Ara dansa, després basca

En l'època més dura del franquisme, el basc prohibit, l'única opció per a reivindicar la vasquidad i mantenir viva la dansa basca. Així va ser com el carmelita José Antonio Goiria "Aita Txanton" va crear el grup de ballarins Gaztedi en Santutxu, mantenint visqui la flama del basc des de la dansa basca. Gaztedi, ballarí de primera generació del grup de Santutxu, recordava els temps de la seva fundació:

En 1951, el dictador Franco es troba en les seves pitjors èpoques. En la seva gran ràbia volia tenir a Euskal Herria més aixafat que el que estava; aquesta opressió perdurava tots els esforços. (...) prohibint l'ús del basc, prohibint que els nens bategin amb noms en basc (...) es va crear en un ambient així com Gaztedi Dantzari Taldea.

El valor d'Aita Txanton i el suport de la dansa basca en aquella època negra per al basc, recordava Joseba Arrieta:

"Ens deia més d'una vegada: en aquest moment hem de mantenir el folklore, i després centrar-nos en el llenguatge, en el basc."

Joseba Arrieta va tenir sempre present aquesta idea i també la va recordar en l'entrevista que li van fer en la ràdio Vila de Bilbao en 2009, explicant com es va mantenir l'afició pel basc en el grup de dansa Gaztedi, un grup de dansa que ha estat una excel·lent base per a la promoció del basc en Santutxu.

Corda en continu

Joseba Arrieta defensava que perquè la cultura basca, la dansa basca i el basc es mantinguin les arrels, havien de quallar bé i adaptar-se a les noves formes, però ambdues consideraven necessàries perquè reivindicava la necessitat de conèixer bé les arrels de la renovació. De fet, en 1966, en el primer número de la revista Dantzari va treballar entorn d'aquest tema en l'article escrit amb la sagar-dantza:

Nik sincerament uste dut berrikuntza ezarri dela. Ondo ulertuz, argi eta garbi hissen behar dela berritzegune, cura asko eta atxilotarekin.

Reivindicava la necessitat d'un estudi detallat, i va condemnar les pèrdues que es podien produir sense ell. Per exemple, va lamentar fortament l'abandó de la corda en l'aurresku. De fet, el grup de ballarins Gaztedi d'Arrieta va ballar en corda reivindicant la soka-dantza en el memorable festival de l'estadi Agilera de Biarritz, on va tenir especial protagonisme el ballarí de Santutxu. Fa 55 anys ja denunciava Arrieta el que estava succeint amb l'aurresku, que la corda s'estava perdent i s'estava convertint en dansa en solitari i que calia retornar a l'aurresku el caràcter de grup:

Lehenengo eta behin Gaztedi va ballar soka-dantza, Aurresku d'entenimentada izenarekin ere. Aurrera donin Aurresku donin ezagutu eta ez gaude ohitzen, bai taldearen exhibicions, bai lehietan. Aurresku dona kuadrillako dantza bat, eta ez bat edo bi dantzaris.

Un dels moments més importants de la història de la dansa basca va ser la parenceria que es va celebrar en l'estadi Agilera de Biarritz en 1967. Dos homes morts aquests dies com a organitzadors i presentadors del micròfon: Jakes Abeberri i Joseba Arrieta. Gaztedi va començar l'actuació i la crònica de l'actuació del mateix Arrieta en la revista Dantzari.

Arrels i innovació

El grup alabès de dansa Oldarka va rebre el tercer premi en el concurs de noves danses celebrat recentment, després de ballar la coreografia "Neskmutillas al final contentes", va ser el torn del grup dantzari Argia. Aquesta és la primera actuació de Juan Antonio Urbeltz a donar a conèixer les noves formes d'actuació de la Llum, tal com recull en la seva crònica Joseba Arrieta:

Talde Argia llana, Sant Sebastià, Arizcun dantza sagar-dantza, eta lau mutilak pintorescament abillats. Hala ikusi ahal hissen dugu Sagar-dantza bere egoera primitivoan, eta beste dantza hau neskaldunak transferidatu lehen bezala.

L'Argia va donar a conèixer la sidrería en el motlle d'Arizkun i va portar la dantzari dantza en el motlle de Berriz a Biarritz. Arrieta va destacar també la qualitat del grup de danses "El bon grup de dantzaris de l'Ajuntament de Pamplona que amb tant d'encert dirigeix el nostre amic Azcona va interpretar una sèrie de danses navarreses" i el conjunt de danses va ser "molt ben executades".

Del ball basc al basc

Després de les actuacions en grup, el festival es va arrodonir ballant en conjunt i Arrieta esmenta en la seva crònica els conceptes de folklore i folklore que ja eren objecte de debat per a destacar la qualitat del festival de dansa i va finalitzar la unió dels dos eixos de la vida de Joseba Arrieta:

Hau hissen zen gai-apoteosi. Hala ikusi dugu nombrós publikoa, Herriko eta kanpo; denok estalitu bat dantzaris esaten zuen ovazioak. Dantzaris els sacrificis del qual mereixen les ovacions. Vau veure, amics dantzaris, zuek dago herria. Bide horretan, animatzen eta enfervorint amb les vostres danses a tots els nostres germans. Hori ez zen «Folklore», ez «Folklorismo», hori zen herria eratuta ballen. Dantzari, sacrifici zuen izpiritu ezagutu, eta beste saiatu egingo ote naiz. Berriro ere, gure Euskara ere hizkuntza bat izango dute, eta hau ere, micrófonoak izango dira. Orduan, zuen talde guztiak euskerikos izen horiek onerosa izango dira.

Al llarg de la seva vida, Joseba Arrieta va mantenir aquesta adhesió amb la dansa i el basc. Va ser un dels fundadors de les ikastoles Karmelo i Kirikiño, i ha estat president de la ikastola Kirikiño durant onze anys. Va rebre el premi "Lauaxeta" de la Diputació Foral de Bizkaia en reconeixement a la seva contribució a la promoció del basc en 2015.