Berria entrevista a Garbiñe Alkiza, neboda d'Anza. Segons ha recordat, l'11 de març de 2010, el cadàver del seu oncle va estar desaparegut durant un període de deu mesos abans que aparegués. Va ser vist per última vegada el 18 d'abril de 2009, quan va agafar el tren per a anar a Tolosa (Occitània), en Baiona. “Jo mateix em vaig assabentar uns dies després que no se sabia res d'ell. Tenia un tumor al cap i ens va semblar molt greu no tornar. A causa del càncer, tenia una hora en un hospital de Bordeus per al 24 d'abril, però allí tampoc va acudir”, explica Alkiza.

Des del principi es va sospitar que la causa de la seva desaparició era la “guerra bruta”, ja que coneixien molts casos similars.

Un mes després de la desaparició d'Anza, el 21 de maig, ETA va publicar un comunicat en el qual comunicava que havia quedat amb Anza a Tolosa. Alkiza explica en Berria que aquesta informació li “va donar la volta” al cas: “Fins llavors es pensava que la Policia francesa estava buscant, però, a partir del comunicat d'ETA, les preguntes, més que la desaparició, eren sobre la seva militància; van interrogar a la seva parella, van registrar la casa, es van emportar les coses de la casa...”.

A continuació es van publicar més informacions sobre el cas, com el fet que diversos guàrdies civils s'havien escapat corrent d'un hostal a França, oblidant-se d'algunes pistoles. El passaport d'Anza va aparèixer també a Tolosa, en una comissaria, la qual cosa no va fer més que augmentar el malestar de la família. Alguns mitjans van començar a publicar si havia estat segrestat, les preguntes es van multiplicar.

Quan va aparèixer el cadàver, alguns d'ells van començar a tenir una resposta oficial, però aquestes explicacions mai han convençut a la família d'Anza, ni tampoc a molts ciutadans bascos: “Es va dir que el 29 d'abril ho van trobar en una avinguda de Tolosa, en molt mal estat, ho van portar a un hospital de la ciutat, on va morir uns dies després. Però nosaltres ens assabentem l'11 de març de 2010 que el seu cadàver estava en un dipòsit de cadàvers de Tolosa. La Policia va informar abans els mitjans de comunicació que a la família, que tampoc va ser gens normal”, explica Alkiza en Berria.

El familiar d'Anza creu que hi ha dues claus en aquest cas: d'una banda, què va ocórrer durant els onze dies que van transcórrer des de la desaparició d'Anza fins a la seva aparició en l'avinguda de Tolosa –on va estar, qui ho va tenir allí, què li van fer…–; i per un altre, que no ho van identificar quan estava agonitzant a l'hospital, en mancar de documents, ni tan sols després de la seva mort: “Però per què no es van investigar immediatament per a saber quin era? A l'abril de 2010, quan un treballador de la morgue va preguntar de qui era el cadàver, el van identificar immediatament”, explica Alkiza. “Es diu que un cadàver no roman durant tants mesos sense identificar en un dipòsit de cadàvers. Van tenir jena”.

Encara que en l'Estat francès es va començar a investigar el cas, aquest camí no ha estat molt fructífer, ja que els familiars creuen que els estats li han pressionat perquè no aclarís el cas. Avui dia la via judicial està tancada, des de fa tres anys, i es nota la decepció en paraules d'Alkiza: “Jo tinc clar que no s'aclarirà, que no se sabrà la veritat”, ha declarat a Berria. “Nosaltres no tenim veritat, justícia ni reparació, però sí memòria, tenim memòria. Moltes víctimes de la violència tenen la veritat, però nosaltres no, i moltes altres tampoc. Les víctimes d'una part estem excloses, no totes són tractades de la mateixa manera. Això és evident”.