Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Se'l reconeix verbalment la importància del joc, però després es tendeix a prioritzar altres aspectes"

  • Itziar Arregi Landa (Itziar, 1977), llicenciada en Pedagogia i Diplomada en Educació Infantil. Va realitzar un màster en Innovació Educativa i ja heu conegut la tesi. En els últims deu anys treballa en Huhezi amb la intenció de dedicar-se a la docència i a la recerca en els Graus Educatius.
Argazkia: Unibertsitatea.net
Artikulu hau CC BY-SA 3.0 lizentziari esker ekarri dugu.

15 de juliol de 2022 - 08:38
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Va estudiar pedagogia i després es va submergir en el món de l'ensenyament i la recerca.

Sí, he treballat abans amb els adults, també a l'escola. Més endavant la vida m'ha acostat a l'Educació Infantil i al món de la recerca, juntament amb la maternitat.

Has estudiat el joc en la tesi.

Sí, en el desenvolupament del nen té molta importància el joc, sabem molt sobre el joc, tots som practicats, i al mateix temps, el que tots sabem és diferent, no hem jugat igual, i em vaig adonar que realment sabem poc sobre el que el joc aporta al desenvolupament del nen. I he volgut dedicar la recerca a conèixer millor els processos del nen, pensant que el que li oferim pot ser més adequat i amb l'objectiu de buscar un desenvolupament més saludable.

Diu que en el desenvolupament dels nens el joc juga un paper important.

Sí, i no sols en els nens. Els etòlegs i biòlegs també han investigat aquest tema, i en els animals també s'aprecia que en l'edat de criatura el joc és una conducta espontània que permet desenvolupar les habilitats que el nen necessita en l'edat adulta. En el joc dels cadells es veu la lluita i la fugida, per exemple, les capacitats que després necessitarà. Una cosa similar ocorre amb els nens: si ens fixem en el joc, veurem reflectit el món dels adults i simularem les maneres de fer-lo.

A través del joc, el nen anirà desenvolupant la seva capacitat de relació, la seva dimensió motora, així com la seva dimensió cognitiva i afectiva, amb un intens plaer, comunicació i moviment corporal.

Vostè ha posat el focus en Educació Infantil. Per què en Infantil?

És cert que el nen no deixa de jugar als sis anys. Però a nivell escolar la major part dels espais, temps i materials de joc s'ofereixen en Educació Infantil. Aquí vèiem un buit des del centre de recerca Hazitegi, i perquè aquesta oferta de les escoles pogués adaptar-se millor al nen, consideràvem necessari investigar el propi joc. Analitzant el joc dels nens es pot veure com és aquest joc, què necessita el nen i com es pot millorar l'oferta.

El teu objectiu ha estat investigar la presència, característiques, mancances... del joc a l'escola. Per on has començat?

La recerca s'ha plantejat des del paradigma interpretatiu, s'ha optat per la metodologia qualitativa i, com a mètode, s'ha realitzat un estudi de cas. S'ha triat una escola pública basca de dues línies i s'ha observat el joc de tots els nens i nenes d'Educació Infantil de la localitat, recollint amb la càmera de vídeo tots els espais de l'aula. D'altra banda, també s'han dut a terme converses semi-estructurades per a recollir la veu del professorat. A través de l'observació del joc infantil i del contrast amb les veus del professorat s'han pogut veure les diferents característiques del joc: quin espai utilitzen, quins materials, quines relacions s'estableixen, quina presència té el moviment, quines varietats té en funció del gènere, com canvia l'edat...

Has vist que el joc varia segons el context.

Això és. El joc varia segons el context que se li ofereixi. En aquest sentit és com un floc de neu: com la temperatura o la pressió mai són iguals, els flocs de neu també surten diferents. Alguna cosa semblança ocorre amb el joc: mai és el mateix espai, el mateix moment o el mateix nen, cada dia es troba amb una realitat diferent de l'arribar al col·legi, juguen tots els dies i el joc és sempre diferent.

El joc està directament condicionat pel context i moltes vegades, de manera inconscient, interromp o entorpeix el joc. Cuidant el context, la qualitat del joc millora.

Quin seria el context ideal?

L'ideal no existeix, el real és el que val i el que hem de fixar-nos cada dia. Caldria parar esment als espais i materials. Fins aquí arribem amb facilitat. Però també cal parar esment en els temps, i això sol ser més difícil: quant temps necessita el nen? Si se li deixa poc, no surt un joc complex, o si ho tallem de manera involuntària ocorre el mateix. El joc és un fenomen molt delicat en aquest sentit, es talla fàcilment. N'hi ha prou amb ficar a l'aula a un altre professor o encendre l'ordinador o que algun nen acudeixi al porc per a tallar el joc dels altres.

Dins del context s'entén també el context relacional: les relacions que s'ofereixen. Quin espai ocuparà el professor? A qui o a què dedicarà la seva mirada? Què tindrà entre mans? Quin tipus de missatges enviarà? Què faran els altres nens? Només hi haurà nens de la mateixa edat? D'edats diferents? Tot això condicionarà el joc que es crea a l'aula.

Perquè el joc sigui ric o complex, el nen ha de tenir relacions segures, llibertat, materials variats i oberts (no joguines tancades que proposin un tema determinat), temps i possibilitat de moure's tranquil·lament.

És necessari elaborar protocols per a treballar l'àrea de jocs en els centres escolars?

Els centres estan en diferents punts. Al joc en general se'l reconeix verbalment importància, però després es tendeix a prioritzar altres aspectes a l'hora d'observar i intervenir. Sol haver-hi dificultats per a la seva correcta observació. Un major coneixement del procés natural del joc pot ajudar a oferir l'espai que es mereix a l'escola.

Has tingut l'oportunitat de compartir els resultats amb els participants? Què diuen?

Sí. L'estudi ha permès prendre consciència dels diferents aspectes i identificar algunes millores. Jo m'he quedat molt agraït per la generositat mostrada, per haver entrat fins a la cuina amb la cambra i per oferir-me informació molt útil.

Quins reptes tens entre mans?

El principal repte és traslladar al professorat l'après entorn del joc amb aquesta recerca perquè el context escolar sigui més saludable. Per a això s'ha ofert alguna xerrada a professors i pares. Des d'Huhezi tractem de desenvolupar una mirada fina sobre el joc als alumnes que estan estudiant el grau en Educació Infantil. D'altra banda, tinc un gran repte a nivell de divulgació i publicació.

Va participar en la Tesi Xilena. Quina va ser l'experiència?

Resumir la tesi no va ser fàcil. Vaig haver de fer una selecció i vaig tenir la sensació que les idees importants quedaven fora. D'altra banda, vaig conèixer les tesis d'altres investigadors i em va semblar una experiència molt enriquidora.


T'interessa pel canal: pedagogiak
El grup Hezkuntza Artea ha presentat el manifest: "S'han imposat les modes pedagògiques una darrere d'una altra"
El recentment creat Fòrum de Professorat d'Educació Artística ha demanat que es tinguin en compte els coneixements acumulats durant anys, que els claustres garanteixin l'autonomia en la presa de decisions, que es paralitzin els plans que fomenten el “ús puntual” de les TIC... [+]

Judimendi: A ereduko ikastetxe estigmatizatua D ereduko auzo-eskola bilakatzen

Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]


Diversos professors han creat un grup que té com a objectiu frenar la "deriva" de les polítiques educatives: "La burocràcia és insostenible"
Un grup de professors de la CAB ha creat el Punt de Trobada del Professorat d'Educació Artística. Volen denunciar la "deriva" de les polítiques educatives, argumentant que aquestes es basen en noves metodologies contínues, en una "tremenda burocràcia" i en l'ús " absurd" de les... [+]

Trencar l'esquema d'exàmens tradicionals en l'ESO no és una utopia
No hi ha exàmens de fi de trimestre en la ikastola Laskorain, en el primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria. Però llavors, com avaluen als alumnes? D'on s'obté la qualificació final? Arriben al Batxillerat ben preparats?... “Els canvis en l'ESO no són habituals i no... [+]

"L'educació ha de ser tranquil·la i indiferent"
En la taula rodona de presentació del llibre Superpoderes, els contertulians han reivindicat "sortir de l'aclaparadora velocitat del dia a dia i prendre's temps per a somiar amb el projecte escolar". S'han dedicat amb calma a la transformació, a la impotència, a la il·lusió,... [+]

Instal·len lavabos en el col·legi San Bixente d'Hendaia en nom de la transició ecològica
En el col·legi d'Hendaia es van retirar els lavabos clàssics i es van construir lavabos secs el mes de març. Des d'un punt de vista ecològic, el canvi s'emmarca en un projecte més general: els residus s'afegeixen al compost del menjador i s'aprofiten de tot en la seva horta... [+]

A les escoles tenim una arquitectura que prioritza el control en lloc de la vigilància
Encara que les transformacions dels patis dels centres estan augmentant, encara els edificis vells i les infraestructures rígides són els que dominen l'educació (tant en espais interiors com exteriors), per a aprendre, moure's i relacionar-se a gust, lluny dels espais,... [+]

Els joves utilitzen tècniques d'aprenentatge inadequades
Aprendre la lliçó de memòria, fer esquemes i resums personals, subratllar, explicar la lliçó a una altra persona… Hi ha moltes tècniques d'aprenentatge, però els alumnes d'ESO no utilitzen les més adequades, segons un estudi, i el sistema d'examen té alguna cosa a veure... [+]

Assisi, el gos que passa el dia a l'escola juntament amb els alumnes
El gos Assisi rep diàriament a tots els alumnes de l'escola, ajuda a adaptar-se als més petits, participa en el projecte d'anglès i els nens majors s'encarreguen de la seva cura i passeig. Forma part del projecte pedagògic en el col·legi català de Sabadell.

Els alumnes es distribuiran en funció del rendiment acadèmic en Iparralde
Alumnes que van bé en un grup, amb dificultats en l'altre, i que es repartiran per nivell acadèmic en el pròxim curs en l'Estat francès. La mesura implicarà la classificació i diferenciació social i acadèmica de l'alumnat, l'augment del desequilibri i la condemna al fracàs... [+]

"Treballar una senzilla horta a l'escola ens dona un context per a parlar dels problemes que tenim en el planeta"
Iratz Pou, alumna de la UPV, ha investigat les hortes dels centres d'Educació Infantil i Primària de Vitòria-Gasteiz. Quantes escoles tenen horta? Quin ús li donen, amb quins objectius i amb quin ànim? Treuen profit pedagògic i didàctic a l'hort? Hem treballat amb Pou i... [+]

2024-02-14 | Hiruki Larroxa
Cultura de la sanció i pedagogies feministes

En el sistema educatiu actual hem de replantejar el paradigma escolar. Rebutjar l'enfocament tradicional basat en mesures penals i qüestionar l'eficàcia i l'ètica d'algunes pràctiques utilitzades durant molt de temps com a instrument per a mantenir l'ordre i la disciplina de... [+]


A Irun s'ha desenvolupat un pla de transició entre tres centres per a pal·liar les pors dels alumnes en el salt a l'institut
El pas de l'Educació Primària a l'ESO provoca en l'alumnat certs pors i inquietuds, moltes pressions i expectatives s'entrecreuen quan hi ha un canvi de centre a un altre. A través del programa “Construint ponts” s'ha desenvolupat a Irun un pla de transició entre tres centres... [+]

Si dáramos la classe sense tenir en compte el reforç de casa?
El professor José Antonio Herranz ha decidit modificar la fórmula d'explicar " l'assignatura a l'escola, fer els deures i posar l'examen", limitant tot l'ensenyament a les hores lectives perquè alguns alumnes no es quedin enrere per culpa de la realitat de la casa. Compte les llums... [+]

Quina influència té el naixement al principi o al final de l'any a l'escola?
Entre els dos nens nascuts el mes de desembre passat i aquest mes de gener només hi ha uns dies de diferència, però pot afectar l'escola, ja que els dos nens que porten un procés de desenvolupament similar es matricularan en diferents cursos.

Eguneraketa berriak daude