Va estudiar pedagogia i després es va submergir en el món de l'ensenyament i la recerca.
Sí, he treballat abans amb els adults, també a l'escola. Més endavant la vida m'ha acostat a l'Educació Infantil i al món de la recerca, juntament amb la maternitat.
Has estudiat el joc en la tesi.
Sí, en el desenvolupament del nen té molta importància el joc, sabem molt sobre el joc, tots som practicats, i al mateix temps, el que tots sabem és diferent, no hem jugat igual, i em vaig adonar que realment sabem poc sobre el que el joc aporta al desenvolupament del nen. I he volgut dedicar la recerca a conèixer millor els processos del nen, pensant que el que li oferim pot ser més adequat i amb l'objectiu de buscar un desenvolupament més saludable.
Diu que en el desenvolupament dels nens el joc juga un paper important.
Sí, i no sols en els nens. Els etòlegs i biòlegs també han investigat aquest tema, i en els animals també s'aprecia que en l'edat de criatura el joc és una conducta espontània que permet desenvolupar les habilitats que el nen necessita en l'edat adulta. En el joc dels cadells es veu la lluita i la fugida, per exemple, les capacitats que després necessitarà. Una cosa similar ocorre amb els nens: si ens fixem en el joc, veurem reflectit el món dels adults i simularem les maneres de fer-lo.
A través del joc, el nen anirà desenvolupant la seva capacitat de relació, la seva dimensió motora, així com la seva dimensió cognitiva i afectiva, amb un intens plaer, comunicació i moviment corporal.
Vostè ha posat el focus en Educació Infantil. Per què en Infantil?
És cert que el nen no deixa de jugar als sis anys. Però a nivell escolar la major part dels espais, temps i materials de joc s'ofereixen en Educació Infantil. Aquí vèiem un buit des del centre de recerca Hazitegi, i perquè aquesta oferta de les escoles pogués adaptar-se millor al nen, consideràvem necessari investigar el propi joc. Analitzant el joc dels nens es pot veure com és aquest joc, què necessita el nen i com es pot millorar l'oferta.
El teu objectiu ha estat investigar la presència, característiques, mancances... del joc a l'escola. Per on has començat?
La recerca s'ha plantejat des del paradigma interpretatiu, s'ha optat per la metodologia qualitativa i, com a mètode, s'ha realitzat un estudi de cas. S'ha triat una escola pública basca de dues línies i s'ha observat el joc de tots els nens i nenes d'Educació Infantil de la localitat, recollint amb la càmera de vídeo tots els espais de l'aula. D'altra banda, també s'han dut a terme converses semi-estructurades per a recollir la veu del professorat. A través de l'observació del joc infantil i del contrast amb les veus del professorat s'han pogut veure les diferents característiques del joc: quin espai utilitzen, quins materials, quines relacions s'estableixen, quina presència té el moviment, quines varietats té en funció del gènere, com canvia l'edat...
Has vist que el joc varia segons el context.
Això és. El joc varia segons el context que se li ofereixi. En aquest sentit és com un floc de neu: com la temperatura o la pressió mai són iguals, els flocs de neu també surten diferents. Alguna cosa semblança ocorre amb el joc: mai és el mateix espai, el mateix moment o el mateix nen, cada dia es troba amb una realitat diferent de l'arribar al col·legi, juguen tots els dies i el joc és sempre diferent.
El joc està directament condicionat pel context i moltes vegades, de manera inconscient, interromp o entorpeix el joc. Cuidant el context, la qualitat del joc millora.
Quin seria el context ideal?
L'ideal no existeix, el real és el que val i el que hem de fixar-nos cada dia. Caldria parar esment als espais i materials. Fins aquí arribem amb facilitat. Però també cal parar esment en els temps, i això sol ser més difícil: quant temps necessita el nen? Si se li deixa poc, no surt un joc complex, o si ho tallem de manera involuntària ocorre el mateix. El joc és un fenomen molt delicat en aquest sentit, es talla fàcilment. N'hi ha prou amb ficar a l'aula a un altre professor o encendre l'ordinador o que algun nen acudeixi al porc per a tallar el joc dels altres.
Dins del context s'entén també el context relacional: les relacions que s'ofereixen. Quin espai ocuparà el professor? A qui o a què dedicarà la seva mirada? Què tindrà entre mans? Quin tipus de missatges enviarà? Què faran els altres nens? Només hi haurà nens de la mateixa edat? D'edats diferents? Tot això condicionarà el joc que es crea a l'aula.
Perquè el joc sigui ric o complex, el nen ha de tenir relacions segures, llibertat, materials variats i oberts (no joguines tancades que proposin un tema determinat), temps i possibilitat de moure's tranquil·lament.
És necessari elaborar protocols per a treballar l'àrea de jocs en els centres escolars?
Els centres estan en diferents punts. Al joc en general se'l reconeix verbalment importància, però després es tendeix a prioritzar altres aspectes a l'hora d'observar i intervenir. Sol haver-hi dificultats per a la seva correcta observació. Un major coneixement del procés natural del joc pot ajudar a oferir l'espai que es mereix a l'escola.
Has tingut l'oportunitat de compartir els resultats amb els participants? Què diuen?
Sí. L'estudi ha permès prendre consciència dels diferents aspectes i identificar algunes millores. Jo m'he quedat molt agraït per la generositat mostrada, per haver entrat fins a la cuina amb la cambra i per oferir-me informació molt útil.
Quins reptes tens entre mans?
El principal repte és traslladar al professorat l'après entorn del joc amb aquesta recerca perquè el context escolar sigui més saludable. Per a això s'ha ofert alguna xerrada a professors i pares. Des d'Huhezi tractem de desenvolupar una mirada fina sobre el joc als alumnes que estan estudiant el grau en Educació Infantil. D'altra banda, tinc un gran repte a nivell de divulgació i publicació.
Va participar en la Tesi Xilena. Quina va ser l'experiència?
Resumir la tesi no va ser fàcil. Vaig haver de fer una selecció i vaig tenir la sensació que les idees importants quedaven fora. D'altra banda, vaig conèixer les tesis d'altres investigadors i em va semblar una experiència molt enriquidora.
Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]
En el sistema educatiu actual hem de replantejar el paradigma escolar. Rebutjar l'enfocament tradicional basat en mesures penals i qüestionar l'eficàcia i l'ètica d'algunes pràctiques utilitzades durant molt de temps com a instrument per a mantenir l'ordre i la disciplina de... [+]