Quan comencem a demanar aclariments, en rebre les primeres respostes i en veure que el Lehendakari remetia el tema directament al Departament d'Educació i, més concretament, a la Viceconsejería d'FP i que, en resposta a la Viceconsejería, el Lehendakari no sap res i assumeix la responsabilitat… No aclarim res, justifiquem i difuminem el tema en les seves respostes al costat de la normativa general… vam comprendre que la LLUM anava bé en el seu article. Així ho hem confirmat quan hem vist en el Parlament Basc que la compareixença del Conseller d'Educació i Viceconsejera d'Educació, convocada per al 10 d'abril, ha estat ajornada per problemes d'agenda. Curiós precisament el dia en què la Consellera ve a exposar un altre tema. Fins quan es prolongaran els problemes d'agenda? Fins a la volta de les eleccions de maig? O per a solucionar el tema, canviar la pauta, aprovar el decret del programa TKgune i fer de la competència deslleial que denominen “xarxa de centres i empreses”, una autèntica col·laboració, formació i transformació en xarxa fins que ordenin la llar? Si és així, encara sort.

Però la pregunta principal és: Cal legalitzar aquest model? És a dir, si el centre i l'empresa es fonamenta en la prestació de serveis per part del centre i en el pagament de factures per part de les empreses, aquest programa o finançament extraordinari ha de poder legalitzar-se? En aquest cas, els centres hauran de donar-se d'alta en l'Impost d'activitats Econòmiques. Hauran de donar d'alta la Formació Professional que imparteixen en l'Impost d'activitats Econòmiques de cada família? Si als serveis que ofereixen els és aplicable l'IVA, com el cobren i com el declaren? Com s'ha evitat el cobrament de l'IVA fins ara? Es pot canalitzar i legalitzar el frau fiscal des de les institucions?

A pesar que en les respostes remeses des de la Viceconsejería d'FP s'intenten confondre als parlamentaris amb els articles de diverses lleis i decrets generals, una vegada llegits aquests articles es posa de manifest la falta de regulació d'aquest programa concret. D'altra banda, en l'Administració Pública és habitual que el programa es realitzi mitjançant convocatòria per a l'accés a diferents ajudes, almenys en la resta d'etapes del Departament d'Educació.

A més del finançament ordinari, els centres han de presentar-se a les convocatòries per a accedir als diferents programes i ajudes. No en el programa de TKgune! Ni els centres educatius, ni les empreses. Aquí es passa als centres un llistat de les empreses per les quals decideixin. I quin és el criteri? Per què unes empreses sí i no altres? Encara que s'obre la porta al fet que els centres escolars acudeixin, si així ho decideixen, a altres empreses, però sense finançament addicional. Diners addicionals per visites, projectes i serveis. Objectiu: un projecte de quatre visites i un servei de cinc projectes. El professorat com a comercial. I a tot això se li ha donat el nom de xarxa, col·laboració, transferència d'innovació. Això és i ha de ser així la col·laboració amb les empreses des dels centres d'FP, el treball en xarxa? No es diu a això competència deslleial? No seria això desincentivar als alumnes que surten dels centres d'FP a un preu molt baix?

També són greus algunes de les afirmacions que apareixen en la instrucció. Per exemple: “Hem d'evitar esmentar que les visites i la definició dels projectes són finançats”. Volen enganyar les petites empreses?

Però, com s'utilitza els diners públics de tots? En la Instrucció s'estableix que per al gaudi de l'ajuda del 25% de Lehendakaritza, es presentarà la factura a l'empresa pel valor del 100% del servei, indicant-li que en la mateixa se li aplicarà l'ajuda del 25%. Factures en concepte de formació i assessorament i no en concepte d'innovació. I com es factura en els centres integrats? En altres centres educatius? Quan vaig llegir tot això, vaig entendre la pressa que fa un parell d'anys hi havia per convertir-me en un centre integrat per a tenir un NIF propi. Però els altres models de centres tenen el NIF del Govern, o? Els centres estan creant Fundacions. Però llavors, quantes Fundacions de la Viceconsejería cal promoure, tants centres com fundacions, es tramitarà així i aquest serà l'escletxa legal?

La Viceconsejería d'FP ha iniciat un arriscat “joc” amb múltiples vèrtexs, transformant d'una banda les funcions dels centres educatius i professors en nom de la innovació i de la xarxa, fins a donar als professors funcions comercials. Podríem entendre que els centres d'FP i els de la resta d'etapes no poden funcionar igual, però no en aquestes modalitats.

Finalment, la Viceconsejería d'FP està treballant de manera excel·lent tant a nivell basc com internacional en l'imaginari col·lectiu que pretén ser ciutadà de la Formació Professional. Embeni bé la idea. A més d'assumir les responsabilitats del que s'ha fet ara, el Govern deuria, més enllà de la idea, ordenar i dirigir la gestió de la Formació Professional, tan desconeguda entre la ciutadania; i no ens serveix l'excusa que fins ara no ha tingut un marc jurídic. En primer lloc, perquè les responsabilitats públiques requereixen una gestió directa dels diners públics.