Ja està en llibertat Jesús Santrich, un dels principals líders de les FARC i parlamentari en el Parlament de Colòmbia. El Tribunal Suprem ha ordenat la seva posada en llibertat, en contra del criteri de la Fiscalia. El Suprem ha considerat que Santrich és parlamentari encara que no hagi pres formalment el seu càrrec, ja que es troba a la presó. Que és aforat, per tant, i que el Suprem ha de jutjar-ho pels delictes que se li imputen.
L'últim moviment d'un llarg partit és, de moment, l'alliberament de Santrich. L'ex guerriller va ser empresonat el 9 d'abril de 2018 a petició d'un jutge dels Estats Units. els Estats Units l'acusa d'estar relacionat amb un enviament de deu tones de cocaïna. Presumptament, un delicte comès després de la signatura dels Acords de Pau. Santrich ho ha negat tot des del principi, i va dur a terme una llarga vaga de fam en la presó, que va posar en perill la seva vida. El 15 de maig, la Justícia Especial per a la Pau, sorgida dels Acords de Pau, va ordenar la posada en llibertat de Santrich. Un dels punts acordats en els Acords de Pau és la garantia de no ser extradit. El president de Colònia, Iván Duque, es va mostrar en contra de les decisions adoptades i el ministre de Justícia, entre altres accions, va presentar la seva dimissió com a protesta. Dos dies més tard, poc després de quedar en llibertat, Santrich va ser empresonat de nou per ordre de la Fiscalia en el mateix portal de la presó. Ara es troba en llibertat per ordre del Tribunal Suprem.
Les FARC han defensat des del primer moment la innocència de Santrich i han denunciat que l'acusació és un atac contra els Acords de Pau. En les seves primeres declaracions, Santrich ha insistit en la seva innocència i s'ha negat a condemnar l'assassinat. En aquest sentit, ha reiterat el seu compromís amb els Acords de Pau i ha mostrat la seva disposició a continuar col·laborant amb la Justícia Especial per a la Pau. Nega el tràfic de drogues que se li imputa, amb les següents declaracions que ha deslligat la polèmica: “Pels nassos d'aquests que m'acusen de narcotràfic ha passat més cocaïna que per les meves mans”.
Santrich: “Pels nassos d'aquests que m'acusen de narcotràfic ha passat més cocaïna que per les meves mans”.
Els Acords de Pau en Kinkan, enfrontaments interns en les FARC
Els esdeveniments que envolten a Santrich no són aïllats. Els Acords de Pau signats a l'Havana per les FARC i l'Estat de Colòmbia es troben en una situació crítica. L'Estat segueix sense complir molts dels punts econòmics, polítics o socials en els quals se sustenten els acords. Des de la seva signatura al novembre de 2016, han estat assassinats un total de 129 exguerrilleros i desenes d'activistes socials, sindicals i indígenes. La revista New York Times ha denunciat que es paguen als militars en funció del nombre de persones mortes sota el govern de Duc per a fomentar una imatge d'eficàcia. Com a "falsos positius" de l'època d'Uribe.
La situació política ha deslligat tensions i postures contraposades en el si de les FARC. Alguns dels màxims responsables de les FARC han passat a la clandestinitat, denunciant que tenen perillar la seva vida. Entre ells, Iván Márquez, que va ser el cap de la delegació de les FARC en el procés negociador de l'Havana. El 20 de maig s'ha publicat un escrit públic al costat de diversos comandants de l'època de la guerrilla. Els manifestants han qualificat de "greu error" el fet de deixar les armes sense garanties davant un "Estat fraudulent", per la qual cosa han demanat disculpes a tots els exguerrilleros i exguerrilleros. El president de les FARC, Timochenko, ha criticat durament a Márquez per aquesta carta, que representa públicament la ruptura interna de les FARC.
Santrich s'ha dirigit a la seu de les FARC després de quedar en llibertat i, posteriorment, ha estat detingut. Timochenko no estava entre els assistents. En les seves declaracions en la seu d'EiTB, Márquez ha emmarcat als altres membres de la clandestinitat dins dels Acords de Pau. A més, ha afirmat que intentarà "donar garanties" a Márquez perquè pugui "optar per la pau i la normalització política".
2019an Ivan Duqueren Kolonbiako Gobernuak bake elkarrizketak apurtu arren, ELN erakundeko gerrilari talde batek bakegintzan lanean dihardu Kuban. Habanatik erantzun dizkigu galderak Askapen Nazionalerako Armadaren Komando Zentraleko kide eta negoziazio taldeko buru Pablo... [+]
Kolonbiako Gobernuak hartutako erabaki batek hautsak harrotu ditu berriki: Jorge Rodrigo Tovar aukeratu dute biktimen koordinatzaile kargurako, Jorge 40 ezizenez ezagutzen den buruzagi paramilitarraren semea. Haren agindupean torturatu eta hil zituzten biktimen familien samina... [+]
Martxoaren 10ean hasi zen Kolonbiako Cauca eskualdean Bizitzaren, Lurraldearen, Demokraziaren, Justiziaren eta Bakearen aldeko minga (auzolana). 15.000 indigena mobilizatu eta errepideak moztu dituzte, hainbat nekazari elkarte eta mugimendu sozial eta zibilekin batera... [+]