En una declaració institucional signada per tots els partits polítics que integren l'Ajuntament d'Hondarribia, han recordat que el 16 de gener de 1945 a les 10.00 hores va ser tret de la presó d'Alcalá de Henares i assassinat fora del seu cementiri.
A continuació, han volgut comentar com va ser la vida de Carrera i, finalment, han reconegut a Carrera Olaskoaga com a “víctima de les situacions injustes generades per la dictadura”, en solidaritat amb els seus familiars.
“Va néixer el 17 d'agost de 1911, al carrer del Nord. Des de molt jove compagina la cultura amb la política. Membre de l'associació Kerizpe i de les Joventuts Comunistes d'UGT i Irun.
Després de l'esclat de la segona república, la seva carrera política va ser fructífera, des del Secretari Sindical d'UGT fins al nomenament de Comandant del batalló comunista de la reserva Gernikako Arbola d'Euzko Gudarostea. En 1939 i 1940 va estar en els camps de concentració d'Argeles, Saint Cyprien, Gurs i Rivesaltes. El Partit Comunista el va rescatar d'aquell últim camp de concentració, deixant al seu càrrec la reorganització del Partit Comunista. En 1942 va ser nomenat secretari general de la Comunista del Partit Espanyol.
Va ser detingut al març de 1943 a Madrid i condemnat a mort per espionatge i comunisme en el procés sumarial número 121.548 que es va celebrar en 1944. Van complir la decisió el 16 de gener de 1945 i van afusellar a Jesús Carrera Alcalá de Henares, quedant el seu cadàver oblidat en una fossa comuna durant 78 anys”.
Els membres de la corporació han destacat que, gràcies al treball realitzat per diversos historiadors del poble, les restes de Kandido Sasrta, primer en 2008, i de Jesús Carrera, després en 2018, van aconseguir tornar a Hondarribia. Però a més d'aquests veïns, han recordat que entre 1936 i 1975 va haver-hi molts hondarribitarras que van sofrir bombardejos, afusellaments, empresonaments, deportacions, exiliaciones, neteges de treball, sancions econòmiques, processos i condemnes per tribunals d'excepció, així com altres formes de violació dels drets humans.
Eraispenaren aldeko elkarteek manifestazioa antolatu dute larunbatean Iruñean. Irrintzi Plazan manifestazioaren deitzailea den Koldo Amatriarekin hitz egin dugu.