L'Ajuntament d'Hondarribia reconeix a Jesús Carrera com a "víctima de les situacions injustes generades per la dictadura"
- En el 80 aniversari de l'assassinat de Jesús Carrera, tots els partits polítics que componen la corporació d'Hondarribia han fet pública una declaració municipal.
En una declaració institucional signada per tots els partits polítics que integren l'Ajuntament d'Hondarribia, han recordat que el 16 de gener de 1945 a les 10.00 hores va ser tret de la presó d'Alcalá de Henares i assassinat fora del seu cementiri.
A continuació, han volgut comentar com va ser la vida de Carrera i, finalment, han reconegut a Carrera Olaskoaga com a “víctima de les situacions injustes generades per la dictadura”, en solidaritat amb els seus familiars.
“Va néixer el 17 d'agost de 1911, al carrer del Nord. Des de molt jove compagina la cultura amb la política. Membre de l'associació Kerizpe i de les Joventuts Comunistes d'UGT i Irun.
Després de l'esclat de la segona república, la seva carrera política va ser fructífera, des del Secretari Sindical d'UGT fins al nomenament de Comandant del batalló comunista de la reserva Gernikako Arbola d'Euzko Gudarostea. En 1939 i 1940 va estar en els camps de concentració d'Argeles, Saint Cyprien, Gurs i Rivesaltes. El Partit Comunista el va rescatar d'aquell últim camp de concentració, deixant al seu càrrec la reorganització del Partit Comunista. En 1942 va ser nomenat secretari general de la Comunista del Partit Espanyol.
Va ser detingut al març de 1943 a Madrid i condemnat a mort per espionatge i comunisme en el procés sumarial número 121.548 que es va celebrar en 1944. Van complir la decisió el 16 de gener de 1945 i van afusellar a Jesús Carrera Alcalá de Henares, quedant el seu cadàver oblidat en una fossa comuna durant 78 anys”.
Els membres de la corporació han destacat que, gràcies al treball realitzat per diversos historiadors del poble, les restes de Kandido Sasrta, primer en 2008, i de Jesús Carrera, després en 2018, van aconseguir tornar a Hondarribia. Però a més d'aquests veïns, han recordat que entre 1936 i 1975 va haver-hi molts hondarribitarras que van sofrir bombardejos, afusellaments, empresonaments, deportacions, exiliaciones, neteges de treball, sancions econòmiques, processos i condemnes per tribunals d'excepció, així com altres formes de violació dels drets humans.
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
