Estem molt tristos per haver perdut Rockdelux.

Sí, nosaltres també ho estem, és evident. De fet, han estat molts anys fent un esforç titànic per a treure una revista com la nostra, que segons sembla no era molt comercial. Ha estat una decepció que hagués hagut de tancar, però la decisió era inevitable perquè no era viable seguir endavant amb la revista. Si s'ha de jutjar per la situació actual, era una insensatesa.

Després d'anunciar-ho, rebríeu molts missatges de grups, amics i subscriptors.

Sí, estem molt contents amb la resposta de la gent. El 97% de la gent no ens felicita o ens aplaudeix, no obstant això, ens escriu missatges emocionants. Són tan acollidores, respectuoses i florides, que ens sentim en un núvol en llegir-les i això redueix la tristesa.

Recordes els inicis? Segur que guardes els bells records de quan vas aixecar la revista.

Com saben tots els que ens han seguit des del principi, era un producte molt híbrid al principi. Molt comercial. Una espècie de mescla entre l'heavy metall, que fins llavors havia estat Rock Especial i un producte de consum. Això va durar uns dos anys. I després d'això, la revista va anar creixent a poc a poc fins que va ser, on es van cuidar els matisos i els criteris eren més estrictes. Vam ser obrint-nos a tots els estils, comencem a parlar de propostes que s'allunyaven del pop i el rock habitual. I durant tants anys vam anar establint les característiques que han definit Rockdelux.

Totes les bandes volien sortir en Rockdelux. Éreu sinònims de prestigi musical. Referència clara.

Bé, és una fama guanyada al pols, que té molt esforç i treball darrere. Al final es va fer realitat, i érem un referent per a molts artistes, grups, segells i festivals. També per a periodistes d'altres mitjans. Ha estat molt estimulant, amb les flors desmesurades que hem rebut ara, adonar-se que tot això era veritat. Ens fan sentir-nos molt bé i ens emocionem.

Ha estat el confinament i la falta de publicitat derivada d'això el motiu de tancament? O una reflexió que ja existia?

No, bo, l'últim cop ha estat el confinament. Es va repartir el número d'abril, també ho estem repartint al maig, però els quioscos de l'Estat espanyol estan tancats en general, la publicitat ha estat zero més o menys… Qui ho anunciarà en aquests temps, quan hi ha altres coses més importants en aquest món que ens ha tocat viure ara, en plena crisi. I, sobretot, no saber quin és el final de tot això, quant temps trigaríem a tornar a una normalitat. Tenint en compte que la situació era ja complicada, ha provocat la crisi del paper i el tancament de l'enfin, de mil coses.

Ahir comentàvem, quant costa aixecar una revista com Rockdelux i que fàcil sembla derrocar, no?

Bé, no és fàcil. Aquesta és una decisió que hem estat reflexionant durant molt de temps. Abans o després era clar que aquest final seria. Ha estat una pena que estiguéssim en negociacions de vendes de Rockdelux amb una gran empresa que transformés la revista en un altre producte, més cultural, que mantingués la mateixa dinàmica de Rockdelux, que continués amb l'esperit musical, però que inclogués també elements lifestyle. Una revista amb noves tendències que ara estan molt de moda i que comptaria amb entrevistes profundes a escriptors i músics. Era un producte molt interessant per a fer una transició des del Rockdelux actual. Però amb el coronavirus tot es va detenir. La negociació es va parar quan quedava per tancar. Acordem que no era el moment adequat per a realitzar aquesta compra i així ens quedem. Al final vam haver de tancar-la.

Vostès han dit que no plantejaran un Rockdelux digital. Ja hem dit que teniu una comunitat increïble, que valora el vostre treball, també grups musicals i artistes. No hi ha suficient comunitat per a fer viable el Rockdelux digital?

Sí, clar que sí. Si la gent paga, començarem demà mateix. Però gratis. Nosaltres no treballarem gratis. La gent ha de tenir consciència, com a paga per veure sèries en Netflix o HBO, al marge del costum rèptil de piratejar, perquè la informació cal pagar-la. No es pot consumir gratis. Els periòdics ho intenten ara, a través de les parets de pagament i a veure si per fi ho aconsegueixen. Perquè no es pot regalar informació com ningú regala el seu treball. Aquest és un dels dolors que ha destrossat el periodisme, aquesta finestra oberta que dona contingut en lliure, que ha acostumat al fet que la gent ho tingui tot gratis. No es pot, i nosaltres no estem disposats a fer-ho. Quan això es normalitzi, si es normalitza, potser estem de tornada. Que la gent s'assabenti que cal pagar una quota, pot ser de mil maneres diferents, d'un mes, d'un any, d'acord amb els continguts que ha consultat… No es pot mantenir una revista digital amb dignitat, prestigi, pagant als treballadors i col·laboradors, si no hi ha diners que la gent pugui pagar pel contingut. La publicitat és molt variable i no és una variable capaç de mantenir la redacció.

Llavors es planteja tornar a l'edició digital?

Bé, no ho hem plantejat, perquè ara no és viable en l'Estat espanyol. I pensi ara en la crisi econòmica que ha fet vibrar a tot el país, no? Ara no és el millor moment, però si això es normalitza, i la gent és conscient que vol pagar-ho i que ho necessita a canvi d'aquesta informació, nosaltres serem els primers a retornar-ho.

Abans hem parlat d'acords amb grans grups editorials, pot haver-hi un acord així per a aixecar l'edició digital?

Aquest era un dels projectes. Si aquest acord hagués estat pel bon camí, una de les coses hagués estat la renovació de la web. Ja havíem treballat la nova web, que no tenia res a veure amb el que tenim ara. Ja ho teníem preparat, però ara no té sentit publicar-ho. És evident. Si Rockdelux en paper no existeix, el lloc web era un complement. Aquest projecte ha quedat congelat.

No sembla el moment oportú per a començar de zero una revista. I el buit que deixa Rockdelux és enorme.

Sembla que sí, si ens fixem en els missatges de la gent. Estic rebent un munt de missatges de xarxes socials, email i whatsapp. Gent molt tocada, molt emocionada, per a ells amb la pell del que ha suposat Rockdelux. Sentim orgull en llegir-los. És cert que els compradors de Rockdelux, en alguna etapa de la seva vida, van trobar música ideal en la nostra revista, van conèixer a través de nosaltres als grups que els han marcat la vida i això ho recorden amb molta emoció.

Com està la redacció? Ha tingut l'oportunitat de parlar amb els periodistes?

Per descomptat, és clar. Tots estan molt tristos perquè es queden sense treball. A més, en molt mal estat, perquè el món de la cultura està sumit en una terrible crisi i el periodisme també. Ara és molt difícil trobar treball en el mateix camp. Produeix una gran tristesa.

Esperem que no caiguin les altres revistes, perquè si no això serà irrecuperable.

No desitjo a ningú que tanqui la seva revista, però, desgraciadament, no serem els únics. Si això roman així durant molt de temps, cauran més. Perquè és molt difícil de mantenir. Dependrà de l'estructura de cada mitjà de comunicació. Si tens una redacció de dues o tres persones pots mantenir-la, però nosaltres érem una redacció de vuit persones i pagàvem als col·laboradors. L'estructura era més complexa, a pesar que era una petita editorial independent. I per això no hem pogut seguir i hem hagut de tancar.

L'últim número és el 394, dedicat al confinament. Què trobarà el lector?

Crec que és un número molt bonic. No sols perquè és l'últim número, sinó perquè li ho hem ofert a la gent que està a casa. Recull les recomanacions dels nostres 55 col·laboradors i cadascun ha tingut una pàgina de la revista per a recomanar el que vulgui. Discos, còmic, webs, pel·lícules, programes de televisió… tot ho han recomanat. Moltes coses belles, entretingudes i culturalment excel·lents. A més, mostra molt bé el que era Rockdelux, que no era només una revista de música, sinó una revista de cultura. Jo he recomanat 40 discos en directe, no tenim directes en aquesta època. Convidant a recuperar aquests preciosos discos en directe de la història del rock i d'altres estils. Per a quedar-nos a casa, podrem tornar als directes esperant els temps.

Els col·laboradors no sabien que anava a ser l'últim Rockdelux, no?

No ho sabien, no. Preferim no dir-ho, perquè el to sentimental no prengués la revista per a evitar una major emoció. De totes maneres, l'últim número ha quedat molt emocionant. No sé si és perquè està escrit des de casa, en temps de confinament, moltes vegades escrit en solitud. El seu to és molt solemne i emotiu, encara que ells no saben que serà l'últim número.

Bé, ens quedarem amb aquesta esperança de conèixer el Rockdelux digital. Creiem que hi hauria molta gent disposada a pagar. Com ja es fa en altres periòdics.

Bé, això és el que ens agradaria, però d'una manera efectiva. Molta gent està trista, però potser és l'última vegada que va comprar Rockdelux fa 10 anys. Aquesta gent vam anar perdent tot i no va haver-hi relleu. Per això la revista es va afeblir i ens va conduir a una situació extrema, en la qual la servitud cap a la publicitat era massa gran. I els últims esdeveniments han estat el cop final, com he dit abans. Però bo, si fos possible, podríem replantejar-nos el compte i crear una revista digital, clar que sí.