El president bolivià va ser autoproclamat condemnat a deu anys de presó per colpejar l'Estat a Añez
- El cap de setmana s'imposa un precedent per als quals intenten donar un cop d'estat a Bolívia, condemnant a deu anys de presó contra l'ex senadora Jeanine Añez, l'ex comandant de les Forces Armades Williams Kaliman i l'ex comandant de la Policia Yuri Calderón.
"Hem fet el primer pas per a recuperar la Memòria, la Veritat i la Justícia, no més cops d'estat al nostre país", ha assenyalat el ministre de Justícia i Transparència de Bolívia, Ivan Lima, en declaracions a periodistes, tal com ha recollit l'agencia Premsa Llatina.
Tres persones han estat empresonades durant una dècada i quatre anys contra Jorge Elmer Fernández i Sergio Orellana, tres contra Jorge Pastor Mendieta i dos contra Flavio Gustavo Arce.
Abans, Gonzalo Terceros, ex comandant de les Forces Aèries i de l'Exèrcit, i Palmiro Jarjury, respectivament, van acceptar la seva culpabilitat i els van condemnar a tres anys de presó.
El líder de l'oposició, Carlos Mesa, va instar la Unió Europea i a altres institucions internacionals a intervenir en el llindar de la sentència, ja que, segons les seves paraules, la destitució d'Evo Morales no va ser un cop d'estat, "sinó una successió", la successió, en castellà.
Segons el Departament de Justícia de Bolívia, s'han respectat els drets i garanties de totes les parts i la sentència ha estat conseqüència d'un procés adequat.
"Malgrat les mentides, dels paranys, de la inclusas quan està malalt o moribund, la justícia castiga a Áñez, que va assaltar el poder en el cop d'estat, i als seus còmplices. La pena de deu anys de presó és un càstig benigne enfront del mal que van causar a la democràcia", va escriure l'ex dirigent Evo Morales en Twitter.
Bolivian izan dira Garabide elkarteko hiru kide, plan estrategikoa prestatzeko lehen saioetan, eta euskararen biziberritzearen gakoak azaldu dizkiete ketxua komunitateko kideei.
Igandean eman du epaia Boliviako Regina Santa Cruz epaileak. Sei hilabetez prebentziozko espetxealdia bete beharko du presidente ohiak 2019ko estatu kolpean sedizio, terrorismo eta konspirazio delituak egotzita.
Astelehen arratsaldean Argentina eta Bolivia arteko muga oinez zeharkatu du, estatu kolpearen ondorioz herrialdetik ihes egin zuenetik lehenbiziko aldiz. Bolivian sartu aurretik ekitaldia egin dute Moralesek eta Argentinako presidente Alberto Fernándezek elkarrekin... [+]
Boliviako Estatu Plurinazionalean urriaren 18ko hauteskundeetan sektore herrikoiek egin zuten indar, antolaketa eta mobilizazio erakustaldiak eskuinaren balizko iruzurra eginezin bilakatu zuen. Izan ere, hori zen eskuinaren aukera bakarra: bigarren bueltara joatea MASen kontrako... [+]
Boliviako Unitel telebistak egindako kontaketa azkarraren arabera, Evo Moralesen MAS alderdiko Luis Arcek irabazi izango lituzke hauteskundeak, botoen %52,4rekin. Bigarren geratutako Carlos Mesak %31,5 aterako lituzke. Datu hauek ez dira ofizialak, baina urtebetez presidente... [+]
Animoak pil-pilean daude Bolivian, Evo Moralesen aurkako kolpetik urtebetera. Presidentetzarako hauteskundeak egingo dituzte igandean, urriak 18. Inkesten arabera, Moralesen MAS alderdiko Luis Arce Catacora hautagaia da faboritoa.
Gobernu kolpistaren fiskaltzak 33 lider sindikalen aurka prozesu penala abiatzeko eskaerak jaso dituela jakinarazi du. Aurreko astean dinamitaz eraso zieten La Pazen bi sindikaturen egoitzei. Urriaren 18rako daude aurreikusiak hauteskundeak Bolivian.
Evo Moralesen aurkako kolpea jo zuen Jeanine Añezen gobernuak elkarrizketak hasi ditu hauteskundeen data adosteko. Blokeo politikoak aurrera darrai ordea, inolako akordiorik gabe.