L'abocador d'Abocar Recycling de Zaldibar va ser el primer a rebre l'Autorització Ambiental Integrada (AAI) del Govern Basc en 2007, "per a residus no perillosos". No obstant això, amb les modificacions, el Departament de Medi Ambient va renovar la seva autorització en 2013 i va afegir a aquesta definició que "no existia cap càrrega orgànica". Si es comparen tots dos permisos, s'observa que l'autorització de 2013 va obrir la porta a més residus perillosos.

L'IBB de 2013 va introduir dos canvis: d'una banda, se li va autoritzar al fet que es recollís una sèrie de residus que l'abocador tenia prohibit fins a aquest moment i, per un altre, se li va autoritzar el reciclatge de metalls i compostos metàl·lics en el propi abocador. El Departament de Medi Ambient va considerar que aquestes dues modificacions "no eren substancials" i, per tant, no es va reprendre el procés d'implantació d'una nova AAI. Això hauria suposat que es fes públic per un temps determinat l'autorització renovada i la possibilitat d'al·legar als ciutadans i, per tant, allargar o embullar el procés per a obtenir l'autorització renovada.

Des del punt de vista de la transparència, cal denunciar que l'AAI de 2013 no es va fer pública en el Butlletí Oficial del País Basc (sí, aquí es pot veure la de 2007) perquè tots els ciutadans puguin veure-la.

Autorització a 27 tipus de residus més, incloent-hi amiant

L'IBB inicial, de 2007, va autoritzar a Abocar a recollir 157 tipus de residus en l'abocador. El nombre total de permisos per a 2013 és de 184 (veure notícia sobre amiant). En la nova autorització del Govern es distingeixen tres tipus de residus: Són 47 els tipus de residus més comuns en un abocador, és a dir, aquells que s'han dipositat en ell perquè la seva valorització no és tècnica, econòmica o mediambientalment viable. Altres 11 tipus de residus autoritzats en 2013 es destinaven a la construcció dins de l'abocador.

Però el més cridaner és que dos terços dels residus autoritzats, 126 tipus de residus, exigien que abans de la seva recollida en l'abocador es fes saber al Departament de Medi Ambient i aquest autoritzés expressament per a cadascuna d'aquestes càrregues de residus. Per què? En el cas d'alguns d'aquests residus, ja que podrien ser valoritzables en altres infraestructures de la CAPV, i en altres casos per la seva perillositat. Aquest últim tipus de residus es denomina "d'entrada de mirall", i per exemple, l'amiant és un d'ells, i les escòries d'incineradora, un altre. L'entrada de mirall significa que el mateix tipus de residu pot ser perillós o no perillós en funció del seu estat. Per a mesurar la perillositat cal realitzar una caracterització especial. La major part dels residus admesos per l'AAI del Govern Basc en 2013 eren els que exigien una autorització especial del Departament de Medi Ambient, però el procediment establert permetia que molts dels residus potencialment perillosos es dipositessin en l'abocador: d'una banda, perquè l'empresa s'encarregava de realitzar aquesta caracterització del risc. I d'altra banda, perquè una vegada que Abocar ha informat el Departament de Medi Ambient d'aquests residus, juntament amb la corresponent caracterització, si en el termini de deu dies no rebia resposta del Departament de Medi Ambient, aquest es donava per autoritzat.

Dades del Govern Basc sobre les emissions de 2018: aquestes 64.500 tones que no havien de ser aquí

Comparem la relació dels tipus de residus autoritzats per l'IBB del Govern Basc en 2013, amb les dades dels abocaments en l'abocador de Zaldibar en 2018. Aquestes dades són oficials, remesos pel Govern Basc a través del servei d'informació pública. Però l'oficial sí, no el real: A la vista dels testimoniatges dels transportistes que han descarregat en el lloc des del salt d'escombraries de Zaldibar (com el publicat el 16 de febrer en Berriak), el ciutadà no pot saber exactament en quina quantitat i quina quantitat es va vessar en aquest abocador. Però a través d'aquestes dades oficials es pot comprovar si se'ls va concedir la llicència.

Segons les dades facilitades pel Govern Basc, en 2018 es van emetre un total de 334.875.595 quilos, la qual cosa va suposar un arrodoniment de gairebé 335.000 tones. No obstant això, el conseller de Medi Ambient, Iñaki Arriola, va afirmar el passat 18 de febrer en una compareixença en la Diputació Permanent a petició d'EH Bildu que "s'han abocat 500.000 tones" en aquest any. Quina és la dada correcta de les quantitats de residus abocats en 2018 en Zaldibar? (Aquí està el vídeo complet de la Diputació Permanent del 18 de febrer. Les explicacions d'Arriola comencen a les 1.16:00 hores, en castellà).

A més, és greu veure que, segons dades del Govern Basc, més de 154.000 de les 335.000 tones de residus abocats havien de ser recuperades en el propi abocador de Zaldibar. Se'ls havia realitzat el corresponent procés de separació i classificació o si havien abocat tot en l'abocador?

Això és més greu encara: Segons les dades del Govern Basc, les 64.596 tones abocades no havien d'haver estat dipositades en l'abocador de Geroa Bai. D'elles 23.300 tones podrien ser recuperades en altres infraestructures de la CAPV, de les quals 38.000 tones no sols no figurarien en la llista de residus autoritzats, sinó que a més serien perilloses, és a dir, d'entrada de miralls, sent necessària una caracterització especial per a resoldre la seva perillositat. La majoria d'aquestes substàncies potencialment perilloses van ser barrejades amb formigó, teules, maons i ceràmiques.

Segons dades del Govern Basc, l'abocament de material de construcció que contenia amiant al País Basc va ascendir a 2.600 tones. I a pesar que la quantitat "és petita" (935 tones), aquestes dades oficials indiquen que aquest any també es van abocar residus urbans, malgrat que l'abocador no estava autoritzat per a això.

Trampa amb els residus que havien de valorar

Per a la valorització de metalls i compostos metàl·lics en el propi abocador, la valorització d'aquests residus es realitzaria en una superfície plana independent, en 1.500 metres quadrats destinats a tal fi. Només podia gestionar els residus no perillosos: un total de 26 tipus de residus especificats. Aquestes són les condicions que imposa l'IBB de 2013 a Abocar Recycling.

En el procés de valorització havia de fer els següents passos: pesar, descarregar, difondre, separar amb imant els residus, recollir en els contenidors les parts valorades.Abocar, per exemple, havia de portar aquests materials a altres gestors autoritzats per al reciclatge de metalls, venent als ferrovellers. I la part no valoritzable (fracció resto) podia ser dipositada en l'abocador de Zaldibar. Segons la IBB, Abocar havia de portar un registre amb l'empresa a la qual havia recollit els residus metàl·lics, i d'ells, el percentatge de metalls que havia pogut valorar, en concret de quina classe i en quines mans l'havia dipositat. La còpia d'aquest registre havia de ser remesa cada sis mesos al Departament de Medi Ambient d'Iñaki Arriola. Com s'ha vist, gairebé la meitat de les 335.000 tones abocades en l'abocador en 2018, unes 154.000 tones, eren objecte de valorització en aquest.

No obstant això, segons publica el diari El Diario Vasco el passat 19 de febrer, no sembla que es vagin a recuperar totes aquestes tones de gasolina. Els treballadors de l'abocador han reconegut a l'Ertzaintza que feien trampa en el reciclatge, ja que el Govern Basc els avisava amb antelació de la data de la inspecció: La inspecció del Departament de Medi Ambient, abans de visitar l'abocador d'Abocar, comprava ferralla perquè semblés que la valoraven. Els residus metàl·lics que arribaven al llarg de l'any eren llançats juntament amb la resta de residus sense classificar.

Risc d'incendis durant la vida orgànica

L'abocador de Zaldibar ha necessitat metà per a incendiar-se, i el metà prové dels residus orgànics. Però com és possible això si el Govern Basc ha declarat aquest abocador "sense càrrega orgànica"? Perquè existeixen alguns tipus de residus que han estat admesos per l'AAI i que contenen matèria orgànica: paper, pasta de paper i cartó, així com diferents tipus de residus generats en la fabricació o transformació d'aquests. L'AAI de 2007 admetia dos tipus de residus d'aquest tipus, i l'AAI de 2013 quatre tipus de residus, tots ells comunicats al Departament de Medi Ambient, que han de ser objecte d'una autorització especial. Segons les dades de 2018, s'estima que en aquest any s'han abocat 83.000 tones de paper de pasta i paper. Tota la matèria orgànica que s'ha dipositat des de l'obertura de l'abocador corre el risc que s'encengui el foc, per això és important separar i compostar els residus orgànics dels altres. En els abocadors, el residu orgànic no respira oxigen i genera metà a través del procés anaeròbic. Això és molt perillós, ja que les bosses de metà poden explotar.

L'AAI de 2013 diu que si Abocar agafa residus orgànics, haurà d'instal·lar xemeneies de recollida de gasos i que el metà recollit es destinarà a una planta d'aprofitament si és possible i, si no és possible, haurà de cremar-ho en la torxa. De fet, el metà abocat sense cremar provoca un efecte d'hivernacle. Si en l'època en la qual l'abocador tenia la xemeneia completa, l'abocador tenia problemes per a recollir i eliminar tot el metà (així ho han assenyalat les actes d'inspecció), una vegada que ha caigut i s'ha desmantellat tota l'estructura, ara és impossible recollir i eliminar adequadament el metà que genera la matèria orgànica. Per tant, a mig-llarg termini, el risc d'incendis és evident en l'abocador del barri d'Eitzaga.

L'última inspecció va detectar les fallades, però no els va castigar

Aquestes dades del Govern Basc sobre els abocaments de 2018 no són molt clars per a concloure que l'abocador de Zaldibar no estava classificant i gestionant correctament els residus?

A més, els dies 10 de juny i 10 de juliol de 2019 el Departament de Medi Ambient va realitzar visites programades d'inspecció a l'abocador de Zaldibar a Abocar. La visita es va concertar, doncs, amb cita prèvia, no atrapada en la sorpresa. No obstant això, en l'acta de l'inspector s'assenyalen 23 errors, cap dels quals va ser qualificat com a "greu". Entre aquestes desviacions s'esmenten la majoria de les infraccions que hem exposat al llarg d'aquest article: per exemple, "No rep i/o tracta els gasos produïts en l'abocador"; "Eliminació d'alguns residus sense justificar que no hi havia manera de valorar-los"; "No fa cap caracterització sobre el risc de residus amb entrada de mirall" (aquesta infracció és l'única que la inspecció va qualificar com de gravetat "mitjana"); "No contenir paper no valoritzable". Quan Arriola va haver de donar explicacions en la Diputació Permanent sobre el salt d'escombraries, va explicar que precisament quan va ocórrer l'accident estaven preparant l'informe per a la posada en marxa d'un expedient sancionador. Molts no li han cregut.

Des de la seva posada en marxa en 2011, l'abocador d'Abocar ha estat objecte d'una única sanció. Va ser qualificat de "greu" i es va celebrar en 2012. Les terres contaminades amb PCB (bifenilos policlorados) van ser mantingudes durant un període de temps, encara que l'IBB de 2007 no ho va permetre. El Govern Basc li va imposar una sanció de 33.000 euros i el va obligar a adoptar les mesures necessàries per a recuperar el patrimoni.

Abocar no és l'abocador més castigat en la CAB. Des de 2008, el Departament de Medi Ambient ha imposat 13 sancions als abocadors, totes elles qualificades de "greus". En aquestes tretze condemnes s'ha abonat un total de 707.001 euros, sent la més lleu de 27.000 euros i la més greu de 120.000 euros. L'única sanció econòmica que ha rebut Abocar és, per tant, una de les més lleus. Mentrestant, segons la informació publicada pel diari Berria, fins a 2017 Abocar va obtenir un benefici net de 8,57 milions d'euros.

Si el Govern Basc tenia totes aquestes dades (veure a continuació l'apartat "El Govern sabia...") i la inspecció confirmava les informacions que tenia entre mans, al lector li queda dubte de si el que ha tingut l'administració pública en l'abocador de Zaldibar que falta de control, o no és més, és mirar cap a un altre costat davant la realitat que tenia el coneixement, la qual cosa ha fet el Govern.

EL GOVERN SABIA QUE...

El conseller de Medi Ambient del Govern Basc, Iñaki Arriola, va donar a conèixer en la Diputació Permanent les següents dades: En l'abocador de Zaldibar es van abocar un total de 2,8 milions de tones de residus que van cobrir una superfície de 1,7 milions de metres cúbics.

L'empresa va multiplicar el ritme d'ompliment: En 2012 va emetre 185.000 tones, en 2017 prop de 380.000 tones i en 2018 i 2019 més de 500.000 tones.

Segons l'Autorització Ambiental Integrada de 2013, l'abocador tenia autorització per a cobrir 2,7 milions de metres cúbics i explotar durant 35 anys. Però a conseqüència del ritme d'Abocar, Arriola va dir que en 2022 es compliria totalment.

No obstant això, els responsables del Govern Basc no podran dir que aquesta forma de gestió els ha enxampat per sorpresa. Segons l'AAI, l'empresa Abocar enviarà anualment al Viceconsejero de Medi Ambient un "Programa de Vigilància Ambiental". En aquest informe, l'empresa ha de recollir dades dels últims anys, com a dades meteorològiques, de les aigües abocades, de les emissions a l'atmosfera, etc. així com del grau de compliment de l'abocador: "S'haurà de realitzar un pla topogràfic actualitzat amb els límits de l'abocador, la zona de l'abocador segellat i la zona de l'abocador on s'han recollit els residus de l'últim any". Més endavant diu que l'informe també ha de recollir les previsions de l'any següent: "Es recollirà la previsió de les àrees que rebran els residus l'any vinent, amb indicació de les cotes aproximades".

Si Abocar ha enviat tots els anys el Programa de Vigilància Ambiental amb totes les dades, el Govern Basc estava al corrent de la marxa de l'abocador.

El mateix ocorre amb els tipus de residus abocats: Tal com exigia l'IBB 2013, va enviar l'abocador al Govern Basc un registre semestral de residus metàl·lics a valorar? i en el cas dels 126 tipus de residus que requerien autorització especial del Departament de Medi Ambient, va rebre la comunicació el Govern abans que l'abocador accepti cadascun d'aquests residus? Si l'abocador va remetre al Govern Basc tota aquesta informació sol·licitada per l'IBB, no tindria indicis suficients per a saber que l'abocador de Zaldibar no classificava correctament els residus?