Fa 26 anys es va aplicar el decret 86/1997 de normalització de l'ús del basc en les administracions d'Araba, Bizkaia i Guipúscoa. Ara el Govern Basc ha actualitzat la norma, que estava pendent d'aprovació en la reunió de govern del dimarts, però que per problemes de salut d'un familiar d'Iñigo Urkullu ha retardat la sessió. S'espera que el dimecres es presenti en Tabakalera de Donostia el contingut del nou decret, tal com ha informat EiTB.
Afectarà llocs de treball de tot el sector públic de la CAPV, així com al personal de les empreses subcontractades, que haurà de responsabilitzar-se, almenys, de l'euskaldunización del personal. Hi ha excepcions. L'objectiu de la llei és posar “més flexibles i fàcils” les possibilitats de compliment del perfil lingüístic. Davant el “problema amb la inclinació”, el Govern pretén “no veure el basc com un càstig i un obstacle”, ha recollit EiTB. El decret pretén fomentar l'ús del basc, “sense menyscapte del castellà”, subratllen El Diario Vasco.
S'ampliarà el nombre de vies per a l'obtenció del perfil lingüístic: qui utilitzi el basc “de manera fefaent” en el lloc de treball, tindrà la possibilitat d'obtenir el perfil lingüístic mitjançant la realització de l'examen d'oposició en basca, sense examen extraordinari de basc o certificat. Una altra de les novetats és que l'Administració podrà sol·licitar que l'oposició es realitzi en basca o part de l'examen en basc, si fos necessari per a cobrir aquesta plaça. Les condicions estan pendents de clarificació, però el decret recull que els requisits s'adaptaran a la realitat sociolingüística local.
D'altra banda, el perfil lingüístic pot ser diferent, tant oralment com per escrit, depenent de les “necessitats del lloc” s'exigirà un nivell diferent en l'un o l'altre. S'han denominat perfils lingüístics asimètrics. Seran perfils simètrics els que hauran d'acreditar el mateix nivell oralment i per escrit.
El decret de normalització del basc recull una sèrie d'excepcions que no hauran de complir cap perfil lingüístic per a treballar en l'administració pública. Són les següents: majors de 45 anys; persones sense un determinat nivell educatiu –Batxillerat, Educació General Bàsica o Educació Secundària Obligatòria–; persones amb “dificultat per a aprendre basca” i amb alguna mena de discapacitat; persones amb “manifesta i contrastada discapacitat” per a aprendre una llengua a través de programes de formació dirigits a persones adultes.
La llei estableix un termini de deu anys per a garantir l'atenció en basca als ciutadans. No obstant això, no se sap quines són les vies d'execució del decret i quines són les barreres que tindrà, tenint en compte l'agressió judicial contra el basc de l'últim any. El decret ha estat elaborat per la Comissió Jurídica Assessora d'Euskadi i ha assegurat que han volgut fer un text sense escletxes judicials.
Euskalgintzaren Kontseiluak eta Bizkaiko Foru Aldundiko langileak elkarretaratzea egin dute langileen egonkortzearen eta euskalduntzearen alde.
EH Bai koalizioak babesturiko Ahetzen zerrenda gailendu da bozen bigarren itzulian, joan den igandean, botoen %44 erdietsirik.
Les víctimes creades pel PAI no són només docents funcionarizados gràcies al procés d'estabilització provocat per la Llei del PAI, sinó molt més. A alguns se'ls ha donat una certa visibilitat mediàtica a conseqüència del recurs interposat per Steilas, però la majoria... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]