El Govern francès es mostra agressiu contra les ikastoles en Iparralde. “El Govern francès, de la mà del Ministeri d'Educació, ha emprès una política colonialista i devastadora contra les llengües minoritàries, i les ikastoles estan sofrint directament la influència d'aquesta política. A conseqüència de l'augment de matriculació, el Govern francès ha rebutjat donar a les ikastoles de SEASKA 25 professors més dels que necessiten, només ha ofert 5,5. Però això no és suficient, i en la prova final que han de fer al final de l'etapa del col·legi, a més de llevar l'opció de parlar en basca en break, ha decidit no corregir les proves de les ciències que han fet en basca”.
Els comptes de les ikastoles de Navarra en el fossat. “La Cambra de Comptos de Navarra ha realitzat aquest any dues anàlisis sobre els diners públics que reben les ikastoles, després de les peticions d'UPN i PSN, d'una banda, i de Podem, per un altre. Ens han mantingut en el lupa els comptes econòmics de gairebé totes les ikastoles de Navarra. No obstant això, les ikastoles no tenim res a ocultar i així ho ha confirmat la Cambra de Comptos en els seus dos informes: les ikastoles tenim comptes nets”. Ara, a petició de Navarra Confidencial, també han subratllat que analitzaran els comptes de la Federació d'Ikastoles de Navarra (i les d'altres agents del món del basc): “El fet d'haver d'actuar d'aquesta manera cada vegada ens demostra que a Navarra hi ha sectors que volen arremetre contra les ikastoles”.
Proposta d'Acord Educatiu i Llei d'Educació. Les ikastoles consideren que el Departament d'Educació del Govern Basc manté la via per a aprovar la proposta d'Acord Educatiu (PAC). “És veritat que la proposta té mancances i que no ha estat aprovada per tots els agents educatius. Entre els quals no han donat el seu consentiment, no obstant això, s'observa que, més que a la proposta, han adoptat aquesta postura perquè estan en contra del que vindrà, la Llei d'Educació”. La nova Llei d'Educació inclouria totes les xarxes, no sols els centres de titularitat pública, com fins ara, i aquesta és una de les principals fonts de debat.
Basc. El model d'immersió és urgent. “La proposta d'Acord Educatiu recull que, en finalitzar l'Educació Primària, l'alumnat ha d'aconseguir el nivell B1 en basc i el nivell B2 en finalitzar l'Educació Secundària Obligatòria. Aquests objectius queden molt lluny, no són assolibles per a l'alumnat que està estudiant en els models A i B, i per a molts que estan estudiant en el model D (…) Per això demanem al Govern Basc que actuï amb determinació i determinació i que reculli en l'acord educatiu que el model d'immersió és el més eficaç per a aconseguir els objectius que es recullen com a principis bàsics, eliminant els models lingüístics”.
Escolarització d'alumnat d'origen estranger i baix nivell socioeconòmic. “El debat sobre el gran desequilibri que existeix entre els centres educatius en l'escolarització de l'alumnat d'origen estranger i el seu risc de segregació ha estat un dels temes centrals d'aquest curs a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa (…) La raó principal del desequilibri actual és que el Govern Basc ha utilitzat l'escolarització d'aquest alumnat per a ocupar aules en risc de tancament. L'alumnat d'origen estranger s'escolaritza especialment fora de l'època de matriculació. L'alumnat que ve fora del període de matriculació no pot matricular-se directament en l'un o l'altre centre; el Govern Basc decideix on es matricularan a través de les Comissions d'Escolarització (òrgan del Departament d'Educació, exclusivament tècnic). I gairebé sempre dirigeix a l'alumne al centre que està en perill en la seva localitat. Això explica en part per què les ikastoles no arribem als nombres d'alumnes d'origen estranger que correspondrien al nostre nombre de matriculacions (…) Per això, les Comissions d'Escolarització no poden seguir només en mans dels tècnics. Els agents educatius també hem d'estar (…) La ikastola és inclusiva, no ha tancat la porta a ningú pel seu lloc de naixement, per la seva creença, per una discapacitat, per la malaltia… perquè tots som diferents i aquesta diversitat ens enriqueix”. La Federació d'Ikastoles ha avançat que ja han analitzat el tema i que presentaran la proposta a principis del pròxim curs.
Nova Llei de Formació Professional. “La nova Llei de Formació Professional ha estat aprovada recentment en el Parlament Basc. Estem analitzant amb atenció els continguts d'aquesta llei, però el que podem avançar és que, pel que fa al basc, és el mateix que fins ara, i que és fer un pas enrere en l'euskaldunización del món laboral, que ja està molt enrere”.
Nova Llei del Consell Escolar d'Euskadi. “Fa pocs dies es va aprovar la nova Llei del Consell Escolar i, una vegada més, no ens han reconegut com a socis, a pesar que dos partits de l'oposició (EH Bildu i el grup Podem) han proposat que les ikastoles formessin part del Consell”.
.
Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]