Aquesta última, la nou, és un aliment sa. En pelar el gra i treure la polpa veiem que té la forma del cervell. No és una creença que el present és bo per al cervell. Es tracta d'una creença aparentment no semi-corrupta, sinó que és cert. La nou té molts bons aliments. Agraïm als romans que juntament amb el presseguer (Prunus persica), la prunera (Prunus domestica), etc., ens portin la noguera. Realment va interessar als romans. La noguera viu bé en l'escolament mediterrani del País Basc; no vol en cap cas la humitat de les terres atlàntiques, sobretot aquesta necessitat d'ofegar-se en les terres argilenques; en els llocs rocosos sortirà per aquí. Si pots anar a Garde, on viu una gegantesca noguera al costat del riu Gardelar.

La noguera no és un arbre fàcil de fer amics. És solitària, la companyia no és seva; aquest diu: “La noguera no vol amics”. No vol plantes sota, ningú que li llevi el menjar de tornada! Per a això allibera de les seves fulles una substància anomenada “juglona” per a evitar que germini llavors alienes sota la seva ombra. Aquesta mateixa substància es propaga en el sòl a través de l'arrelo. La solitud com a via de subsistència. A la vista de la impossibilitat que altres plantes puguin viure sota ella per l'efecte que desprenen les fulles, la noguera té mala fama, també és el tema dels racons verds del gra, com diu aquest: “Morir en menjar el zócolin de la nou”. Si s'adorm baix ell, la creença que es va el cap està molt estesa, diu: “Dormir sota la nou és dolent”. Atenció, per tant, a on plantes la noguera, que diu: “Noguera al costat de casa dolent”. No es col·loquin al costat d'hortes, manzanales, etc.; aviat sofriran l'atac de la noguera i com més vell i agressiu sigui. Un proverbi en castellà diu: “Sacerdot i noguera lluny de la corral”. Les malalties que ataquen són també rares, excepte la mosca (Rhagoletis completa) que ha aparegut fa no molts anys, que a penes els afecta. El seu responsable és l'àcid elágico que conté en les fulles. Arbre fortificat noguera.

El gra és el bucoi de l'altra sidrería, que diu així: “Nous cruixents, interior suau”. La vitamina Omega-3 i què no té la nou. Sembla que millora l'activitat neuronal, fa més intel·ligent el menjar. També té un bon greix, però el greix, que diu: “Tres o quatre nous suficients”.