Menjar de la flor
En la nostra latitud la suor de la major part de les plantes es mou a la primavera, i en aquesta època gaudirem de les grans floracions. Les flors són el símbol de la bellesa: per a veure, per a fer olor... I per a provar? Has menjat alguna flor? Segur que sí.
Qui no ha menjat carxofes (Cynara cardunculus var. scolymus)? També apareix cada vegada més sovint la flor del carabassó (Cucurbita pepo subsp. pepo) en els nostres plats. La setmana passada us vaig aconsellar barrejar en l'amanida les flors dolces de la dent de lleó (Taraxacum officinale), ho heu intentat? Utilitzes algun altre mitjà? Perquè diuen que són sans i està de moda oferir flors: com en el cim de l'amanida, al costat del complement de la salsa o les postres. I les flors, els lliris, tenen un punt de morb, al cap i a la fi són els genitals de les plantes. I les liles porten a la memòria el que ens recorda el sexe: els colors vius, els nèctars, les formes excitants, les aromes i les aromes, els tocs de vellut i de seda...
Agafar l'abundància de floració i començar a menjar. T'alegraran les vistes i et posaran el sostre de la boca dansant. En els tests o en l'horta, poseu les plantes on vulguis, o si no tens aquestes plantes, les envolves i prepara't per a la taula.
Estem acostumats a menjar la fulla de l'orenga (Origanum vulgare), però no tant la flor. Tenen un bon punt Bixi. La caputxina (Tropaeolum majus) també té fulles salades i forma un munt de receptes. Les flors i els vitets, amb el seu poc dolor, són també comestibles, i les receptes les posaran d'un color especial. Lavandula sp. També les amañilias (Syringa vulgaris) tenen flors comestibles, de tast profund, provar en el plat i en el got... Flores de primavera (Primula sp.) i els de la combrega (Diplotaxis tenuifolia) li esgrogueiran l'esmorzar, els segons amb una gota de pebrot. Afegeixen una mica de regalèssia (Foeniculum vulgare) i herbes d'hisop (Hyssopus officinalis). Degustació fina i gupera amb pomera (Malus domestica) i violeta (Viola sp.) les flors, les mongetes de flor (Phaseolus coccineus) i els gira-sols (Helianthus annuus); els pètals de tornada a flor també tenen una mica d'amargor. La flor del clavell de morter o tejete és agra (Tagetes patula). Pètals de rosa (Rosa sp. ), herbàcies o sàlvia (Sàlvia officinalis), borratja (Borago officinalis), achoria (Cichorum intybus) i bàlsam o cabellera (Calendula officinalis) són similars a brusques, i s'utilitzen per a satisfer sentits diferents a la paleta oral, però comença a menjar i es converteix en alguna cosa.
Hi ha moltes flors, a més d'elles, i no hi ha res millor que assaborir-les. I digui'm què és el que li excita!
Lilipak edo nartzisoak loretan dira. Nabarmen adierazten dute mendean hartutako bere lurren berri. Neguan loratzen dira, kolore zuri-hori ikusgarritan, eta usaina bafadaka hedatzen dute. Multzoka bizi dira; lurpean erraboila emankorra dute, eta bat zen tokian, urtetik urtera... [+]
Udari begira jarri gaituen eguraldi honek landareak ederki mugitu ditu. Gu ere bai. Zaldibarren, Eitzaga auzoko zabortegiko madarikazioaren ardurak eskatzera, eta langileei, haien senideei eta auzotarrei babesa emateko manifestazioan Eibarko Amañatik abiatu ginen. Hasi... [+]
Record de nen com ho anomenàvem el “chito”. La flor ens recordava el cap de la gallina. José María Lakoizketa va rebre el nom de “kurkubia” en Bertizarana en 1888, ja que el seu fruit s'assembla a un kurkubi o botellín. Diu que en Cinc Viles li diuen “cascavell”... [+]
El perill d'extinció de les plantes pot tenir moltes raons. Antigament es dividien en tres grups: malalties, plagues i herbes o plantes “dolentes”. Avui dia es tendeix a dir pesta a tots els desastres de les plantes. Abans es deia plaga a un accident causat per la... [+]
En la pila de fem i desaprofitaments sol haver-hi un hoste a l'estiu, encara que no sempre: estramoni o estramoni, Datura stramonum. Alguns també han rebut els noms de “carboner” o “higuzoro” per a aquesta planta. És una planta cridanera, alçada, amb un fullatge... [+]
L'any de Dalia, la pinnata Dahlia, ha estat triat enguany pels organitzadors de la festa. Ben dit, és l'any de Dahlia. Els diccionaris i enciclopèdies en basca criden “dalia” a aquesta planta; jo crec que hauríem de cridar-la “dahlia”.
Els invasors espanyols que van... [+]
M'he posat una mica més tranquil·la el dia en què la nit s'ha fet més llarga que el dia clar i m'alegro que estiguem sis mesos així. No puc negar que l'estiu ha estat bell, però fa olor millor a la tardor. A les plantes els fa “guixos” amb l'arribada de la tardor. Les hores... [+]
Se sap que les plantes fan olor, cada vegada més. Fa temps que sabíem que el martingal de les plantes era per a protegir-se dels animals herbívors: la planta que ha estat mossegada solta l'olor per a avisar a les plantes veïnes, que pastaran les fulles i no seran de gust per... [+]
Últimament preguntava a Joxe Anton Arze, un dels paisatgistes bascos més bells, sobre els noms de les plantes que tenien flors blanques. Ja està sota la seva llum somorta.
Lilipa dels poetes (Narcissus poeticus), Perico d'estrella (Stelaria holostea), Espino blanc... [+]
El seu parent és l'El-Belar (Papaver somniferum), però en comparació amb ell, és la Michoneta (Papaver Rhoeas). La rosella és molt coneguda; també se'l coneix com “urdemutur” i “urdamutur”. En arribar la primavera, la terra s'enrojola cada any. També reviu el rubor... [+]
Aquest primer dia d'abril un amic italià acaba d'enviar-me una foto del ram de flors que ha posat per a embellir la taula del menjar. Quina enveja la meva! Camelia negutar vermell (Camellia sp.) i Forsithia viridisima d'or groc, una peònia rosada (Paeonia arborea) i un all blanc... [+]