D'un estat a un altre, d'un sistema econòmic i polític a un altre, dins de la nació i l'ètnia de les minories, els problemes prenen formes diferents. El mateix problema nacional no és el mateix a Iugoslàvia, França o Espanya.
Quan tenim una organització estatal i més d'una nació dins d'ella, diferents entre si, quin pot ser el millor comportament: alliberar, per tant, que cada nació dugui a terme la seva pròpia institució estatal? Continuar junts en el mateix estat com a federació o confederació?
Tal vegada per això és necessari comunicar clarament els objectius concrets i donar a conèixer bé els mateixos a tots. Sobre l'autodeterminació de les nacions, quan s'entén el dret a la llibertat com a Estat de les associacions nacionals estrangeres, s'entén la creació d'Estats nacionals sobirans. I sabent que en l'Estat espanyol vivim en el si de la falta de democràcia, cal mesurar bé els passos a donar.
L'esquerra abertzale basca, –o Antonio Gramsci, com diria l'escriptor italià “l'esquerra abertzale històrica”–, ha demostrat en aquests últims quaranta anys que sap barallar, i ara també ha de ser un mestre a fer política.
"S'ha fet creure a la societat que la gestió pública, a més d'una formació específica, necessita molta experiència, persones fortes i fiables, com ells"
En la immensa “democràcia” política de cinquanta anys, l'autoritat de les funcions públiques ha estat i és un privilegi d'una vella casta.
A la societat se li ha fet creure que la gestió pública, a més d'una formació específica, necessita molta experiència, persones fortes i fiables, com elles, fa temps que he vist moltes corrupcions.
Es tracta de crear nous temps i ens estem adaptant a ells. Fins al moment, la societat basca, vulgui o no, ha tingut en les últimes dècades una referència clara i segura: I. Una autoritat difícil, però també ferma. No es podia controlar, però era una autoritat absoluta. El que es podia reconèixer plenament com a autoritat i podia identificar-se plenament amb ella, encara que no pertanyés…
Ara? És bastant senzill seguir als líders. Veure què són i què caminen, i a quina velocitat sí o no, encara que competeixen, no han arribat a ser la referència clara que la gent necessitava i que tenen. Potser la societat s'equivoca i els demana l'impossible. O necessiten a una altra persona per a empènyer-la fins dalt.
És veritat que són temps diferents, però també avui el mandatari necessita els mateixos dots de sempre, sinceres, clares i precises.
És cert que l'enemic –l'Estat espanyol– ha posat moltes vegades la major part dels mobles de la nostra cuina potes enlaire i no ha estat fàcil organitzar un plat ric. La veritat, val, però jo crec que el Partit que forma l'Esquerra Abertzale, que estava tancat en la cambra “abans”, ha de portar a la llum la “fusió” que s'ha donat amb les noves forces, que, desgraciadament, no s'ha entès bé.
És cert que la situació ha canviat molt, però des de sempre la llibertat només s'aconsegueix mitjançant llargues i dures baralles. Per tant, de l'una o l'altra manera, és una revolució i quan s'aconsegueix és una festa. Després, –no sé quan–, però quan passen els dies festius, els sentiments nacionals comencen a temperar-se. Perfectament normal. Els nous problemes no trigaran a aparèixer, i les coses que abans tenien tanta importància, com les llengües nacionals, se'ls dona menys importància.
Aquest atolondramiento no és només qüestió dels polítics, però és veritat i per això, és millor que els comptes surtin a temps. Perquè és veritat que al poble oprimit no hi ha massa oportunitats per a recuperar el perdut per la llengua nacional. Avui mateix, el castellà està trepitjant el basc. Per això sentim que cal ser tolerant amb els qui no saben més que el llenguatge de l'opressor. Que no cal demanar massa. Però potser el fet de tenir més oportunitats pot significar menys entusiasme. I perquè diuen que ho volen, que no poden, que és difícil, que no és tan important…
Si abans deia que el coneixement de la llum i de l'objectiu concret és indispensable, ara, aprofundint més en ell, tornaré a mirar a l'Estat.
És imprescindible conèixer i entendre el que pensa la societat civil. La societat civil no és una unitat hermètica, està classificada en mil formes, grups i nivells socials.
L'experiència demostra que l'enteniment, el treball i la força del col·lectiu que viu sota la sigla són necessaris, inserits directament. D'aquesta manera, amb un treball sòlid es pot aconseguir el suport i l'impuls de la societat, la qual cosa permet l'assumpció de l'autoritat política.
Segons els objectius, la creació d'un Estat requereix teoria, teories, intel·ligència i enginy.
La raó és clara; si la cultura obre horitzons, obre sabers, coneixements, camins.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]