“Ha anomenat al Centre de Salut, si és una emergència premi 1, si desitja ser atès en basca premi 2 i si vol en castellà premi 3 o esperi”, diu una veu gravada en cridar al Centre de Salut. Encara que prem el número 2, la majoria de les vegades l'empleat de recepció respon en castellà i en preguntar si sap basc la resposta és negativa. “Això significa que no hi ha servei en basc o que està mal organitzat”, explica Joseba Otano, membre del grup Administrazioa Euskaraz.
“Hi ha moltes queixes per no poder parlar en basca en els metges, però en el Govern de Navarra Osasunbidea serà probablement el departament amb més llocs de treball bilingües”, ha explicat. Afegeix que l'atenció varia “molt” d'una zona a una altra de Navarra: “La major part es troba en la zona vascófona, en la mixta molt poca i en la resta no existeix”.
Ha denunciat que el fet que el servei en basc sigui escàs té dues conseqüències principals: “Es nega la nostra identitat i hi ha llocs en els quals alguns es desemboliquen millor i hi ha problemes de comunicació en basca”.
En el barri pamplonés de Rochapea, per exemple, s'ha dedicat molt de temps a demanar metges bascos. L'any 2016 es va fer una recopilació de tancament i signatura, i després de moltes manifestacions, l'any 2018 es va obtenir un metge basc. Otano viu en Rochapea: “Va ser el metge euskaldun que hi havia i em van posar de nou el castellà”. Protesten i posen a un altre mèdic vascoparlante: “Sabent que volem un metge euskaldun, posen tranquil al castellà”.
Recalca que en la zona mixta “és un gran assoliment” perquè “és molt difícil rebre el servei en basc”: “Ha estat un èxit en la rochapea perquè lluitem, cal lluitar cada dia per a aconseguir drets”.
Salut en procés d'euskaldunización
La Mancomunitat de municipis bascos UEMA ha convocat a la ciutadania perquè sol·liciti l'atenció sanitària en basca. Segons una enquesta realitzada per Osakidetza al febrer, prop del 77% dels usuaris manifesta en quin idioma vol ser atès, dels quals un 19% manifesta que vol ser atès en basca.
El 60% dels usuaris d'UEMA en Araba, Bizkaia i Guipúscoa manifesta que vol rebre el servei en basc. A més, un de cada cinc ciutadans no té opció lingüística respecte a la salut, sobretot als quals ha anomenat UEMA.
A més de l'apoderament de la ciutadania, ha subratllat que la labor de les institucions públiques és fonamental: “Rebre el servei sanitari en basc és un dret de la ciutadania i, per tant, una obligació de les institucions públiques”.
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
Pazienteek Donostiara joan behar dute arreta jasotzeko. Osasun Bidasoa plataforma herritarrak salatu du itxierak “are gehiago hondatuko” duela eskualdeko osasun publikoa.
EAEn BAMEa (famili medikuen formazioa) lau urtetik hiru urtetara jaistea eskatu du Jaurlaritzak. Osakidetzaren "larritasunaren" erantzukizuna Ministerioari bota dio Jaurlaritzako Osasun sailburu Alberto Martinezek: "Ez digute egiten uzten, eta haiek ez dute ezer... [+]
Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]
Berrogei urte dira Euskal Herrian autismoaren inguruko lehen azterketak eta zerbitzuak hasi zirela. Urte hauetan asko aldatu da autismoaz dakiguna. Uste baino heterogeneoagoa da. Uste baino ohikoagoa. Normalagoa.
Itxaron zerrendak gutxitzeko Osasunbideak hartutako estrategiak gaitzetsi ditu Plataformak