Descendeix la natalitat a mínims històrics en la CAPV
- La taxa de natalitat ha descendit a mínims històrics a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, ja que es tracta de la xifra més baixa registrada des de 1941. L'any passat es van registrar 14.721 naixements, 697 menys que l'any anterior, la qual cosa suposa un descens del 5,1%. La tendència descendent dels últims anys es manté: Entre 2008 i 2020, la taxa de natalitat s'ha reduït en un 30%.
En 2020 van néixer 6.000 nens menys que en 2008. L'Institut Basc d'Estadística, Eustat, ha fet públics les dades d'atur relatius a aquestes operacions.
Cada vegada tenim nens més tard
El 49% de les mares d'un primer fill són majors de 35 anys i el 79% de les mares de més de 30 anys. L'edat dels fills mostra un augment en el nombre de mares majors de 40 anys (11,2%), enfront de les menors de 25 anys (7%). I el retard en l'edat de ser pares també influeix en el nombre de fills que tenim. De mitjana, les dones tenen actualment 1,8 nens en la CAB, i aquesta tendència és decreixent.
2014 eta 2020 urteen artean 350 biztanle galdu ditu Zuberoak (-%2.55). Galera handienak Maule, Barkoxe, Sohüta, Garindaine, Ligi, Mitikile, Atharratze, Bildoze, Altzai eta Montori herrietan izan dira. Haatik, zenbait herritan biztanle kopurua emeki goratzen ari da.
Azken biztanle kontaketaren arabera, Lapurdiko kostaldeko herri bakarra da Ziburu beheranzko joeran dagoena. 6.800 izatetik 6.200 biztanle izatera pasa da azken sei urteotan.
Hurrengo urtean India izango da munduko herrialderik populatuena, Txinaren aurretik; datorren azarorako, 8.000 milioi herritar izango ditu planetak; zortzi herrialdetan kontzentratuko da biztanleriaren hazkunderik handiena; baina oro har jaiotze tasa txikitzen eta biztanleria... [+]
De tant en tant, sento o llegeixo una preocupació que normalment passa per la vora de la meva atenció: la població envelleix. M'ha passat recentment. I a través d'un capbussó de dades em solen desgranar el ritme i la geografia d'aquest envelliment. Dona la temptació de... [+]
Herri eta bailara ugari basamortu bihurtzen ari da Euskal Herrian. Lan eta zerbitzurik gabe, egungo merkatuak bazterturiko eremuotan nola bizi? Egoera hori irauli nahi du Udalbiltzak, eta horretarako, logika lehiakorretik at, pertsonak erdigunean jartzen dituen ekonomia... [+]
