– A mesura que el COVID-19 s'estén d'est a oest està alterant dràsticament la vida social i comunitària.

– Les estadístiques i les anàlisis de la mortalitat són cada vegada més nombrosos, però s'estan aplicant models teòrics prefabricats, a vegades amb xifres reals evidents per a sobreestimar o menysprear la situació.

– Als primers teòrics de l'economia, la societat i la política se'ls fa perceptible la quarantena i el confinament. No és una estratègia per a generar control social? No sols, sinó que poden exercir aquesta funció.

– Perquè el COVID-19 té desplaçat el fenomen del terrorisme. No són pocs les dades per a pensar que s'ha estès la guerra biològica entre els Estats Units i la Xina.

– Apareixen “mans negres” de malvats financers, corporacions transnacionals, cleptócratas i neofeixistes, màfies sindicals… Han posat en marxa la catàstrofe? Creences comunes! Darrere d'aquestes creences poden ser “versemblances”, però no són suficients per a arribar a la condició humana. No és tan senzill.

– La conspiració dels intents que poden donar-se en la conjuntura actual pot situar-se entre les teories destructores i les categories zombis. No obstant això, poden ser del mateix tipus “estat repressiu” i “estat de pesta”.

– A Itàlia, Espanya i França, així com en diverses regions d'Amèrica del Sud i els Estats Units no hi ha estat d'excepció, estat de guerra, estat d'emergència o estat de setge. Per contra, hi ha un estat de pesta.

– Bàsicament, en el segle XIV s'ha pres com a referència el model de la “Pesta negra”, encara present en la memòria històrica d'Occident. No obstant això, el nombre de morts no ha aconseguit els 20 ni els 40 milions de morts en aquest moment en cap dels dos continents. No obstant això, l'efecte catalitzador influeix en les consciències de la nostra mortalitat.

– No hem arribat, però podem arribar a un “règim de la pesta”. Això es configura primer i després es pot convertir en una prioritat polític-social absoluta. Això també ajuda a reduir (minimitzar) els problemes previs a la pandèmia.

– Sorprenentment, els mitjans de comunicació han baixat la seva veu: no parlen de la delinqüència comuna que s'ha format, cada vegada més lligada a l'economia global, a les instàncies polítiques i judicials, i també a les cleptocráticas.

– L'Estat de pesta no és un ordre institucional d'emergència, ni està estructurat per activitats interhumanes articulant un sistema que se sustenta en plataformes morals o legals. Però aquest règim té una espècie d'animo personal i col·lectiu. És a dir, la gent s'aferra a l'estat de pesta perquè vol continuar vivint. L'estat de pols fomenta la recuperació del corrent de conducció de caritat i la normalització. És a dir, per a la gent bona, la solidaritat és l'actitud més adequada per a sortir de la situació crítica i poder complir amb les seves expectatives.

– Era desconegut en aparèixer el “enemic” (COVID-19). Però, als tres mesos, els laboratoris de la Xina, Cuba, Alemanya i els Estats Units han fet passos decidits per a la seva eliminació. Aquests… quan les polítiques neoliberals han destruït les estructures sanitàries bàsiques.

– En aquest sentit, s'han posat de manifest els límits de seguretat pública i personal. L'aparició sobtada del COVID-19 està causant una enorme aparició en un context ideològic i ètic. – Evidentment, els poders vetllen pels seus interessos estratègics i no renunciaran a ells. Tanmateix, això no garanteix la teoria de les presumptes conspiracions, que no poden ni controlen la situació. No tot el control ve de fora. Els judicis ideològics i morals continus no són adequats. – L'estat de pesta es basa en el sentit i la responsabilitat dels individus i grups, a pesar que aquests han hagut de lluitar intensament contra les pressions heterogènies. Els poders fàctics no poden arribar molt lluny, si la gent no s'autodisciplina, i això s'està quedant. El que queda no és, tanmateix, un servei voluntari i obligatori de la gent.

– L'estat de pesta obre noves línies en els plans existencials, polítics, econòmics i de vida. Donald Trump i els seus aliats són conscients d'això. S'han adonat de la feblesa del sistema global hegemònic. I s'han adonat de la dependència de la naturalesa humana.

– Per tant, res és com era abans. Es tracta de definir el signe i la direcció dels canvis futurs.

Nota: si l'article té més sentit. Aquí la té!

(*) Josu Landa és filòsof i poeta.