Excusa prèvia. No soc sociòleg, molt menys epidemiòleg i les dades que utilitzo són els trobats en la premsa, dins de les difícils condicions de treball d'aquest confinament general. Amb l'ajuda que he trobat i que agraeixo en aquesta precarietat, he intentat respondre a les preguntes que he esmentat més amunt, sobretot per a acusar-me. Això és el que ens diuen les dades, encara que sigui poc.

En el gràfic realitzat fins al vespre del 23 de març s'observa que a Itàlia (10 morts per cada 100.000 persones) en els últims dos dies s'ha alentit lleugerament l'augment de morts, la intensitat de l'evolució s'ha relaxat una mica. En l'Estat espanyol i al País Basc s'observa una evolució molt semblant (4,7 morts per 100.000) i tots dos continuen acostant-se als percentatges d'Itàlia, amb la mateixa força o més que en dies anteriors.

Si la diferència entre les dues corbes era de set dies fa uns dies, després va passar a sis i el dilluns, per primera vegada, s'ha acostat a cinc dies. Per tant, la comparació suggereix que, si se segueix la tendència dels últims dies, avui, 24, els morts en el crepuscle podrien rondar els 2.590 a Espanya i els 175 a Euskal Herria. (Recordeu que ens referim a les defuncions acumulades des del principi, no a les d'un dia). I si l'evolució continua al mateix ritme, a Euskal Herria el 29 obtindríem la proporció donada per Itàlia en el dia 24.

Anem al segon gràfic:

El segon gràfic mostra el nombre de morts per dia. En aquest apartat, dues idees principals: d'una banda, Itàlia va tenir el major nombre de morts el 21 de març i en els últims dos dies ha caigut. En els pròxims dies es veurà si continua baixant o no, si és el pic més famós o el pic més mortífer del 21 de març. D'altra banda, a Espanya i a Euskal Herria continuen augmentant les morts dia a dia. Per primera vegada des de l'inici de la crisi, els tres han tingut una taxa de mortalitat similar a la del dilluns, 23.

El tercer gràfic recopila els morts fins ara a Euskal Herria, localitzats per territoris, les morts, totals, que s'han acumulat des de l'inici de la crisi. A Euskal Herria s'han acumulat fins al 23 de març 4,7 morts per cada 100.000 habitants, segons ha informat el Govern Basc. La dada a Àlaba és molt alt i el que més ha pujat en l'últim dia també ha estat el positiu. D'un dia per a un altre, ha passat de 18,5 morts per cada 100.000 habitants a 21,5, la qual cosa ha fet que la seva corba continuï sent més pronunciada. Però com totes les comparacions són perilloses, si en un nou intent per buscar més pistes comparem Àlaba amb la Llombardia, que és la que més està sofrint la pesta a Itàlia, amb 3.776 morts fins ara, ens dona una taxa de 37,7 per cada 100.000 habitants, gairebé el doble que Àlaba.

Continuant llegint el gràfic, observem que el 21 de març Bizkaia, Guipúscoa i Navarra estaven en el mateix punt de comparació i dos dies més tard, el 23 de març, Navarra s'ha avançat entre els tres; Bizkaia ha pujat també, encara que no tant com Navarra i Guipúscoa ha aconseguit gairebé mantenir-la. Desgraciadament, Àlaba està augmentant la seva distància amb la resta de territoris d'Euskal Herria, a pitjor.

Cal tenir molt de compte amb les dades d'Ipar Euskal Herria. A nivell d'Euskal Herria, fins ara el periòdic Berria els ha fet un seguiment més complet –amb tots els obstacles que reconeix el mitjà– i en els últims quatre dies aquesta xifra de l'única mort es manté.

El gràfic 4 mostra el desenvolupament diari de la plaga en cada territori, amb xifres de morts en la corba. La taxa de mortalitat a Àlaba és la més preocupant, ja que a pesar que les defuncions dels dies 20 i 21 de març van decréixer, el 23 van tornar a créixer, més que en altres territoris. D'altra banda, Bizkaia i, sobretot, Navarra han sofert pujades importants. Guipúscoa sembla que ara com ara no pujarà molt. Pel que fa a Iparralde, hauríem de repetir aquí l'observació abans esmentada.