Izaro Lestayo porta treballant com a patró en la trainera de Getaria des del mes de juny, en les lligues Act i ARC masculines. Es tracta de la primera dona que treballa amb un home en el món. La primera regata de la temporada la va disputar al juny, i des de llavors no ha tingut problemes per a participar en diverses regates. Fins ara.
L'organisme públic Donostia Kultura ha informat en un comunicat que Lestayo no podrà exercir de patró en la tanda masculina de la Bandera de la Petxina: “La competició no és mixta, hi ha una bandera masculina i una altra femenina”. Segons els organitzadors, la normativa estableix que en la regata masculina el patró també ha de ser home i en la femenina la dona.
No en gatelés, sí en basc
La versió en castellà del reglament impedeix a Lestayo: es determina que el patró de la regata femenina ha de ser “patró” i el dels homes “patró”. En la normativa en basca, no obstant això, està escrit que en tots dos casos, al costat dels tretze remers intervindrà un “patró”.
La decisió de Donostia Kultura s'ha vist embolicada en un debat que ha suscitat opinions a favor d'un canvi normatiu.
Izaro Lestayo, patrona de Getaria, no podrà remar en la Bandera de la Petxina perquè el reglament no permet una dona vaig prendre part en la prova masculina.
— Igor Meltxor (@igormeltxor) agost 6, 2019
Si tots els clubs es neguessin a participar, veuríeu que ràpid canviava el reglament.
Baina ez passa... pic.twitter.com/ulofvgjtjd
No s'especifica el gènere. El basc no té valor? Quan es pretengui menysprear al basc i a les dones, em tindran enfronti. pic.twitter.com/prdiisg5tq
— Jabi #AhoraPresos #47akherrian (@indautxukoa) August 6, 2019
Al principi, per a quan feia un temps plujós, Miguel Strogoff li va semblar magnífic. Es van instal·lar en el sostre del poliesportiu per a passar els matins en les noves i acolorides màquines. Per a la segona setmana, algú li va comentar que la màquina de caminar, un... [+]
40 urte betetzekotan ziren eta modu berezian ospatu nahi zuten urtebetetzea. Bazkaria? Asteburu pasa ez dakit non? Ez, beste zerbait izan behar zuen, harrotasunez gogoratuko zutena, barrukoa, beharbada betiko amets bete gabea.
Aurtengo Donostiako Estropaden bigarren igandean, emakumeak erlojuz kontra bota zituzten uretara itsasoaren baldintza bortitzek “behartuta”. Gizonezkoak, berriz, tradizio sakratuari eutsiz, launaka bi txandatan.