Desgraciadament, molts sectors polítics i culturals, allunyats de la comèdia, semblen haver considerat útil aquest clixé imposat a Elkano per a la seva aprovació o, almenys, per a no generar xocs amb la celebració del cinquè centenari de la Volta al Món.
És cert que tenim per davant reptes de tota mena, i que l'esquerra nacional basca té la necessitat d'analitzar-los, però és incomprensible que ens posem de perfil davant el disseny cultural de les elits d'Espanya i de la CAB.
La cultura mai és un tema secundari per a l'esquerra, al contrari, la cultura sol ser un espai per a confrontar visions, valors i símbols diversos. Cal defensar uns valors i, com en el cas de la Volta al Món 500, cal posar en qüestió uns altres amb un discurs crític i pedagògic, a més de crear un programa cultural propi i popular.
Practicar pragmatisme polític en aquest context és un greu error de l'esquerra, una manera de desfer els camins on la constància i la fermesa deixen de ser companys de viatge a la recerca de possibles bons resultats electorals. No hi ha treva ni dreceres en la lluita per l'hegemonia cultural. El pragmatisme cultural es pot convertir en un joc de miralls trencats, igual que a Xangai Anderea, surt molt car, a llarg termini, en detriment del projecte d'emancipació nacional construït des de l'esquerra.
De què serveixen les inèrcies en funció de les victòries electorals si la gestió, en aquest àmbit, no es pot diferenciar de la que fan el PNB, el PSOE o el PP? La gestió de Bildu en Getaria és un clar exemple: guanyar les eleccions una vegada i una altra, mentre que Mundubira 500 actua com un forat negre per als generadors d'energia. En els últims anys, mentre l'ajuntament es gestionava d'aquesta manera, Getaria s'ha anat convertint en un parament cultural, excepte algunes iniciatives culturals populars. Sembla que la continuïtat en el govern municipal s'ha convertit en un gran acte autoreferencial, això sí, sense un projecte cultural propi que generi espais culturals per a reunir i impulsar a totes les forces creatives del poble. Davant el discurs cultural del poder, des de quan té por al fet que l'esquerra nacional basca es quedi en minoria?
El menysprear i menysprear l'acció política directa i les iniciatives populars és sempre un camí cap al desconcert, obrint les portes a una política “de dalt”.
Per una casualitat metafòrica, Rosalía de Castro s'ha guanyat el dret al fet que el seu nom aparegui entre les estrelles en la votació popular que va organitzar la Societat Astronòmica Internacional. La candidatura de Juan Sebastián Elcano es va quedar enrere, per desgràcia de tota l'estructura vinculada a la Volta al Món 500.
Serà la victòria de la sensibilitat i la intel·ligència davant la violència, la conquesta i el saqueig? Estan els astres organitzant-se per nosaltres?
Dos amics van oferir una petita actuació de rap en la plaça i musutruk, després d'un senzill menjar popular. Amb una cançó ens van acordar que un veí, un jove, va morir recentment. Calia recaptar diners per a retornar el cadàver al seu poble natal. Ai, aquesta mare meva!... [+]
Euskal Herriko kaleetan kolonialismoarekin eta esklabotzarekin lotura duten pertsonaien presentzia aztertu du ARGIAko kazetari Axier Lopezek Gure heroiak liburuan, nazioartean sinbolo horien inguruan dagoen eztabaida Euskal Herriratzearen garrantziak mugituta. Liburua ARGIAren... [+]
L'exercici inconscient del dia a dia s'ha convertit en tema durant la seva estada a Euskal Herria. No porto molts dies i ja m'ha estret la respiració diverses vegades... Estic com observadora intentant buscar i redescobrir el meu poble. Si abans no volia veure coses o si hem fet... [+]