Naturalment, jo soc un naturalista. El que hem escoltat i dit moltes vegades. Els que diem això a la lleugera estem destruint el nostre entorn a poc a poc, a poc a poc o a gran velocitat: productes químics, tales velles de qualsevol manera, destrucció de tanques, escombraries gegants, contaminació assassina...
La biodiversitat en la qual es basa la nostra salut és cada vegada més escassa i en alguns llocs molt deficitària. Mentre seguim en aquest camí, el nostre anirà empitjorant.
Estem assistint a nombroses iniciatives que busquen enriquir la biodiversitat. Els que més m'interessen són els que tenen lloc en els entorns més urbans. L'opressió i destrucció de la naturalesa tenen el seu origen en ella. D'aquí la concepció de l'alimentació, el medi ambient, el medi rural, la naturalesa, etc., són els eixos sobre els quals es concreten els plans i polítiques que afecten a tot el territori. Aquí hem d'incidir, i no diré res nou: petites accions, necessitem crear en molts llocs: horts urbans, horts domèstics, consum responsable, energies renovables... És a dir, la sobirania de tots els nivells que no és només política, és a dir, la dels polítics.
No hem d'esperar el mandat de ningú. Unir-nos i actuar per a aconseguir el que és l'única manera de millorar el nostre futur. Donem a alguna cosa. El que nosaltres fem és l'únic punt de partida que pot posar potes enlaire el camí de l'opressió i destrucció de la naturalesa, el punt de suport de la palanca que pot abocar la tendència actual.
Si t'agraden les plantes i tens arbres fruiters, el bosc, el jardí, l'hort, els tests o qualsevol altre racó, et vull fer una petita proposta: pensar en els ocells. Els ocells expressen molt bé el nivell de biodiversitat. Són freqüents les dificultats per a la construcció i alimentació dels seus nius, sobretot en les grans ciutats. La vegetació apropiada els proporcionarà aliment, aigua i protecció: branques de nidificació, flors i branques que atrauran als insectes que mengen, fullatges que els albergaran, fruites dolces i llavors comestibles. Si li afegim un charquito d'aigua i una galleda de bany, excel·lent.
No és difícil. Quan hagis de fer una plantació, tingues ocells al cap.
Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]
Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]