20 de setembre, Kona, Hawaii. La Conferència de Caps de Defensa de l'Indus-Pacífic 2024 ha reunit, d'una banda, a l'almirall Samuel Paparo, cap suprem de les forces de l'Indus-Pacífic dels Estats Units, i d'altra banda, al visitant, el general Wu Yanan, màxim dirigent del Teatre Sud de l'Exèrcit de la Xina. No són, ni molt menys, amics; coneguts, a penes: deu dies abans es va parlar per primera vegada de videoconferència. Això sí, es van mostrar justos i cortesos.
Potser per aquesta cortesia, en una interrupció dels discursos de Kona, Wu li hauria comunicat a Pablo: “No t'oblidis de dir-te que en els pròxims dies hem de fer un petit experiment, aquí, cap al sud del Pacífic; digues-li a la teva gent que es tranquil·litzi, que no és res, és una rutina”. Perquè si no li ho hagués avisat, tot seria encara més greu. La confiança en aquests casos està cara.
El 25 de setembre, a plena llum, la Xina va llançar un ICBM, un míssil intercontinental sense cap nuclear, per descomptat, al centre del Pacífic. El portaveu de Pequín va dir immediatament que es tractava d'una "formació rutinària militar anual". Sembla que els anys a la Xina són llargs: Ho va fer en la primavera de 1980. Fa 44 anys.
Es va informar que la prova s'havia realitzat tal com estava previst, i els NOTAM atorgats amb anterioritat suggereixen que el seu cap, després d'un vol de mitja hora, s'embarcaria en el nord-oest de les Illes Marqueses. 12.000 quilòmetres. Un malentès hauria pogut arribar a la conclusió que aquesta mateixa distància seria, per exemple, el lloc de llançament, que està sota les ordres del general Wu, i el que hi ha entre Califòrnia i Washington.
En la desfilada gegant de 2019 només es va poder veure una vegada més el míssil DF-41. Però de seguida va acudir a dirigir el remitent del missatge: El míssil DF-31AG, encara més antic, era l'utilitzat. Perquè el destinatari del missatge no tregui els comptes malament. La DF-41 es queda per a una altra cosa.
Tornem així a l'època dels míssils missatgers intercontinentals, com quan estàvem en els “millors” moments de la Guerra Freda. Comencem l'any amb els alts i baixos del projecte Sentinel, que al juny algú va considerar que era convenient llançar un LGM-30 Minuts des de Califòrnia fins a l'atol·ló Kwajalein per a dissipar els dubtes sobre el projecte. I Rússia segueix amb el seu projecte Sarmat, que ha fracassat. I la Xina recupera la “rutina”.
El que no sabem és si cada part entén correctament els missatges de l'altre.
La nostra mare sempre diu: “Mai he comprès per què va succeir la Primera Guerra Mundial”. No té sentit. No entén per què les antigues potències europees es van implicar en una espècie de barbàrie i no pensa en com van convèncer als joves europeus i colonials a morir... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
A la fi del passat mes de juny vam acabar la primera part del llibre Conversió de la indústria militar a Euskal Herria per a no fabricar més guerres (Adaptació de la indústria armera a Euskal Herria per a no crear més guerres). Sota el títol, s'analitza i investiga per... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Europako Batzordeak aurkeztu duen plana ustezko gerra edo hondamendi baten aurrean “bizirauteko” kit batetik harago doa: hogeita hamar neurri proposatu ditu eskoletan, enpresetan eta herritarren artean militarismoa eta beldurra sustatuko dutenak.
“Ez dugu gerraren aurrean etsi nahi, ez dugulako hilerrietako bakea nahi”, dio manifestuak, eta agintariei irtenbide politiko baten alde lanean jartzeko eskatu diete. Sinatzaileen artean daude Delàs institutua, Gernika Gogoratuz edo Ongi Etorri Errefuxiatuak... [+]
Orain dela 20 bat urte, berrikuntzaren inguruan master bat egin nuen. Bertaraturiko gonbidatu batek esan zigun gizakion historian berrikuntza teknologikoaren eragile handiena gerra izan zela. Gerra, halaber, eragile handia da botere harremanen berrikuntzan.
Berrikuntzaz ari... [+]
Israelek eraso masiboak abiarazi ditu berriro ere Gaza osoan: Khan Younis eta Rafan Gaza hegoaldean, Gaza Hirian iparraldean eta eta Deir el-Balah-n erdialdean. "Familiak seme-alaben gorpuzkiak eskuetan zituztela iristen ziren ospitalera", adierazi du lekuko batek.
1986. urtean Espainiako Estatuak NATOn jarraitzearen aurkako botoa eman zuen euskal gizarteak. Denborak ematen duen perspektibak oraindik ez du azaldu zeintzuk izan ziren gizartearen arrazoi sakonak gerra erakundean parte hartzeari uko egiteko.
Felipe Gonzálezen... [+]
Ukraina da munduan arma gehien erosten dituen herrialdea; munduko erosketa guztien %8,8. Merkatuaren ia erdia kontrolatzen duena, berriz, AEB dira: Europak erosi dituen armen erdia baino gehiagok jatorri estatubatuarra dute.
Ezpatak, labanak, kaskoak, fusilak, pistolak, kanoiak, munizioak, lehergailuak, uniformeak, armadurak, ezkutuak, babesak, zaldunak, hegazkinak eta tankeak. Han eta hemen, bada jende klase bat historia militarrarekin liluratuta dagoena. Gehien-gehienak, historia-zaleak izaten... [+]
