20 de setembre, Kona, Hawaii. La Conferència de Caps de Defensa de l'Indus-Pacífic 2024 ha reunit, d'una banda, a l'almirall Samuel Paparo, cap suprem de les forces de l'Indus-Pacífic dels Estats Units, i d'altra banda, al visitant, el general Wu Yanan, màxim dirigent del Teatre Sud de l'Exèrcit de la Xina. No són, ni molt menys, amics; coneguts, a penes: deu dies abans es va parlar per primera vegada de videoconferència. Això sí, es van mostrar justos i cortesos.
Potser per aquesta cortesia, en una interrupció dels discursos de Kona, Wu li hauria comunicat a Pablo: “No t'oblidis de dir-te que en els pròxims dies hem de fer un petit experiment, aquí, cap al sud del Pacífic; digues-li a la teva gent que es tranquil·litzi, que no és res, és una rutina”. Perquè si no li ho hagués avisat, tot seria encara més greu. La confiança en aquests casos està cara.
El 25 de setembre, a plena llum, la Xina va llançar un ICBM, un míssil intercontinental sense cap nuclear, per descomptat, al centre del Pacífic. El portaveu de Pequín va dir immediatament que es tractava d'una "formació rutinària militar anual". Sembla que els anys a la Xina són llargs: Ho va fer en la primavera de 1980. Fa 44 anys.
Es va informar que la prova s'havia realitzat tal com estava previst, i els NOTAM atorgats amb anterioritat suggereixen que el seu cap, després d'un vol de mitja hora, s'embarcaria en el nord-oest de les Illes Marqueses. 12.000 quilòmetres. Un malentès hauria pogut arribar a la conclusió que aquesta mateixa distància seria, per exemple, el lloc de llançament, que està sota les ordres del general Wu, i el que hi ha entre Califòrnia i Washington.
En la desfilada gegant de 2019 només es va poder veure una vegada més el míssil DF-41. Però de seguida va acudir a dirigir el remitent del missatge: El míssil DF-31AG, encara més antic, era l'utilitzat. Perquè el destinatari del missatge no tregui els comptes malament. La DF-41 es queda per a una altra cosa.
Tornem així a l'època dels míssils missatgers intercontinentals, com quan estàvem en els “millors” moments de la Guerra Freda. Comencem l'any amb els alts i baixos del projecte Sentinel, que al juny algú va considerar que era convenient llançar un LGM-30 Minuts des de Califòrnia fins a l'atol·ló Kwajalein per a dissipar els dubtes sobre el projecte. I Rússia segueix amb el seu projecte Sarmat, que ha fracassat. I la Xina recupera la “rutina”.
El que no sabem és si cada part entén correctament els missatges de l'altre.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]
el Japó, 6 i 9 d'agost de 1945 els Estats Units va llançar una bomba atòmica causant desenes de milers de morts a Hiroshima i Nagasaki; encara que no hi ha xifres precises, els càlculs més prudents indiquen que almenys 210.000 persones van morir a la fi d'aquest any. Però a... [+]
La teoria de l'hivern nuclear Paul J. Va ser el resultat d'una recerca publicada en 1982 per Crutzen i John Birks. Segons aquest estudi, "les explosions nuclears i els incendis subsegüents alliberarien l'atmosfera grans quantitats de sutge, pols i cendra, causant un refredament... [+]
En aquest diumenge plujós, vivim amb responsabilitat la sort de les persones que viuen en desassossec davant els diversos conflictes que existeixen en el món. Des de lluny, sembla que no podem alliberar-nos de les mans de molts governants que actuen cap al poder. Molts éssers... [+]
La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]
Quan era nen, era costum a casa aparcar el que estàvem fent a les vuit de la tarda, muntar la televisió i veure el noticiari d'ETB1. Al principi sentia una gran irritació per aquests canvis injustos en la cadena de la nit, i els preguntava als meus pares com era possible que,... [+]
En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]
En la dècada dels vuitanta els joves bascos cantàvem “si vis pacem, per a bellum”. Si vols la pau, prepara't per a la guerra, cridàvem en llatí, sense comprendre molt bé el significat de la frase.
En aquella època, el conflicte basc estava a la voràgine i el món... [+]
El genocidi és una paraula desgraciadament de moda. Segons la definició de Rafael Lemkin en 1946, el genocidi es defineix com “les accions encaminades a destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós”. Aquestes accions poden consistir a... [+]