Les crisopas són neuropteros, és a dir, de l'Ordre de Neuropte. En aquest ordre, en l'actualitat es coneixen prop de 5.000 espècies, distribuïdes en setze Famílies. Aquests insectes ocupen tota la metamorfosi, és a dir, compleixen un cicle de vida de quatre fases: ou, larva, pupa i insecte adult (o imago). Les femelles col·loquen els ous en els arbres o en les fulles de les plantes, penjant-los en un fil prim i invisible: en grups o individualment, depenent de les espècies. Les larves porten en el seu cos desaprofitaments i desaprofitaments per a camuflar-se. Canvien de pell dues vegades abans de fer el cuscú (capoll).
Físicament sembla un animal feble, la seva coloració és molt modesta, el verd i les ales grans i transparents ens denuncien l'escassetat i la blanor del cos. Les antenes són llargues i tenen al cap uns ulls cridaners de color daurat i de lluentor vermella. Quan es posen, aixequen les seves quatre ales en forma de teulades sobre la seva esquena i realitzen vols ràpids i curts quan fugen d'un amagatall a un altre. Aspecte feble, sí, però de què s'alimenten aquests tímids insectes? Perquè els éssers humans sovint som ingrats i no sabem identificar correctament als éssers que ens acompanyen i, molt menys, valorar-los amb correcció, ja que les crispetes s'alimenten de pugons, entre altres coses. Les cucuruchas (famoses “boles de bitxo”) també són el seu aliment, igual que les erugues d'algunes arnes. I la seva importància en la xarxa tròfica, en la cadena alimentària, és tan important que s'ha utilitzat per a controlar les plagues d'altres insectes per a realitzar el control biològic. Així van ser traslladats a Austràlia en un temps pel control d'algunes plagues autòctones, però les crisopas tenen unes demandes ecològiques que no es complien allí i no van aconseguir adaptar-se al clima i a les condicions d'Oceania. Avui dia, la venda de larves de crispetes està roent, en els pots petits es comercialitzen moltes larves. Aquestes larves són nocturnes i a penes es veuen durant el dia. Com les larves són caníbals, no és fàcil aconseguir grans quantitats de larves.
CRISPA VERD Chrysopa
GRUP: Invertebrat / Insecte / Neuroptera Ordre / Família Chrysopidae.
TALLA: Inclou antenes de 30 mm.
ON VIU? En terrenys rurals, prades, jardins, boscos, aiguamolls...
Què menja? Altres petits insectes, principalment pugons.
NIVELL DE PROTECCIÓ No està protegit.
Itsasoan badira landareen itxura izan arren animalia harrapari diren izaki eder batzuk: anemonak. Kantauri itsasoan hainbat anemona espezie ditugun arren, bada bat, guztien artean bereziki erraz atzemateko aukera eskaintzen diguna: itsas-tomatea.
Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]
Antxoa, bokarta edo albokartia, gure arrain komertzialen artean txikiena, euskal kostaldera hurbildu da.
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]