Llistes d'espera en l'àrea d'atenció a la diversitat en l'Educació de Navarra
Fa temps que la majoria de la gent ha de demanar una cita amb el seu metge i retardar-la per falta de metges. Potser menys gent coneix les llistes d'espera existents en l'Educació Pública de Navarra quan se sol·licita la intervenció del personal de suport educatiu, com a orientadors, professors de Pedagogia Terapèutica, logopedes, promotors escolars, professors de Suport a la Comunitat o minories culturals.
Els centres educatius són el reflex de la societat en la qual vivim. Així les coses, s'entén fàcilment que els treballadors de l'educació tinguin cada vegada més alumnes a les aules amb les següents circumstàncies: falta d'estimulació i atenció per excés de temps davant les pantalles, desconeixement de la llengua vehicular, vulnerabilitat per pobresa, desestructuració i violència en la família, consum de substàncies nocives, comportaments perjudicials per a la convivència, mancances afectives o diversos quadres psicològics i emocionals devastadors.
Així, l'alumnat amb necessitat de suport s'ha duplicat a les nostres aules en els últims deu anys (d'un 5,1% en 2011-12 a un 9,3% en 2020-21), xifra que s'incrementa anualment en un 2%.
Només 2 de cada 10 alumnes amb diagnòstic clínic poden ser atesos per personal dels centres. La resta s'inclou en les llistes d'espera de les unitats de suport educatiu o departaments d'orientació
Per a atendre adequadament a aquests i als altres alumnes, els recursos assistencials haurien d'incrementar-se, almenys, en la mateixa proporció que les necessitats educatives. Però només 2 de cada 10 alumnes amb diagnòstic clínic poden ser atesos en l'actualitat per personal dels centres. La resta, 8 de cada 10 nens diagnosticats, s'inclouen en les llistes d'espera de les unitats de suport educatiu o dels departaments d'orientació, perquè en algun moment puguin tenir alguna sessió de suport. Les persones no empadronades no figuren en aquestes estadístiques, encara que requereixen una atenció especial.
Els responsables del nostre sistema educatiu saben que per a atendre a tot l'alumnat, caldria multiplicar per cinc les plantilles d'especialistes de suport educatiu i reduir els ràtios, com estableix la llei, perquè en cada aula hi hagi un màxim de vint nens. Per a això, el Govern de Navarra hauria d'invertir prop d'un 3 per cent més de PIB en Educació, com ho fan França, Finlàndia o Bèlgica. No obstant això, la veritat és que tots els anys els recursos escassos i el personal els porten als centres per a cobrir amb la tovallola de la inclusió l'atenció a la diversitat a les nostres aules, un gran llit.
Fem una crida als centres educatius, a les famílies i a la societat en general, al fet que, després d'analitzar les conseqüències de no atendre els nostres alumnes, tractin de donar solució al problema i exigeixin a la classe política navarresa que no sigui l'única comunitat que redueixi el seu deute, en gran manera inlegítima i moral. Per contra, que inverteixi els diners de tots per a invertir la lamentable situació que cada vegada més nens i nenes viu en la nostra comunitat. Qualsevol altra decisió política s'oposa al col·lectiu més vulnerable de la societat.
Sindicat Steilas
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Zinez txalogarria, eskolako irakasle talde jakin baten borondatez, eta zenbait gurasoren inplikazioz, A ereduko ikastetxe estigmatizatu bat D ereduko eskola bilakatzeko abian jarri duten prozesua Gasteizko Judimendi auzoan. Honela, posible egiten ari dira Araba, Bizkaia eta... [+]
2025-2026 ikasturterako matrikulazio kanpaina hasi baino bi aste lehenago, Hezkuntza Saileko arduradunengana jo genuen, itunpeko eskoletako gelen ituntze maila ez delako egokitzen demografiaren jaitsierara eta indarrean dagoen lege esparrura.
Hiri gehienetan arazo orokorra... [+]
Ukrainako gudaren amaierak ondorio sakonak ekarriko ditu Europa osora. Europako elite ekonomikoek beren indar guztia jarri dute guda-zelaian eta galdu egin dute. Galtzaileek, elite globalistek, beren egitasmo kuttuna galduko dute, Europako Batasuna, eta Bruselatik europar... [+]
Azterketak amaitzearekin batera ohikoak bihurtu dira ikasleriaren artean, urteko garai honetan merkeak diren hegaldiak hartu eta adiskideekin bidaiatzea. Horrela egin dut neuk ere eta Londresera joateko aukera izan dut. Ildo beretik, bertan “euskaldun” pilarekin egin... [+]
Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]
Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]
“Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.
Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]
Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.
11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]
Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]
“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.
Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]