"L'escalfament dels oceans s'ha accelerat al llarg de les últimes dècades. Mai els oceans han estat tan calents com en 2023. Aquest escalfament i la disminució de la capa de gel suposen un augment del nivell de la mar a nivell mundial". Aquest és l'avís de l'Organització Mundial de la Meteorologia de les Nacions Unides. El nivell de la mar ha pujat en els últims 30 anys en 9,4 centímetres, però la pujada és molt major per zones –entre altres, en algunes zones del Pacífic se situa entre 15 i 30 centímetres–.

La dada ha estat recollit pel Fòrum de les Illes del Pacífic que se celebra en la capital del Regne de Tonga. Com si la realitat tractés de confirmar les dades, durant el primer dia del fòrum s'ha hagut d'enfrontar un terratrèmol de 6,9 graus a Sibèria. La trobada reuneix divuit estats, entre els quals hi ha molts que no poden fer front a la pujada a la mar. Per exemple, l'illa de Tuvalu té el seu punt culminant a 4,6 centímetres i si la situació segueix igual, dins de 30 anys la meitat de la capital desapareixerà totalment amb marea alta i dins de 80 anys el 95% de l'illa sofrirà inundacions regulars.

Des de 1971, els oceans han absorbit més del 90% de l'excés de calor acumulada per les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, desequilibrant completament l'equilibri existent. L'escalfament de les aigües de la mar és preocupant, ja que a més de la pujada de la mar comporta altres efectes meteorològics (inundacions, tempestats, ciclons, etc.). Així, milions de ciutadans a nivell mundial s'enfronten diàriament a les conseqüències del canvi climàtic. No obstant això, són els menys afectats per l'emergència climàtica. Antomio Guterres, secretari general de l'ONU present en el Congrés, també ha volgut subratllar aquesta injustícia.

Justícia climàtica

Guterres ha volgut transmetre el següent missatge: "El futur de les illes del Pacífic dependrà de les decisions que prenguin els responsables a nivell mundial i també de la resta del món. Si salvem al Pacífic, llavors salvarem al món". Els països del grup G20, que agrupa els països més rics del món, són els principals responsables del problema: el 80% de les emissions estan en la base.

Els Estats del Pacífic han fet una crida als països més rics per a complir el promès en el cim del COP28. Així, han subratllat la necessitat que es respecti el compromís de destinar ajudes econòmiques per a fer front a l'emergència climàtica. A pesar que tenen convingut un fons de diners anomenats Pacific Resilience Facility, de moment no es compleix el promès: Per a 2026 es destinaran 500 milions de dòlars, però de moment s'han col·locat 116 milions. "El 0,02% de les emissions es basen en els ciutadans del Pacífic, és escandalós que ells pateixin la crisi climàtica", ha dit 350.org Savio Carvalho, membre de l'ONG.

No obstant això, tenen clar que les infraestructures no seran suficients per a fer front a l'augment de la mar i que tenen una sortida real en la reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. El Grup Intergovernamental sobre Emergència Climàtica (GIEC) ha insistit que cada grau té la seva importància: Si en comptes de tenir un escalfament de 1,5 graus, és de 2 graus, llavors la pujada de les aigües serà de 10 centímetres.

El 30 d'agost es clausurarà el fòrum que uneix les illes del Pacífic.