Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Nascut en el fons de la mar, hàbil en la pesca

  • Malgrat ser poc apreciada pels pescadors, avui dia es coneix molt millor que en la mar. Carn compacta, especialment en la cua.

03 de juny de 2024 - 05:00
Argazkia: Eneko Bachiller Otamendi.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.
Rap blanc (Lophius piscatorius)

GRUP: Vertebrat/Peix.

MESURA: 20-30 cm (els majors > m1).

ON VIU? a l'Atlàntic aquest i al Mediterrani, en el fons marí, a grans profunditats (50-300 m).

QUÈ MENJA? Crustacis i peixos de fons marí.

NIVELL DE PROTECCIÓ: No està protegit.

El cap ocupa la meitat de la grandària del cos en el llarg i és ampla i aplanada –et sona, almenys si has comprat el peix i després l'has utilitzat per a sopa–. Té una mirada asustante des de prop, però la nostra es dirigeix forçosament a la filera d'ullals esmolats que es percep sota el seu llavis. De fet, menja crustacis i peixos dels fons marins i posseeix una gran boca adaptada per a capturar-los, triturar-los i empassar-los. És tan gran que quan pot pescar preses de la grandària del seu cos. Pescar sí. El rap porta una canya per a això i un ham pegats en el front. Aquest òrgan anomenat “ilicio” s'estén entre els ulls cap amunt i té una bosseta de bacteris amb capacitat d'emetre llum en el seu extrem. Movent la banya cap amunt i cap avall, l'esquer brillant adopta la forma d'una deliciosa mànega nedant per a les preses que s'acostin a la boca del rap. Aquesta forma de pesca és especialment efectiva en la foscor de les aigües profundes, tenint en compte que els raps es distribueixen des de diversos metres de profunditat (50–300 m) fins a 2.500 metres de fons marí abissal.

En el món hi ha 200 espècies de rap. La majoria viuen en una foscor a gran profunditat i, per tant, molt desconegudes. Però els que arriben a les peixateries són el rap blanc (Lophius piscatorius) i el rap negre (L. budegassa). La segona, amb la carn més fosca, també la pell, però no tant, per a molts és millor menjar-la, però no és tan abundant i, per tant, es paga més car. Els dos solen mesurar entre 30 i 50 cm. No obstant això, si no les pesquem abans, poden arribar als 20 anys i s'han trobat raps blancs per sobre del metre, l'últim de 63 quilos a Bermeo.

Un rap blanc femella pot posar a la primavera 80 mil ous per cada quilo del seu cos. Encara que molt pocs d'ells sobreviuran, després de 100 primers dies nedant en alta mar (zona pelàgica), s'acostaran al fons de la mar i passaran tota la seva vida sobre ell. Així, com si oblidessin l'habilitat nedadora de la joventut, els raps blancs i negres adults seran bastant maldestres. Però per a mimetitzar-se amb el fons marí i convertir-se en gairebé invisible desenvoluparan una habilitat única.

Hem fet esment especial a les rapis femelles, que són les úniques que arriben als nostres plats. Com és possible? Els rapis mascles són unes deu vegades més petits que les femelles. Quan troben a la femella, es posen a pensar en una altra cosa en el sexe i perden el cap. El mascle es coixeja en el ventre de la femella i queda pegat absorbint els aliments de la femella. En algun moment s'uneix al cos de la femella i al seu flux sanguini. A partir d'aquest moment, el mascle perdrà els ulls i tots els òrgans interns, excepte els testicles. Una sola femella pot tenir fins a sis mascles pegats en algun moment i ella decidirà quan posar-la, ja fecundada, deixarà anar els ous. Per tant, no ho dubtis, tots els raps que has menjat fins ara han estat femelles.

Retrocedeixi en el temps fins que van desaparèixer els dinosaures. Retrocedeixi el mateix. També en aquella època els raps estaven en la mar. A més del sabor de la carn, té altres interessos; per primera vegada s'extraió insulina del seu pàncrees. És un dinosaure viu. No obstant això, al nostre país es pesquen milers d'exemplars de grandària bufona que es capturen a pocs anys. Per què? Perquè els comprem. Perquè en el plat queda millor tota la cua.


T'interessa pel canal: A ze fauna!
Tigres del País Basc
És una qüestió recent. El linx ibèric (Lynx pardinus), una de les espècies felines més amenaçades del món, ha passat de “en perill d'extinció” a “vulnerable” en el Llistat Vermell d'Espècies Amenaçades de la IUCN. Els esforços realitzats per a la conservació... [+]

Perquè "aquesta última dansa" no sigui la del besuc
La majoria dels ‘pantxitos’ que solíem pescar en la molla de petit eren probablement besucs, però a penes vèiem grans besucs. De ser així, es trobaria en restaurants coneguts, mentre que la majoria dels besucs de les peixateries havien estat portats de fora. En... [+]

L'àguila que no es mulla
Els peixos neden prop de la superfície de l'aigua. Alguna cosa s'aproxima a l'aigua, volant: una àguila s'acosta, les seves arpes s'allarga cap endavant i zas! S'ha submergit de ple en l'aigua. Després de la captura del peix, l'àguila ha tret el cap de l'aigua, però el peix es... [+]

Alpina Rosalia
Relíquia de la fageda
La imatge d'aquest escarabat escarabat no deixa lloc a dubtes: no té igual. És l'única espècie d'aquest gènere en el nostre territori, i també en tota Europa. Les seves grans talles (per a ser un escarabat, per descomptat) i les seves coloracions s'insereixen per sempre en els... [+]

2024-06-24 | Iñaki Sanz-Azkue
Complexitat del senzill
Quan és jove no deixa molt de marge de dubte. La serp de corbata té una característica que la diferència de la resta: la corbata. Corbata, o com l'anomenen alguns, collaret. De fet, encara que pot ser de color marró o fosc, verdós o blau, el cos sol tenir un clar coll blanc... [+]

2024-06-17 | Nagore Zaldua
S'han despertat les tortugues marines de la letargia en la costa basca?
Quan el solstici d'estiu s'acosta, en la costa basca s'han multiplicat les possibilitats de veure tortugues marines. La més coneguda de les nostres aigües és la Careta Real (Caretta caretta). La grandària mitjana de la pela dels exemplars adults pot aconseguir els 120 cm de... [+]

Ratoncito Basc Pérez
Els ratpenats formen el grup Chiroptera. Mà “cheir”, ala “pteron”, en l'antic grec. Per tant, ales a les mans. Sent l'únic mamífer que pot volar, conquistant l'aire i aconseguint un gran èxit, a tot el món es descriuen gairebé 1.500 espècies de ratpenats.

Terrissaire que ve a l'estiu
En veure aquest ocell amb ales llargues i esmolades i cua ahorquillada en forma de v, sabem que està a punt d'arribar l'estiu a Euskal Herria. Dors i cua negres, amb lluentor blavosa, pit de pollastre vermell i part inferior blanquinosa. L'oreneta és un ocell que ha tingut una... [+]

Caminante descalç
Tenim una imatge molt pròxima: surant sobre l'aigua, com si anéssim corrent i saltant sobre el matalàs del llit. És lògic pensar que els cossos dels animals s'enfonsen en l'aigua quan intenten caminar per la superfície de l'aigua, però l'opressor no s'enfonsa… Alguna cosa... [+]

2024-05-14 | Iñaki Sanz-Azkue
Dragoncito comú i canvi climàtic: quan l'enemic t'acompanya...
En algunes zones d'Euskal Herria ja existeix un conegut veí, el drac comú. En el sud de Navarra, per exemple, porta anys (almenys des dels anys 1980) pujant i baixant per les seves parets i voltants de les seves cases, sobretot durant la nit, en zones amb llum, on trobar... [+]

Llum que s'està apagant
Els que tenim uns anys (en el meu cas, moltíssims) hem escoltat moltes vegades als nostres pares i als nostres familiars majors un espectacle d'antany sorprenent. Com si ocorregués en un conte, les pastures es decoraven amb “llum petita” en les nítides nits de maig. Es... [+]

2024-05-06 | Nagore Zaldua
El rosari com a indicador d'una estratègia sexual progressista
En alta mar existeix un ésser esvelt, de cos transparent, tan estrany com desconegut. Per contra, no podem dir que sigui excepcional, ja que la seva distribució s'estén a la majoria de les mars del món, inclòs el Cantàbric. A vegades es poden trobar solos, altres vegades... [+]

Lladre mundial
La guineu és un cànid carnívor de la família de llops i gossos. Té fama d'animal prudent, astut i lluminós i no en va! No serà el més fort, però sempre s'adapta allí i aquí per a aconseguir un tentempié.

Per a sopa de peix, per defecte, granota marina
La meva àvia em va parlar moltes vegades de l'existència d'un peix, una cosa habitual en moltes cuines dels pobles costaners. Es considerava especialment popular en l'elaboració de sopa de peix, pel seu sabor a enfornat. Sempre record en el plat, per la qual cosa fins fa poc ha... [+]

processionària
Aquest ocell ha creat molts refranys. Encara que és difícil de veure, ho coneixem tots. Com? Pel cant. Podem pensar que el seu nom li ha donat la manera de cantar. Canta tots els anys a la primavera i a l'estiu se silencia. Segons aquest, “al maig bufó, mut en Sant Pere”... [+]

Eguneraketa berriak daude