El cap ocupa la meitat de la grandària del cos en el llarg i és ampla i aplanada –et sona, almenys si has comprat el peix i després l'has utilitzat per a sopa–. Té una mirada asustante des de prop, però la nostra es dirigeix forçosament a la filera d'ullals esmolats que es percep sota el seu llavis. De fet, menja crustacis i peixos dels fons marins i posseeix una gran boca adaptada per a capturar-los, triturar-los i empassar-los. És tan gran que quan pot pescar preses de la grandària del seu cos. Pescar sí. El rap porta una canya per a això i un ham pegats en el front. Aquest òrgan anomenat “ilicio” s'estén entre els ulls cap amunt i té una bosseta de bacteris amb capacitat d'emetre llum en el seu extrem. Movent la banya cap amunt i cap avall, l'esquer brillant adopta la forma d'una deliciosa mànega nedant per a les preses que s'acostin a la boca del rap. Aquesta forma de pesca és especialment efectiva en la foscor de les aigües profundes, tenint en compte que els raps es distribueixen des de diversos metres de profunditat (50–300 m) fins a 2.500 metres de fons marí abissal.

En el món hi ha 200 espècies de rap. La majoria viuen en una foscor a gran profunditat i, per tant, molt desconegudes. Però els que arriben a les peixateries són el rap blanc (Lophius piscatorius) i el rap negre (L. budegassa). La segona, amb la carn més fosca, també la pell, però no tant, per a molts és millor menjar-la, però no és tan abundant i, per tant, es paga més car. Els dos solen mesurar entre 30 i 50 cm. No obstant això, si no les pesquem abans, poden arribar als 20 anys i s'han trobat raps blancs per sobre del metre, l'últim de 63 quilos a Bermeo.

Un rap blanc femella pot posar a la primavera 80 mil ous per cada quilo del seu cos. Encara que molt pocs d'ells sobreviuran, després de 100 primers dies nedant en alta mar (zona pelàgica), s'acostaran al fons de la mar i passaran tota la seva vida sobre ell. Així, com si oblidessin l'habilitat nedadora de la joventut, els raps blancs i negres adults seran bastant maldestres. Però per a mimetitzar-se amb el fons marí i convertir-se en gairebé invisible desenvoluparan una habilitat única.

Hem fet esment especial a les rapis femelles, que són les úniques que arriben als nostres plats. Com és possible? Els rapis mascles són unes deu vegades més petits que les femelles. Quan troben a la femella, es posen a pensar en una altra cosa en el sexe i perden el cap. El mascle es coixeja en el ventre de la femella i queda pegat absorbint els aliments de la femella. En algun moment s'uneix al cos de la femella i al seu flux sanguini. A partir d'aquest moment, el mascle perdrà els ulls i tots els òrgans interns, excepte els testicles. Una sola femella pot tenir fins a sis mascles pegats en algun moment i ella decidirà quan posar-la, ja fecundada, deixarà anar els ous. Per tant, no ho dubtis, tots els raps que has menjat fins ara han estat femelles.

Retrocedeixi en el temps fins que van desaparèixer els dinosaures. Retrocedeixi el mateix. També en aquella època els raps estaven en la mar. A més del sabor de la carn, té altres interessos; per primera vegada s'extraió insulina del seu pàncrees. És un dinosaure viu. No obstant això, al nostre país es pesquen milers d'exemplars de grandària bufona que es capturen a pocs anys. Per què? Perquè els comprem. Perquè en el plat queda millor tota la cua.