Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

S'han despertat les tortugues marines de la letargia en la costa basca?

  • Quan el solstici d'estiu s'acosta, en la costa basca s'han multiplicat les possibilitats de veure tortugues marines. La més coneguda de les nostres aigües és la Careta Real (Caretta caretta). La grandària mitjana de la pela dels exemplars adults pot aconseguir els 120 cm de longitud recta i 200 kg de pes. La part superior és vermellosa o marronácea, mentre que la part inferior és groguenca. Els exemplars adults tenen un cap gran, de pic i coll robustos, adaptada a l'alimentació. Es tracta d'una espècie amb dieta variable en funció de la seva etapa vital, pelàgica i preferentment carnívora en la joventut, nerítica i omnívora en l'edat adulta i excel·lent depredador de criatures verdoses.

17 de juny de 2024 - 05:00
Última actualització: 2024-06-18 10:53:34
Egiazko kareta itsas dortoka aurkitu dute duela gutxi Zumaiako Santio hondartzan. Argazkia: Aitor Leiza.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.
Careta real (Caretta caretta)

GRUP: Vertebrat/Rèptil.

MESURA: La pela pot aconseguir els 120 cm i 200 kg.

ON VIU? Migren des de les platges de fresi a les zones d'alimentació. Els que apareixen en el golf de Bizkaia provenen dels EUA, Mèxic i el Carib.

QUÈ MENJA? De jove és carnívor, menja petits animals marins; en l'edat adulta és omnívor, menja sobretot animals molt durs, crustacis, mol·luscos i fins i tot meduses.

NIVELL DE PROTECCIÓ: En la llista d'espècies amenaçades del Govern Basc existeix un nivell de protecció “vulnerable”.

Com totes les tortugues marines, la Veritable Careta és una espècie de bandera per a promoure la conservació de la biodiversitat: símbol d'atracció institucional i social, s'utilitza per a la conservació de l'espècie, la protecció dels hàbitats marins i la conservació de la biodiversitat. Així, al nostre país també s'han estès les seves aparicions a les televisions i xarxes; a la platja de Santio (Zumaia), en les aigües entre Donostia i Orio, en Ondarroa, en Lekeitio, en la badia de La Petxina…

En la costa basca, els exemplars juvenils d'aquesta espècie són els més habituals. En l'oceà Atlàntic els Corrents del Golf (aigües corrents del Golf de Mèxic cap a la costa nord d'Europa al llarg de l'Oceà Atlàntic) venen impulsades per les proximitats de la Mar dels Sargassos fins que en algun encreuament surten del corrent: A Madeira, a les illes Canàries, a Cap Verd, en la costa africana… A vegades, en canvi, surten en un mal encreuament i arriben a aigües més fredes, com les aigües del Golf de Bizkaia. Els exemplars adults d'aquesta espècie tenen la força d'enfrontar-se als corrents que empenyen fora del seu propi camí, però no els joves, per la qual cosa són les tortugues petites les que més sovint arriben a nosaltres.

(Aquest vídeo va ser gravat per Iñigo Aranguren. Entre Orio i Igeldo, aquest maig van veure la tortuga marina)

De fet, les tortugues marines, a través de les migracions, solen evitar les aigües fredes desplaçant-se cap a aigües més càlides. No obstant això, quan la temperatura de l'aigua descendeix bruscament o els corrents es troben en regions més fredes, els exemplars adults tenen un mecanisme similar al de la hibernació o letargia hivernal conegut en els mamífers, la brumación. En la brumación, les tortugues marines són menys actives, redueixen gairebé totalment la respiració i mantenen el metabolisme mínim. Com en la letargia hivernal dels ossos, les tortugues solen estar en el fons de la mar, immòbils, sense que durant molt de temps la superfície de l'aigua pugi a respirar (poden durar més de 7 hores). Per això, les tortugues marines adultes són difícils d'observar en època hivernal, ja que romandran en brumación quan no s'hagin allunyat durant la migració.

No obstant això, les Caretes Reals que ens han visitat en les últimes setmanes no han estat en la Badia de la Petxina. En el futur, si la mar Cantàbrica no retira la platja de la ciutat en la seva lluita per recuperar el que li és propi, o si l'ascens del nivell de la mar no inunda les nostres platges, potser tenim una platja de posada de Veritables Caretes si els corrents continuen temperant aquest racó. I, qui sap, tal vegada amb l'enfonsament de la badia de Txingudi passen els hiverns en una letargia…

Aquestes petites tortugues que han aparegut al nostre país anticipant-nos al Dia Internacional dels Oceans (8 de juny) ens han portat un missatge: una reivindicació sobre la nostra responsabilitat en la conservació i millora dels oceans. És gratificant veure que estan vius i sans (sovint no ho és), comprovar que la mar Cantàbrica és la llar de moltes espècies i subratllar la importància de la conservació i protecció de les mars. Però no confonguem les banderes; com convé diferenciar bé els vermells, grocs i verds de les platges, és imprescindible cuidar adequadament les espècies de bandera i no utilitzar-les, com sol succeir sovint, per a fer de la blanca verda.


T'interessa pel canal: A ze fauna!
Tigres del País Basc
És una qüestió recent. El linx ibèric (Lynx pardinus), una de les espècies felines més amenaçades del món, ha passat de “en perill d'extinció” a “vulnerable” en el Llistat Vermell d'Espècies Amenaçades de la IUCN. Els esforços realitzats per a la conservació... [+]

Perquè "aquesta última dansa" no sigui la del besuc
La majoria dels ‘pantxitos’ que solíem pescar en la molla de petit eren probablement besucs, però a penes vèiem grans besucs. De ser així, es trobaria en restaurants coneguts, mentre que la majoria dels besucs de les peixateries havien estat portats de fora. En... [+]

L'àguila que no es mulla
Els peixos neden prop de la superfície de l'aigua. Alguna cosa s'aproxima a l'aigua, volant: una àguila s'acosta, les seves arpes s'allarga cap endavant i zas! S'ha submergit de ple en l'aigua. Després de la captura del peix, l'àguila ha tret el cap de l'aigua, però el peix es... [+]

Alpina Rosalia
Relíquia de la fageda
La imatge d'aquest escarabat escarabat no deixa lloc a dubtes: no té igual. És l'única espècie d'aquest gènere en el nostre territori, i també en tota Europa. Les seves grans talles (per a ser un escarabat, per descomptat) i les seves coloracions s'insereixen per sempre en els... [+]

2024-06-24 | Iñaki Sanz-Azkue
Complexitat del senzill
Quan és jove no deixa molt de marge de dubte. La serp de corbata té una característica que la diferència de la resta: la corbata. Corbata, o com l'anomenen alguns, collaret. De fet, encara que pot ser de color marró o fosc, verdós o blau, el cos sol tenir un clar coll blanc... [+]

Ratoncito Basc Pérez
Els ratpenats formen el grup Chiroptera. Mà “cheir”, ala “pteron”, en l'antic grec. Per tant, ales a les mans. Sent l'únic mamífer que pot volar, conquistant l'aire i aconseguint un gran èxit, a tot el món es descriuen gairebé 1.500 espècies de ratpenats.

Nascut en el fons de la mar, hàbil en la pesca
Malgrat ser poc apreciada pels pescadors, avui dia es coneix molt millor que en la mar. Carn compacta, especialment en la cua.

Terrissaire que ve a l'estiu
En veure aquest ocell amb ales llargues i esmolades i cua ahorquillada en forma de v, sabem que està a punt d'arribar l'estiu a Euskal Herria. Dors i cua negres, amb lluentor blavosa, pit de pollastre vermell i part inferior blanquinosa. L'oreneta és un ocell que ha tingut una... [+]

Caminante descalç
Tenim una imatge molt pròxima: surant sobre l'aigua, com si anéssim corrent i saltant sobre el matalàs del llit. És lògic pensar que els cossos dels animals s'enfonsen en l'aigua quan intenten caminar per la superfície de l'aigua, però l'opressor no s'enfonsa… Alguna cosa... [+]

2024-05-14 | Iñaki Sanz-Azkue
Dragoncito comú i canvi climàtic: quan l'enemic t'acompanya...
En algunes zones d'Euskal Herria ja existeix un conegut veí, el drac comú. En el sud de Navarra, per exemple, porta anys (almenys des dels anys 1980) pujant i baixant per les seves parets i voltants de les seves cases, sobretot durant la nit, en zones amb llum, on trobar... [+]

Llum que s'està apagant
Els que tenim uns anys (en el meu cas, moltíssims) hem escoltat moltes vegades als nostres pares i als nostres familiars majors un espectacle d'antany sorprenent. Com si ocorregués en un conte, les pastures es decoraven amb “llum petita” en les nítides nits de maig. Es... [+]

2024-05-06 | Nagore Zaldua
El rosari com a indicador d'una estratègia sexual progressista
En alta mar existeix un ésser esvelt, de cos transparent, tan estrany com desconegut. Per contra, no podem dir que sigui excepcional, ja que la seva distribució s'estén a la majoria de les mars del món, inclòs el Cantàbric. A vegades es poden trobar solos, altres vegades... [+]

Lladre mundial
La guineu és un cànid carnívor de la família de llops i gossos. Té fama d'animal prudent, astut i lluminós i no en va! No serà el més fort, però sempre s'adapta allí i aquí per a aconseguir un tentempié.

Per a sopa de peix, per defecte, granota marina
La meva àvia em va parlar moltes vegades de l'existència d'un peix, una cosa habitual en moltes cuines dels pobles costaners. Es considerava especialment popular en l'elaboració de sopa de peix, pel seu sabor a enfornat. Sempre record en el plat, per la qual cosa fins fa poc ha... [+]

processionària
Aquest ocell ha creat molts refranys. Encara que és difícil de veure, ho coneixem tots. Com? Pel cant. Podem pensar que el seu nom li ha donat la manera de cantar. Canta tots els anys a la primavera i a l'estiu se silencia. Segons aquest, “al maig bufó, mut en Sant Pere”... [+]

Eguneraketa berriak daude