GRUP: Vertebrat/Rèptil.
MESURA: La pela pot aconseguir els 120 cm i 200 kg.
ON VIU? Migren des de les platges de fresi a les zones d'alimentació. Els que apareixen en el golf de Bizkaia provenen dels EUA, Mèxic i el Carib.
QUÈ MENJA? De jove és carnívor, menja petits animals marins; en l'edat adulta és omnívor, menja sobretot animals molt durs, crustacis, mol·luscos i fins i tot meduses.
NIVELL DE PROTECCIÓ: En la llista d'espècies amenaçades del Govern Basc existeix un nivell de protecció “vulnerable”.
Com totes les tortugues marines, la Veritable Careta és una espècie de bandera per a promoure la conservació de la biodiversitat: símbol d'atracció institucional i social, s'utilitza per a la conservació de l'espècie, la protecció dels hàbitats marins i la conservació de la biodiversitat. Així, al nostre país també s'han estès les seves aparicions a les televisions i xarxes; a la platja de Santio (Zumaia), en les aigües entre Donostia i Orio, en Ondarroa, en Lekeitio, en la badia de La Petxina…
En la costa basca, els exemplars juvenils d'aquesta espècie són els més habituals. En l'oceà Atlàntic els Corrents del Golf (aigües corrents del Golf de Mèxic cap a la costa nord d'Europa al llarg de l'Oceà Atlàntic) venen impulsades per les proximitats de la Mar dels Sargassos fins que en algun encreuament surten del corrent: A Madeira, a les illes Canàries, a Cap Verd, en la costa africana… A vegades, en canvi, surten en un mal encreuament i arriben a aigües més fredes, com les aigües del Golf de Bizkaia. Els exemplars adults d'aquesta espècie tenen la força d'enfrontar-se als corrents que empenyen fora del seu propi camí, però no els joves, per la qual cosa són les tortugues petites les que més sovint arriben a nosaltres.
(Aquest vídeo va ser gravat per Iñigo Aranguren. Entre Orio i Igeldo, aquest maig van veure la tortuga marina)
De fet, les tortugues marines, a través de les migracions, solen evitar les aigües fredes desplaçant-se cap a aigües més càlides. No obstant això, quan la temperatura de l'aigua descendeix bruscament o els corrents es troben en regions més fredes, els exemplars adults tenen un mecanisme similar al de la hibernació o letargia hivernal conegut en els mamífers, la brumación. En la brumación, les tortugues marines són menys actives, redueixen gairebé totalment la respiració i mantenen el metabolisme mínim. Com en la letargia hivernal dels ossos, les tortugues solen estar en el fons de la mar, immòbils, sense que durant molt de temps la superfície de l'aigua pugi a respirar (poden durar més de 7 hores). Per això, les tortugues marines adultes són difícils d'observar en època hivernal, ja que romandran en brumación quan no s'hagin allunyat durant la migració.
No obstant això, les Caretes Reals que ens han visitat en les últimes setmanes no han estat en la Badia de la Petxina. En el futur, si la mar Cantàbrica no retira la platja de la ciutat en la seva lluita per recuperar el que li és propi, o si l'ascens del nivell de la mar no inunda les nostres platges, potser tenim una platja de posada de Veritables Caretes si els corrents continuen temperant aquest racó. I, qui sap, tal vegada amb l'enfonsament de la badia de Txingudi passen els hiverns en una letargia…
Aquestes petites tortugues que han aparegut al nostre país anticipant-nos al Dia Internacional dels Oceans (8 de juny) ens han portat un missatge: una reivindicació sobre la nostra responsabilitat en la conservació i millora dels oceans. És gratificant veure que estan vius i sans (sovint no ho és), comprovar que la mar Cantàbrica és la llar de moltes espècies i subratllar la importància de la conservació i protecció de les mars. Però no confonguem les banderes; com convé diferenciar bé els vermells, grocs i verds de les platges, és imprescindible cuidar adequadament les espècies de bandera i no utilitzar-les, com sol succeir sovint, per a fer de la blanca verda.
Itsasoan badira landareen itxura izan arren animalia harrapari diren izaki eder batzuk: anemonak. Kantauri itsasoan hainbat anemona espezie ditugun arren, bada bat, guztien artean bereziki erraz atzemateko aukera eskaintzen diguna: itsas-tomatea.
Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]
Antxoa, bokarta edo albokartia, gure arrain komertzialen artean txikiena, euskal kostaldera hurbildu da.
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]