Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

S'han despertat les tortugues marines de la letargia en la costa basca?

  • Quan el solstici d'estiu s'acosta, en la costa basca s'han multiplicat les possibilitats de veure tortugues marines. La més coneguda de les nostres aigües és la Careta Real (Caretta caretta). La grandària mitjana de la pela dels exemplars adults pot aconseguir els 120 cm de longitud recta i 200 kg de pes. La part superior és vermellosa o marronácea, mentre que la part inferior és groguenca. Els exemplars adults tenen un cap gran, de pic i coll robustos, adaptada a l'alimentació. Es tracta d'una espècie amb dieta variable en funció de la seva etapa vital, pelàgica i preferentment carnívora en la joventut, nerítica i omnívora en l'edat adulta i excel·lent depredador de criatures verdoses.

17 de juny de 2024 - 05:00
Última actualització: 2024-06-18 10:53
Egiazko kareta itsas dortoka aurkitu dute duela gutxi Zumaiako Santio hondartzan. Argazkia: Aitor Leiza.
Careta real (Caretta caretta)

GRUP: Vertebrat/Rèptil.

MESURA: La pela pot aconseguir els 120 cm i 200 kg.

ON VIU? Migren des de les platges de fresi a les zones d'alimentació. Els que apareixen en el golf de Bizkaia provenen dels EUA, Mèxic i el Carib.

QUÈ MENJA? De jove és carnívor, menja petits animals marins; en l'edat adulta és omnívor, menja sobretot animals molt durs, crustacis, mol·luscos i fins i tot meduses.

NIVELL DE PROTECCIÓ: En la llista d'espècies amenaçades del Govern Basc existeix un nivell de protecció “vulnerable”.

Com totes les tortugues marines, la Veritable Careta és una espècie de bandera per a promoure la conservació de la biodiversitat: símbol d'atracció institucional i social, s'utilitza per a la conservació de l'espècie, la protecció dels hàbitats marins i la conservació de la biodiversitat. Així, al nostre país també s'han estès les seves aparicions a les televisions i xarxes; a la platja de Santio (Zumaia), en les aigües entre Donostia i Orio, en Ondarroa, en Lekeitio, en la badia de La Petxina…

En la costa basca, els exemplars juvenils d'aquesta espècie són els més habituals. En l'oceà Atlàntic els Corrents del Golf (aigües corrents del Golf de Mèxic cap a la costa nord d'Europa al llarg de l'Oceà Atlàntic) venen impulsades per les proximitats de la Mar dels Sargassos fins que en algun encreuament surten del corrent: A Madeira, a les illes Canàries, a Cap Verd, en la costa africana… A vegades, en canvi, surten en un mal encreuament i arriben a aigües més fredes, com les aigües del Golf de Bizkaia. Els exemplars adults d'aquesta espècie tenen la força d'enfrontar-se als corrents que empenyen fora del seu propi camí, però no els joves, per la qual cosa són les tortugues petites les que més sovint arriben a nosaltres.

(Aquest vídeo va ser gravat per Iñigo Aranguren. Entre Orio i Igeldo, aquest maig van veure la tortuga marina)

De fet, les tortugues marines, a través de les migracions, solen evitar les aigües fredes desplaçant-se cap a aigües més càlides. No obstant això, quan la temperatura de l'aigua descendeix bruscament o els corrents es troben en regions més fredes, els exemplars adults tenen un mecanisme similar al de la hibernació o letargia hivernal conegut en els mamífers, la brumación. En la brumación, les tortugues marines són menys actives, redueixen gairebé totalment la respiració i mantenen el metabolisme mínim. Com en la letargia hivernal dels ossos, les tortugues solen estar en el fons de la mar, immòbils, sense que durant molt de temps la superfície de l'aigua pugi a respirar (poden durar més de 7 hores). Per això, les tortugues marines adultes són difícils d'observar en època hivernal, ja que romandran en brumación quan no s'hagin allunyat durant la migració.

No obstant això, les Caretes Reals que ens han visitat en les últimes setmanes no han estat en la Badia de la Petxina. En el futur, si la mar Cantàbrica no retira la platja de la ciutat en la seva lluita per recuperar el que li és propi, o si l'ascens del nivell de la mar no inunda les nostres platges, potser tenim una platja de posada de Veritables Caretes si els corrents continuen temperant aquest racó. I, qui sap, tal vegada amb l'enfonsament de la badia de Txingudi passen els hiverns en una letargia…

Aquestes petites tortugues que han aparegut al nostre país anticipant-nos al Dia Internacional dels Oceans (8 de juny) ens han portat un missatge: una reivindicació sobre la nostra responsabilitat en la conservació i millora dels oceans. És gratificant veure que estan vius i sans (sovint no ho és), comprovar que la mar Cantàbrica és la llar de moltes espècies i subratllar la importància de la conservació i protecció de les mars. Però no confonguem les banderes; com convé diferenciar bé els vermells, grocs i verds de les platges, és imprescindible cuidar adequadament les espècies de bandera i no utilitzar-les, com sol succeir sovint, per a fer de la blanca verda.


T'interessa pel canal: A ze fauna!
2025-04-07 | Iñaki Sanz-Azkue
La serp pescadora, a través del riu
En escoltar la serp, se li ocorrerà un lloc sec, ja que l'ésser humà ha interioritzat que els rèptils necessiten calor. No obstant això, no totes les serps són iguals, no totes els agraden les mateixes condicions, i gràcies a això, entre altres coses, es troba la... [+]

2025-03-31 | Nagore Zaldua
Udaberrian sakura loreak eta itsas-tomateak

Itsasoan badira landareen itxura izan arren animalia harrapari diren izaki eder batzuk: anemonak. Kantauri itsasoan hainbat anemona espezie ditugun arren, bada bat, guztien artean bereziki erraz atzemateko aukera eskaintzen diguna: itsas-tomatea.


2025-03-24 | Irati Diez Virto
Lamia oinak bueltan dira

Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]


Kutixi edo mokadu, guztion ahotarako

Antxoa, bokarta edo albokartia, gure arrain komertzialen artean txikiena, euskal kostaldera hurbildu da.


Zata arrunta
Ahuntzak gustuko omen dituen gautxoria

Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]


Engainuaren eredu

Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]


2025-02-24 | Iñaki Sanz-Azkue
Apo pikart europarra
Gaueko kantari bakartia

Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]


2025-02-17 | Nagore Zaldua
Fúria, somiador de sang blava?
Hàbil, enginyós i fugitiu; el polp comú, encara que el seu nom no l'indiqui, té destreses extraordinàries. Aquest mol·lusc cefalopodo carnívor ens sorprèn amb els seus peculiars característiques i capacitats. És el més intel·ligent de tots els invertebrats, entre... [+]

2025-02-10 | Irati Diez Virto
Des de l'era del gel, l'endemisme es trontolla
Durant l'última glaciació els mamuts, els ossos de les coves, els bisons i fins i tot els hienes trepitjaven el territori d'Euskal Herria. Aquests animals de neu perenne i freda van desaparèixer al costat de les condicions glacials. Però igual que els petits mamífers van... [+]

Voltor
Netejadora de naturalesa
Aquest ocell, tan coneguda entre nosaltres, és un gran corrupte que no li ha donat fama. Alguns ho diuen àguila, voltor, futre, hatxarrano o mirusai; el nom oficial és sai arre (Gyps fulvus).

Caçador poderós d'aspecte feble
Els insectes més grans que actualment viuen en el planeta Terra poden tenir una grandària aproximada de 30 cm, aproximadament una sisena part d'un ésser humà. Entre ells es troben les papallones i els gegants sits o els escarabats grossos. Com observar a una criatura de tot... [+]

2025-01-20 | Iñaki Sanz-Azkue
Una granota que estima el fred
Les fulles dels arbres han caigut i el sòl del bosc està cobert. No obstant això, entre la terra i les fulles vermelles es produeix una fina capa que rep poca atenció, però que pot tenir gran importància per a la supervivència de moltes espècies. Manté la humitat, atreu... [+]

Bagera, nosaltres també, sempre contents... les angules no tant.
Quan fa 180 milions d'anys el continent de Pangea es va desmembrar, l'anguila havia après a travessar la mar de Thetis. Des de llavors els continents han anat movent-se i diferenciant les espècies d'anguila. Entre les 20 espècies d'anguila que s'han distingit del seu avantpassat... [+]

2025-01-06 | Nagore Zaldua
Calma cantàbrica
Obres d'art de l'advertiment
Acolorits, brillants, de formes tan estranyes com belles, els nudibranquios semblen ser éssers arribats d'un altre planeta. Aquestes criatures nues del fons marí vesteixen els vius colors de les crestes de la dècada de 1980 i la moda arquitectònica dels grans noms de la... [+]

2024-12-23 | Irati Diez Virto
No soc un ratolí, ni un talp; soc un ratoner
En sentir la paraula mamífer, sovint els primers representants que se'ns venen al capdavant són els de major grandària: l'os, el llop, el cérvol… A vegades els primers a aparèixer són el gat domesticat o el gos, o lleons llunyans i elefants. L'espectacularitat sol guanyar... [+]

Eguneraketa berriak daude