L'anàlisi de les dades recollides en 22 localitats de la Zona Mitjana i Ribera Alta de Navarra revela que els agricultors tenen dues amenaces principals: la variabilitat climàtica, cada vegada major pel canvi climàtic, i la volatilitat dels preus de les hortalisses. La investigadora Amaia Albizua Aguinaco suggereix que “la vulnerabilitat dels agricultors navarresos està relacionada amb les polítiques de reg que afavoreixen l'agricultura intensiva a gran escala”. Albizu ha fet aquest treball en el marc de la seva tesi doctoral, al costat d'Unai Pascual García d'Azilu i Esteve Corbera Elizalde.
“Els governs de Navarra i Espanya van elaborar el projecte de reg Itoitz-Canal de Navarra per a promoure el desenvolupament de l'agricultura, millorar els modes de vida en el medi rural i combatre el canvi climàtic --explica Albizu -, però la nostra recerca ha demostrat que aquest projecte ha fet més vulnerables als agricultors”. El projecte de reg ha fet més vulnerables als petits agricultors que eren vulnerables per si mateixos, en augmentar les desigualtats en la disponibilitat de terres i aigua. Les explotacions intensives a gran escala que han participat en el projecte de reg i que són els seus usuaris, tenen una major facilitat per a adaptar-se a les amenaces esmentades, però, per contra, tenen una major dependència de les institucions i són més sensibles als canvis futurs, com els climàtics o els institucionals.
“Per a fer front a aquesta tendència, creiem que les polítiques públiques agràries no haurien de secundar ni subvencionar els sistemes de reg a gran escala i promoure una agricultura a menor escala i amb major diversitat”, afirma Albizu. “Altres estudis mostren que els regadius a gran escala no són aptes per a l'agricultura, ja que a llarg termini invisibilitzen els efectes del reg sobre el medi ambient i redueixen el desenvolupament d'altres alternatives o alternatives d'adaptació”.
Aquesta notícia ha estat publicada per Elhuyar i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]