La missió de l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica s'ha traslladat a la central nuclear de Zaporizhia el matí del 31 d'agost, amb la intenció de passar diversos dies allí. "[Missió] és avaluar la seva situació real per a contribuir a la màxima estabilització", segons ha indicat Mariano Grossi, Director General de IAEA. L'estructura de l'ONU també pretén aconseguir una representació que sigui present de manera permanent.
En les últimes setmanes l'ambient en Zaporizhian es va escalfant, augmentant el risc d'accident nuclear. Poc després d'entrar a Ucraïna, el 4 de març, l'exèrcit rus va fer seva la central nuclear del sud-est d'Ucraïna, els treballadors del qual continuen pertanyent a Ucraïna. Des de llavors els voltants de la central es troben en el camp de batalla, i totes dues parts acusen l'altra dels bombardejos realitzats en aquesta.
Grossi ha deixat clar que "existeix un veritable risc de catàstrofe nuclear". En total, sis dels quinze reactors d'Ucraïna són reactors en la central de Zaporizhia. El perill es va fer real el 25 d'agost, per la completa desconnexió dels reactors a causa d'un incendi, apagant completament la central nuclear per primera vegada en la història de la instal·lació nuclear, que va tornar a encendre's l'endemà. Una central nuclear es va veure obligada a parar el sistema de refrigeració continu, augmentant el risc d'un accident. La companyia Energoatom també va informar el passat 27 d'agost de l'existència de "vessaments d'hidrogen i trencaments de substàncies radioactives", causant "alts riscos d'incendi".
A principis d'agost, Rússia va autoritzar la IAEA la seva assistència. De fet, el 5 d'agost van començar els bombardejos en la zona de la central i l'estructura de l'ONU va prosseguir la seva petició d'assistència amb la finalitat de controlar-ho. Des de llavors han vingut organitzant la missió, garantint la seguretat dels quals la duen a terme.
Amb sis reactors de 1.000 megavats, la central més gran d'Europa és la central de Zaporizhia, convertida en camp de batalla. "El desastre nuclear no implicaria un mecanisme de descàrrega radioactiva similar al reactor 4 de Chernobyle. (…) No obstant això, podem imaginar seriosament que tinguéssim alguna cosa que va succeir a Fukushima", diu Bruno Chareyron Criirad, director de laboratori de la Comissió Independent de Recerca i Informació sobre Radioactivitat.
L'accident greu va ocórrer en 1985 en la central de Chernobyl, situada a Ucraïna. En l'actualitat, a més de Chernobyle, l'últim reactor de la qual va tancar en 2000, i Zapore Jai, les centrals ucraïneses són Rivn i Khmelnitskin.
Zer lor nahi zezakeen Ipar Koreako erregimenak Errusiaren gerrarako egindako odol-ekarpenarekin? Batetik, eskarmentua; bestetik, elkarrekikotasuna.
Orain Errusiak inbaditu behar ei du Europa eta horren aurrean berrarmatze basatia bultzatu behar dute Europar Batasuneko herrialdeek. Lehen Sobietar Batasunak egin behar zion eraso, eta Gerra Hotzak ia mundua irentsi zuen. Gezurra zen ordukoa, eta gezurra da gaur egungoa, baina... [+]
Després d'Ucraïna, Polònia?
La Unió Europea ha derrotat la guerra d'Ucraïna amb armes a Kíev i, amb la menia encara en l'aire, està immersa de ple en el cicle de la guerra. Això sí, el seu discurs s'està modulant i cada vegada parla més del possible alto-el-foc. En el... [+]
Les causes del començament de la guerra a Ucraïna no són sol les que ens han explicat, perquè hi ha altres raons. Rússia va dir que havia de fer un pas cap a la defensa dels russos de parla russa a Ucraïna, mentre que el Govern d'Ucraïna havia d'enfrontar-se a l'exèrcit rus... [+]
Etxe Zuriak bi komunikatu igorri ditu, Itsaso Beltzeko su-etena eta energia azpiegituren aurkako bi aldeen erasoen amaiera hitzemateko.
“Ez dugu gerraren aurrean etsi nahi, ez dugulako hilerrietako bakea nahi”, dio manifestuak, eta agintariei irtenbide politiko baten alde lanean jartzeko eskatu diete. Sinatzaileen artean daude Delàs institutua, Gernika Gogoratuz edo Ongi Etorri Errefuxiatuak... [+]
Defentsarako gastua handitzeko Europako herrialdeen apustuaren atzean, asko dago propagandatik, eta askoz gehiago interes ekonomikotik. Kontrakoa sinetsarazi diguten arren, XVIII. mendean Ingalaterran Industria Iraultza jaio zenean, armak eta gerra izan zituen oinarri, eta ez... [+]
Telefono bidez eginiko bileran, bi agintariek adostu dute Moskuk ez diola erasorik egingo Ukrainako azpiegitura energetikoari hurrengo 30 egunetan. Ukrainak eta Errusiak 175na preso askatu beharko dituztela iragarri dute, baina ez noiz.
Europa mailako ekimen kolektibo batek bakearen, irtenbide diplomatikoen eta armagabetzearen aldeko manifestua idatzi eta sinadura bilketa hasi du. Manifestuak dioenez, intelektualak, herritarrak bezala, “anestesiatuta daude”. Europako agintarien jokamoldea, NATOren... [+]
Vladimir Putinek interesa agertu du AEBek eta Ukrainak adostu duten 30 eguneko menia epeaz, baina zalantzak ere plazaratu ditu. Funtsean, ez du presarik erakutsi akordioa sinatzeko eta denbora gehiago eskatu du zalantzok argitu ahal izateko.
Mikel Jauregi Industria sailburuaren ustez, euskal enpresek “lan ona” egin dezakete Europaren “segurtasun estrategia babesten”. Eusko Jaurlaritzako bozeramaile Maria Ubarretxenak, berriz, berrarmatze asmoek “aukera berriak” ekar ditzaketela... [+]
Saudi Arabian elkartu dira AEBetako eta Ukrainako ordezkariak, eta zortzi ordu iraun duten negoziazioek fruitua eman dute. Etxe Zuriak Ukrainarentzako laguntza militarra berrabiaraztea erabaki du.
Europar Kontseiluak onartu du Ursula Von der Leyenek gastu militarrean proposatu duen 800.000 milioi euroko gastuarekin aurrera egitea. Horretarako bi arrazoi nagusi argudiatu ditu: Errusiari aurrea egitea eta Europar Batasunak aurrerantzean bere burua AEBen babes militarrik... [+]