Reaviven els disturbis a les Illes Kanaky després de l'empresonament a França de set líders independentistes
- Les detencions es van dur a terme el dimecres, 19 de juny, i han estat enviades a presons franceses durant el cap de setmana. Se'ls acusa d'organitzar actes de violència durant els disturbis que es van produir al maig d'enguany.
Les Illes Canàries han tornat a sofrir incidents després de la detenció de set líders independentistes i el seu enviament a França la nit del dissabte, 22 de juny, a la nit. Els dirigents van ser detinguts dimecres passat, 19 de juny, acusats de liderar l'aixecament militar que va tenir lloc al maig, una decisió que no han acceptat les Kanak. Les protestes s'han concentrat principalment en la Dumbea i en el nord de Noumea, segons el canal d'informació Nouvelle Calédonie la Première.
Al maig, el Govern francès va proposar un projecte de reforma de la llei del cens electoral. El nou projecte donava més oportunitats de vot als quals han arribat en els últims anys a les Illes Canàries. La llei va provocar la indignació de Kanak en considerar que l'actualització d'aquest cens, a més de reduir el pes de les kanak, suposava una falta de respecte de l'essència dels Acords de Pau de 1998. Finalment, i després de les protestes de maig, Macron va abandonar el projecte al juny.
Entre els set detinguts es troba Christian Tein, cap de la Cèl·lula de Coordinació d'Accions Locals (ELSA), segons Swissinfo. Els altres detinguts són membres d'aquest moviment, al qual les autoritats franceses atribueixen la responsabilitat dels disturbis de maig, que han causat nou morts, incendi de centenars d'edificis i danys valorats en més de mil milions d'euros.
COVID-19ak eragindako osasun egoeragatik independentziari buruzko erreferenduma atzeratzea galdetzen zuten independentistek, hori gabe boikotatuko zutela abisatuz. Eskaerari elkor, hitzordu politikoa burutu zuen Frantziak abenduaren 12an. %96,49ak Frantziaren mende gelditzearen... [+]
Independentziaren hirugarren erreferenduma abenduaren 12an egingo da Kanakyn, baina independentistek ez parte hartzea erabaki dute, pentsatzen baitute COVID-19agatik ez dagoela baldintza egokirik. Frantziako Estatuak, ordea, hitzorduari eutsi dio, unionisten onerako.
Aste bateko negoziazioen ondorioz finkatu dute agenda politikoa Kanakyko loialisten, independentisten eta Frantziako Gobernuko ordezkarien artean. Noumeako akordioei segi, independentziari buruzko hirugarren eta azken erreferenduma ukanen dute Kanaky edo... [+]
Noumeako Akordioetan (1998) aurreikusitako hirugarren erreferenduma 2022ko udazkenean egitea eskatu dute Kaledonia Berriko Asanblean gehiengoa duten alderdi independentistek.
Otsailaren 17 honetan bertako Kongresuko 54 hautetsiek erabaki dute osaketa berria: independentisten aldetik, UC-FLNKS eta UNI Independentziarako Batasun Nazionala taldeek hiruna aulki jaso dituzte, eta Frantziaren baitan egoteko gogoz dabiltzan L’Avenir en confiance... [+]
Botoen %53,3 lorturik, ezezkoa atera da garaile urriaren 4an burutu Kanaky herriaren independentziari buruzko erreferendumean. 2018ko bozketarekin konparatuta, baietzaren aldeko botoa 3,4 puntu igo da.
“Nahi ote duzu Kaledonia-Berria burujabetza osora heltzea eta independente bilakatzea?”. Galdera horri erantzun beharko diote erreferendum bidez urriko lehen igandean Frantziaren menpe segitzen duen Kaledonia-Berriko herritarrek. 1853an indarrez kolonizatuak izan... [+]
Jende galdezketa edo erreferenduma iragan da Kanakian. Batzuentzat egun historikoa, beste batzuentzat zepo bat omen. Galdezketa hori ez da burujabetzarantzeko lehen urratsa baizik, nehork uste baino gehiago boz bildu baitute independentiztek eta Matignoneko itunak beste bi... [+]