El Gabinet de Seguretat israeliana ha ajornat la votació de l'acord aconseguit entre HAMAS i Israel, que ha rebutjat la proposta. Els sionistes acusen a HAMAS de crear "una crisi d'última hora", en considerar que ha intentat canviar alguns punts que ja havien acordat. Manifesten que no signaran el text fins que HAMAS certifiqui que ha acceptat tots els punts de l'acord. Aquesta informació ha estat desmentida per Izzat el-Reshiq, un dels representants d'HAMAS, que ha reiterat la seva adhesió a l'acord.

El 15 de gener a la tarda ha arribat la notícia que s'esperava des de principis de setmana: L'organització HAMAS i el Govern israelià han arribat a un acord d'alto-el-foc a Gaza. La informació ha estat confirmada pel primer ministre de Qatar, Xeikh Mohammed bin Abdulrahman al-Thani, segons fonts governamentals. No obstant això, l'Exèrcit israelià continua amb els atacs violents: Ha matat a 73 palestins des que es va acordar l'alto-el-foc a Gaza.

Malgrat la desconfiança que s'ha generat, els palestins han sortit al carrer per a celebrar l'alto-el-foc. A Israel hi ha una gran divisió entre els ciutadans: centenars d'israelians es manifesten per a denunciar l'acord, però els familiars dels segrestats han aplaudit l'acord, malgrat la desconfiança que han dipositat en ells.

Tant el president dels Estats Units, Joe Biden, com el president dels Estats Units, Donald Trump, que assumirà el càrrec dilluns que ve, han anunciat immediatament la treva. Tots dos se senten en la base de la consecució de l'acord. En general, el que sí és clar és que els Estats Units té un paper important, tant en la treva com en el genocidi que ha tingut fins ara. L'acord que va proposar Joe Biden el passat 31 de maig és molt similar al que es va aprovar el passat 15 de gener.

Treva, a tres fases

A pesar que l'acord no és públic íntegrament, la treva entre Israel i HAMAS tindria, segons fonts pròximes, tres fases en 42 dies.

En una primera fase, Hamàs alliberarà 33 ostatges israelians –dones, nens, majors, colpejats o malalts–. Per part seva, Israel ha decidit deixar en llibertat a 30 presos palestins per cada ostatge civil, i a 50 per cada ostatge militar. En total, Israel hauria d'alliberar a gairebé un miler de presos, ja siguin menors de 19 anys o dones, empresonats des del 7 d'octubre de 2023.

L'exèrcit israelià sortirà de "zones populoses", entre elles la passarel·la Netzarim, que divideix en dues a Gaza, i podran tornar a les seves cases els que hagin hagut d'abandonar la seva llar. No obstant això, a la frontera amb Israel, des de Rafah del Sud fins a Beit Gran del Nord, l'exèrcit israelià serà present en una zona de protecció de 800 metres d'ample. També s'ha acordat deixar entrar l'ajuda humanitària, amb 600 camions al dia, 50 d'ells amb combustible.

Si la primera fase "va bé", les negociacions sobre la segona i tercera fase haurien de començar el dia 16, i acabar-se a tot tardar per a la cinquena setmana. La segona fase suposaria un "desenllaç total de la guerra", segons l'organització armada. També suposaria el desallotjament de totes les tropes de l'Exèrcit israelià i l'alliberament de tots els ostatges vius.

En la tercera i última fase, hauran de mantenir la suspensió total de les hostilitats. Es començarà a elaborar un pla per a la reconstrucció de Gaza, en el qual Egipte, Qatar i l'ONU s'ocuparien de les labors d'enllaç. Per part seva, Hamàs lliurarà a Israel els cossos dels presoners morts, mentre que Israel lliurarà a HAMAS els cossos dels gudaris palestins morts.

No conformitats

En les negociacions, els Estats Units, Qatar i Egipte han mediat i també s'han fet càrrec de la continuació de l'avanç de la UE. Malgrat això, existeixen importants diferències entre totes dues parts: Israel no accepta el cessament total de l'Exèrcit israelià, ni que el Govern de Gaza quedi en mans d'HAMAS o de l'Autoritat Nacional Palestina.Més

de 46.000 palestins han mort a Gaza des del 7 d'octubre de 2023, segons dades oficials de la Franja de Gaza. Però segons el verb de The Lancet, els morts són un 40% més: Són més de 64.200. Dels 251 israelians segrestats per Hamàs el 7 d'octubre, 94 continuen a la presó preventiva.