A Islàndia milers de dones s'han mobilitzat aquest dimarts en una històrica vaga feminista al país nòrdic. Han sortit al carrer sota el lema “Això li dius igualtat?” i des de 1975 ha estat la protesta més important i multitudinària de tots els temps. La protesta ha tingut un seguiment massiu i el primer ministre Katrin Jakobsdóttir s'ha sumat als aturs.

Els sindicats majoritaris i 40 associacions feministes del país han convocat vaga i estaven convocats tant dones com persones “no binàries”. Des de primera hora del matí ha tingut una incidència notable en escoles, hospitals, comerços i serveis municipals. La falta de personal ha obligat a vegades a reduir els horaris i en altres ocasions a tancar directament els comerços. Moltes dones s'han quedat a casa com a protesta sense fer cap treball les 24 hores, fins i tot les que treballen als hospitals van alertar que només atendrien casos d'emergència.

El primer ministre Katrin Jakobsdóttir també s'ha sumat a la protesta i, a més de retardar el Consell de Govern per a l'endemà, va demanar a altres ministres i legisladors del Govern que no s'incorporin al treball. Tal com ha assenyalat el dimarts en diferents mitjans de comunicació, s'adhiría a la vaga “en solidaritat amb les dones d'Islàndia” i ha explicat que encara no han aconseguit els "objectius de plena igualtat de gènere". “Encara hi ha una bretxa salarial que en 2023 és inacceptable”, va afegir.

Salaris 20% més baixos

Segons les estadístiques del propi país, les dones islandeses guanyen un 20% menys que els homes, malgrat ser avui una de les nacions més progressistes del món. Per si no fos prou, i segons un estudi realitzat per la Universitat d'Islàndia, el 40% de les dones sofreixen violència de gènere i sexe en el seu dia a dia.