Quan s'incendia intencionadament la muntanya, la societat sofreix danys terribles, però com no apareixen els incendiaris, ni es veu ni s'oblida el gresol, en poc temps se'ls oblida. Alguna cosa semblança ocorre quan es denuncien les tortures.
Quan es denuncien públicament les tortures, ens adonem de fins a on arriba l'opinió que la societat posa en marxa sobre aquest tema, el propi “sistema”. Per a això utilitza una àmplia gamma de ministres, consellers, jutges i experts, tots ells amb l'ajuda dels mitjans de comunicació orgànics. I cal dir que aconsegueixen el seu objectiu.
No hi ha ni hi ha hagut tortures en la democràcia espanyola –res a dir a Euskal Herria–. Aquest és el resultat. La raó és axiomàtica i asustante: “No hi ha tortures perquè no es poden demostrar”.
A pesar que en aquesta cruel democràcia es veuen moltes coses sorprenents, tant a Madrid com a Pamplona i Vitòria, encara queden moltes coses per veure.
En l'època de Franco, les tortures i els assassinats no podien provar-se. Llavors no, però ara sí, uns demòcrates “de sempre”, que no tots, acaben de lamentar-se, la massacre del poder de Franco. Però diguem que no, diguem la qüestió de Felipe González-GAL. Diuen que les mirades enrere són el camí per a posar en risc la democràcia. També és fastigós.
No som els únics que vivim en aquesta mena de situacions. La raça política de “els guanyadors” és universal i la seva iniciació ideològica té aquest tipus de resultats. Cambres de gas, esterilitzacions, etc., també en camps de concentració de l'època d'Hitler. No hi havia manera de provar-ho. Una comissió “neutral” va estar a Alemanya, investigant, dirigida per un suec. No va trobar res. Per això, Goebbels va dir amb calma que aquestes acusacions eren invencions per a perjudicar el Tercer Reich.
"Llavors sabrem avui el que no és possible, per què en el nostre petit Poble hem torturat a centenars de persones, però, en canvi, als torturadors, a un no"
Però en un moment donat 1945.urtean, l'exèrcit soviètic va descobrir aquelles realitats que, pel que sembla, no existien i no es podien demostrar, no existien. I clar, llavors sí que existien.
Alguna cosa semblança succeirà en poc temps, aquí a Euskal Herria. Llavors sabrem avui el que és impossible, per què en el nostre petit Poble hem torturat a centenars, però, en canvi, als torturadors, a un no.
És una simple pregunta, potser el senyor Goebbels, que no sabia res com Hitler i Franco? El mateix ha ocorregut amb F. González, J.A. Amb Ardanza i tots els altres presidents; ningú ho sabia ni ho sap.
Dècades després, ens asseiem enfront de la televisió i tots vam veure el “Holocaust”. El que no podia provar-se, la qual cosa la recerca havia presenciat. La calúmnia es va inventar per a danyar al tercer Reich.
Se suposa que tot ho sabem, que quan innovem el que tenim ho fem amb la intenció de mantenir-ho. Per això, en la democràcia espanyola, igual que el Franquisme, la llei que nega que es provin les tortures, ha estat dictada amb totes les benediccions dels partits polítics “democràtics”.
No és el ciutadà –a qui se li demana el vot de tant en tant– el que ha de tancar la porta a la tortura i, perquè no hi hagi tortura, el que ha d'esclarir les que hi ha. És una labor de l'Estat i dels seus col·laboradors. Les presons i la tortura són el “termòmetre” de la democràcia. Com l'índole de la llei mostra la forma del legislador, vacia a la vista la veritable naturalesa de l'Estat.
Si la base de la democràcia són els drets humans i el diàleg, l'Estat que podria “desaparèixer” durant deu dies no és l'Estat de la Humanitat. Per tant, quina democràcia o Estat, en nom de la defensa dels ciutadans de l'ofensiva del terrorisme, no s'uneix als presos torturats ni als seus sofriments? Per a què defensar-nos, una democràcia que no ens defensa?
En la presó, és la solidaritat dels estranys la que cura lentament els ossos trencats i les carns abonyegades. Però d'altra banda, és aquest cinisme que sempre es manifesta transparent, just i “pacífic”, que provoca el plor de les discapacitats en les fredes nits del pres. Una font amarga de ràbia i desesperació. El que destrossa l'ànima. I finalment, la violència com a generadora. Sí, senyor, inspirador de la violència.
La vida en la presó és llarga. El que ha sofert tortura, al final, més que al seu torturador, arribarà a odiar a aquells que, encara que haurien d'ajudar en la seva discapacitat, la menyspreen. “Els demòcrates de sempre” i la democràcia dels demòcrates de sempre.
Democràcia de partits polítics i convenis. La democràcia de l'Assemblea Electoral i Legal. Demòcrates que porten tants anys corrompent la democràcia amb total impunitat en la cúspide del poder. A costa dels quals ahir van sofrir la tortura, els que avui, cridant, han aconseguit que aparegui en imatges de màrtirs. Els que li demanen proves de la seva tortura, després d'haver-les impedit, que hi hagi proves.
Molts, centenars. Jo em recordo de Mikel Zabalza, detingut per la Guàrdia Civil el 26 de novembre de 1985.
María Chivite Navascués i Iñigo Urkullu Renteria, Lehendakari de Navarra i d'Euskadi, avui dia, no us podeu guardar ni callar.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
En 2011 va esclatar el poderós moviment del 15-M, que va posar en destrets al Govern català. Entre altres coses, en aquella ocasió la Policia es va abalançar sobre la indignada acampada de la plaça Catalunya de Barcelona i va assetjar el Parlament el dia en què els... [+]
En Internet apareix el títol d'una pel·lícula que encara vaig veure de petita quan buscava la paraula Willow. En aquesta pel·lícula plena de fantasia, el protagonista, un petit home anomenat Willow, va transformar el món alliberant els seus habitants d'un regne opressor... [+]
La xerrada d'Irene Coulon sobre la bella dorment i la imatge de la incineració ha estat el tema principal de la Feministaldia d'enguany. Ha estripat les idees culturals del somni, aclarint que també tenim masculinizado el somni. Moltes de les lliçons (culturals) del somni estan... [+]
Araia m'ha dit que us escrivís. M'ha dit que abans de deixar-los (ho faré enguany), volen portar-vos un text meu, que jo mai us he portat, i que mereixeu, que us sentireu orgullosos de mi. No es pot deixar passar una oportunitat així. No sé què puc dir-vos que ja no us ho he... [+]
Recentment he tingut l'oportunitat de veure l'últim treball de Pierre Carles, un autor de documentals compromès. Sota el nom de Guérilla donis FARC, l'avenir a uneix histoire (guerrilla de les FARC, el futur té història), proposa un relat renovat del conflicte armat que ha... [+]
La mala gestió de la gota freda valenciana ha provocat un canvi en les alertes per meteorologia adversa, com s'ha posat de manifest en la primera temporada d'hivern "". Davant l'amenaça que els rius es desbordessin en Hego Euskal Herria, les indicacions de protecció van arribar... [+]
L'emprenedoria està de moda. El concepte ha cobrat força i s'ha estès molt més allà del vocabulari econòmic. Just do it: fes-ho sense més. Però no ho oblidem: el lema ve del món de la propaganda. És la disfressa de la paraula ser compradors actius? Els empresaris actuals... [+]
Estem en un caos. Això ens ho han dit els mitjans francesos, que el Parlament ha fet caure al govern el 4 de desembre. El temor que el caos polític, institucional, social, econòmic ens rapti en l'horda de l'infern a tots ens ve a les venes. En quina comèdia jugarem! En quina... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]
Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.
Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]