La Xarxa d'Acolliment d'Irun (IHS) compleix enguany el seu setè any de marxa, per la qual cosa s'han posat per a fer balanç de 2024. Oihana Galardi, membre d'IHS, ha recordat que un dels seus principals objectius des de la creació del grup és la desaparició d'IHS, un objectiu que veu encara lluny. “És evident que la migració continua passant per la nostra comarca i que aquestes persones que passen per Irun no disposen de recursos per a cobrir les seves necessitats bàsiques”. En concret, Galardi ha trobat a faltar informació sobre com continuar avançant en el camí migratori o els recursos suficients per a descansar en el temps. “En total, en 2024 hem atès a prop de 6.000 persones, cosa que significa que hi ha necessitat de l'ajuda de la IHS”.

Ja s'han donat els números de l'edició de l'any passat. Han passat per la taula de la plaça de Sant Joan 3.627 persones migrants que han arribat a Irun des de països de l'oest d'Àfrica i 1.995 persones des de la recepció de Gautxori. En 2023 van passar per la plaça 2.738. Per contra, el nombre de persones migrants que arriben a Irun a les nits ha augmentat considerablement, ja que s'ha multiplicat per quatre el nombre de persones que han estat acollides pel Gautxori, que en 2023 va ser de 563. Finalment, el rober ha estat utilitzat per 616 persones, enfront de les 544 de 2023.

Galardi ha relacionat el motiu que a la nit arribin més a Irun i que al matí no passin tantes persones per la plaça amb la retirada de les cabanyes dels controls policials des dels ponts entre Irun i Hendaia. “Una gran pressió ha desaparegut dels ponts policials, la qual cosa ha provocat que les persones que estan migrant avancin pel seu compte”. En aquest sentit, Galardi ha explicat que la necessitat dels qui es posen en contacte amb l'IHS està canviant i ara, en arribar a Irun, “la paralització per a pensar en el camí” s'està convertint en una realitat. “Sempre hem assenyalat que la frontera és un espai de pressió, un espai d'estrès, i al final el que la gent vol davant aquest estrès és deixar-lo enrere com més aviat millor”.

Recepció reivindicant el poble

Galardi ha reafirmat la reivindicació “Euskal Herria és un poble d'acolliment” i ha mostrat la seva “preocupació ” per les agressions racistes que s'han produït a Euskal Herria en l'últim mes, com les que s'han produït en Arrigorriaga (Bizkaia) o Baiona (Lapurdi). “Som un poble d'acolliment perquè hem estat un poble d'acolliment. Les nostres arrels no estan a Euskal Herria, i estem preocupats per aquests atacs. Els missatges d'odi es difonen avui sense impunitat”. Així mateix, ha lamentat que en altres països europeus també s'estan repetint les mesures adoptades per França a la frontera entre Irun i Hendaia, com, per exemple, a Alemanya.

D'altra banda, el dia 28, a les 11.30 hores, es realitzarà una manifestació des de Ficoba a Hendaia per a reivindicar el poble de l'acolliment. De fet, set activistes d'Ipar Euskal Herria s'han unit a la iniciativa 23. Al costat de Korrika 36 migrants han estat citats a declarar en el jutjat de Baiona per ajudar a creuar el pont de Santiago. Sota el lema J’acusse, han posat en marxa una campanya d'autoinculpacions en solidaritat amb els set acusats i en protesta per les polítiques migratòries. “En els últims dos o tres anys s'ha vist que s'han produït intents de criminalitzar la solidaritat de manera expressa”, ha explicat el membre d'IHS. Per això, el número 23. L'acció de la Korrika pretén aprofitar-se "de l'una o l'altra manera" per a incrementar la repressió i fer la repressió més visible. “Com nosaltres, són els ciutadans del Bidasoa els que jutjaran i volem mostrar tot el nostre suport als nostres companys i companyes. Estem tranquils, però mirem amb cautela tot intent de criminalització”.