La paciència dels bascos d'Irun s'ha desbordat; estan enfadats i en aquesta ocasió, no callaran "". El fet que l'acte d'encesa de les llums de Nadal s'hagi realitzat íntegrament en castellà ha portat a 35 associacions de la ciutat a denunciar la política lingüística de l'Ajuntament, que tindrà pocs precedents a Irun. Després d'això, l'Ajuntament ha convocat a totes les associacions i entitats a una reunió de treball.
I l'endemà del Dia del Basc, en l'article de Nadal, vam donar compte de l'acte en castellà i monolingüe. El tema ha bullit aquest cap de setmana a Irun, i el sentiment que tenien els uns i els altres és compartit per molts: "Una vegada més, l'Ajuntament d'Irun ens ha fet els ulls grossos als bascos". Així es desprèn de l'escrit que s'ha fet públic aquest diumenge en el Butlletí Oficial de l'Estat. Un total de 35 associacions del món de la societat, la cultura i l'esport d'Irun s'han sumat a la convocatòria, entre elles associacions veïnals i associacions de pares i mares de centres escolars.
Enfadats per “invisibilitzar el basc”, “els qui signem aquest missatge hem decidit denunciar públicament a l'Ajuntament d'Irun que és suficient i que a partir d'ara no ens quedarem callats perquè deixi de renunciar d'una vegada als bascos. A Irun també volem viure en basc!”. Han exigit a l'Ajuntament que garanteixi els drets lingüístics de tots els irundarras.
Entre els signants es troben set associacions de mares i pares (Txingudi, Toki Alai, Dunboa, Elatzeta, Hirubide, Eguzkitza, Lekaenea), AEK del Bidasoa, Betti Gotti, Euskal Jira, el grup de música Txorimaloak, l'associació de basca Aitzondo, l'escola de trikitixa, el grup de dansa Kemen, Lumbixa Dantza taldea, Lumbiera.
Els veïns d'Irun han traslladat les seves queixes a la plataforma de recollida de peticions ciutadana de l'Ajuntament. En totes elles es repeteix la mateixa denúncia: l'abandó del basc, els bascos i la cultura basca
Altra de les iniciatives que s'ha estès aquest cap de setmana ha estat la de traslladar les queixes a la plataforma de recollida de sol·licituds ciutadanes de l'Ajuntament. En totes elles es repeteix la mateixa denúncia: L'abandó del basc, els bascos i la cultura basca en la inauguració de Nadal. Acusen l'alcaldessa, Cristina Laborda, de "menyspreu al basc" i de "sentir-se estranya a cadascú en la seva pròpia casa". “El basc i la ciutadania li han demanat que doni el tracte que mereixem alguna vegada i d'una vegada per sempre ”.
Resposta de l'Ajuntament
El moviment que ha agafat força no és petit, i el govern municipal del PSOE, estimulat per la pressió, s'ha vist obligat a donar una resposta. De fet, ha convocat als 35 signants per a dimecres que ve a la tarda a l'Ajuntament de la localitat. En relació a l'encesa " nadalenca", ha convocat a tots els assistents a la reunió per al dia 11 de desembre, sense donar més explicacions. Caldrà veure què té l'ajuntament i com els agents aprofitaran l'ocasió per a demanar compromisos i mesures reals i efectives a l'Ajuntament en nom del moviment euskaltzale que ha ressuscitat.
A causa de la repercussió que ha tingut, l'Observatori de Drets Lingüístics, per exemple, ha considerat inacceptable el succeït a Irun.
Per part seva, EH Bildu, en l'oposició de l'Ajuntament, ha criticat “la falta de compromís del govern municipal amb el basc”. En paraules de la formació política, “en les iniciatives que s'organitzen des de l'ajuntament no es fan les mínimes cures del basc, i els bascos, una vegada més, hem de sentir-nos ciutadans de segona a la nostra casa. Vergonyós i intolerable”. El PNB també ha presentat una queixa formal.
Hiru bideo dira (albiste barruan ikusgai). Batak jasotzen du, grebak antolatzea leporatuta, Carabanchelen espetxeratu zituzten Jesús Fernandez Naves, Imanol Olabarria eta Juanjo San Sebastián langileak espetxetik atera ziren unea, 1976ko abuztuan. Beste biak Martxoak... [+]
Asteburu honetan hasiko da Gaztetxeak Bertsotan egitasmo berria, Itsasun, eta zazpi kanporaketa izango ditu Euskal Herriko ondorengo hauetan: Hernanin, Mutrikun, Altsasun, Bilboko 7katun eta Gasteizen. Iragartzeko dago oraindik finala. Sariketa berezia izango da: 24 gaztez... [+]
Martxoaren 8a Getxo bere bizitokian igaro du: kumbia dekolonial eta antiarrazista topaketa antolatu du Algortako Herriko Tabernan, Abianen, Hija del Nopal DJrekin batera.
Argentinatik Getxora migratu zen Celeste Agüero, kantutegi herrikoi batekin eta poesia xuxurlatzeko... [+]
Gaur abiatu da Bizi Baratzea Orrian kide egiteko kanpaina. Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari berezi honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu, formato oso berezian: poster handi bat izango du ardatz eta tolestu ahala beste... [+]
Euskal Herri mailan txikitik handira agroekologia sustatzen duten zenbait elkarte eta kooperatiba ataka larrian daude, finantziazio iturriak bertan behera geratu ostean. Erakunde publikoetatik, berriz, elikadura negozio gisa ikusten duten proiektuen aldeko apustu irmoa nabari... [+]
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Noizbait. Noiz izan ote zen? Noizbait landareren batek lorea egitea erabaki zuen. Bai, bai, landareek ere erabakiak hartzen dituzte, eta guk maiz ez bezala, erabakiak bete egiten dituzte. Eta loreak sortu zituzten.
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Mugimendu feministak manifestazioak egin ditu goizean Donostian, Gasteizen eta Iruñean eta arratsaldean Baionan eta Bilbon. Oinarrizko irakurketa partekatu dute, eta horri gehitu diote hiri bakoitzean bertako problematika, eragile eta ekimenen erreferentzia.
Bilgune Feministak Heldulekuak argi, Euskal Herria feminista leloa baliatu du M8an, azpimarratzeko feminismoak ematen dituela “datorrenari aurre egiteko tresnak”, eta gogorarazteko faxismoaren gorakadaren testuinguru hau helduleku horretatik irakurri eta borrokatu... [+]
Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.
11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]
Josu Estarrona EH Bilduko Arabako senatariak egindako galderari erantzun dio Espainiako Sustapen Ministerioak, eta hor berretsi du Ezkioko aukera zailtasunez beteta dagoela.