Els organitzadors de la manifestació reivindicaran que el monument no pot mantenir-se en peus, que és impossible d'expressar i que per a donar la dignitat necessària a la memòria de les víctimes franquistes és imprescindible derrocar-lo.

Segons els convocants, “el missatge més antifranquista que es pot enviar a la societat navarresa en el 50 aniversari de la mort del dictador Francisco Franco és la demolició del monument”. A l'hora de convocar la manifestació, han recordat que “a Navarra no va haver-hi front de guerra i la repressió carlista, falangista i militar va matar a més de 3.700 persones i més de 30.000 van ser represaliades de diverses maneres, empresonades, violades o, entre altres coses, amb els cabells solts”.

En aquest context històric, el Franquisme va construir el monument en 1942 per a retre homenatge a uns 4.500 soldats carlistes i falangistes assassinats en el seu bàndol. Quant a que es va construir amb aquesta fi, per la seva pròpia naturalesa, creuen que no es pot donar un altre sentit al monument. Per això, les dinou associacions memorialistes que han convocat la manifestació, la majoria de Navarra, demanen a l'Ajuntament de Pamplona i al Govern de Navarra el seu desmantellament.

Acord d'EH Bildu, PSN i Geroa Bai

El tema del monument està en marxa des que en 2015 Joseba Asiron es fes càrrec de l'alcaldia de Pamplona. En la seva primera legislatura no va haver-hi acord sobre el monument i ara, el mes de novembre passat, EH Bildu, el PSN i Geroa Bai van anunciar un acord per a la refundació del monument i donar-li un nou significat.

En funció d'això, es cobrirà la cúpula del monument –no s'especifica com–, s'eliminaran les criptes, s'eliminaran els dibuixos i consignes franquistes i altres elements. Una vegada fixats els objectius i condicions, el projecte sortirà a concurs públic i encara no s'ha definit el projecte una vegada definit, per a referendar o rebutjar el projecte en el qual participarà la ciutadania.

L'alcalde, Joseba Asiron, va assegurar a l'inici del seu segon mandat que s'anava a produir un procés participatiu, que posteriorment seria decidit per la ciutadania. Ara, això no és clar, perquè en realitat EH Bildu, PSN i Geroa Bai són majoria a l'Ajuntament de Pamplona i en el Govern de Navarra per a tirar endavant el projecte que han elaborat.

El monument s'expressaria com un centre d'interpretació contra el feixisme i es diria Meravelles Lamberto. L'elecció d'aquest nom ha estat criticada pels grups memorialistes i en una entrevista que ha realitzat Asiron a la Cadena Ser ha assegurat que està disposat a pronunciar-se sobre aquest.

La postura històrica de les forces d'EH Bildu ha estat a favor de la demolició del monument i les de Geroa Bai no han caminat lluny d'aquí. El PSN, per part seva, s'ha mostrat a favor de mantenir i reafirmar el monument en els últims anys. Està a favor de derrocar-ho amb tu i participarà en la manifestació. La dreta navarresa sempre s'ha mostrat favorable al manteniment del monument. Els convocants de la manifestació consideren que l'acord d'EH Bildu, PSN i Geroa Bai és una "traïció històrica".

Què diuen les lleis?

El debat sobre el Monument als Caiguts té moltes arestes i una d'elles pertany a l'àmbit del dret. Els partidaris de la demolició del monument argumenten que les actuals lleis de memòria exigeixen la demolició del monument, i el mes d'octubre passat van registrar a l'Ajuntament de Pamplona una petició oficial per a materialitzar aquesta demolició.

L'Ajuntament va demanar als seus serveis jurídics que informessin sobre l'assumpte i van opinar que la Llei de Memòria Democràtica de 2022 no obliga a l'enderrocament del monument, per la qual cosa les condicions de catalogació del Pla Municipal continuen vigents. En funció d'aquests, el Monument es troba protegit i qualsevol alteració requerirà la modificació de les citades normes, així com l'aprovació de la Institució Príncep de Viana.

En els últims mesos en tota Navarra existeix un gran debat sobre el que cal fer amb el Monument als Caiguts. El tema té moltes visions i en Larrun, acomiadat al setembre, reunim quatre persones per a parlar sobre el tema, dos eren partidaris de derrocar i altres dues oposades. El lector trobarà molts arguments per a encaixar millor en el tema.