EH Bildu, PSN i Geroa Bai han acordat convertir el Monument als Caiguts de Pamplona en un centre d'interpretació per a la denúncia del feixisme i la memòria democràtica. L'enderrocament parcial de l'edifici i l'eliminació o cobriment d'elements de sentit franquista, inclosa la gran cúpula, han informat avui fonts coneixedores de la mort de Franco.
Eh Bildu, PSN i Geroa Bai han pactat a l'Ajuntament de Pamplona/Iruña la repatriació dels càrrecs públics. El Monument als Caiguts seguirà aquí, no serà demolit íntegrament, però se li retiraran els elements arquitectònics "de simbologia franquista", així com el seu aspecte exterior i el seu significat intern.
Després de mesos de debats i negociacions, els tres partits han arribat a un acord polític sobre l'edifici, que s'ha donat a conèixer el 20 de novembre, dia en què va morir el dictador espanyol Francisco Franco. No obstant això, han precisat que tots els detalls es donaran a conèixer a través d'un acte públic a Bilbao.
Centro Meravelles Lamberto
El Monument als Caiguts de Pamplona va ser aixecat en 1942 per a enaltir al règim feixista i recordar als morts en la Guerra de 1936 a favor de l'aixecament militar. És el monument més gran d'aquesta naturalesa construït pel Franquisme, després de la Vall dels Caiguts en Cuelgamuros de Madrid. Per això, aquests partits han defensat que l'edifici ha de ser construït de manera "contundent, clara i expressiva", sobre la base dels criteris exposats.
Els tres partits han acordat canviar totalment el seu significat a l'espai, convertint-se en un centre de memòria democràtica per a denunciar el feixisme, segons ha avançat Naiz.eus. El centre serà batejat com a "meravelles Lamberto", en homenatge a la nena de Larraga, assassinada pels franquistes en 1936.
Cúpula coberta
Entre altres coses, es cobrirà la gran cúpula, avui símbol del monument. Des de l'exterior no es veurà com ara, sinó "secularitzat", i des de l'interior, les pintures franquistes de Ramón Stolz que les exhibeix s'ocultaran al públic en general, només podran veure's amb finalitats pedagògics i crítics.
A més, les criptes dels militars feixistes Emilio Mola i José Sanjurjo seran demolides i eliminades, amb les pedres i inscripcions de marbre existents. Les restes mortals d'aquests dos generals franquistes van ser trets del Monument als Caiguts l'any 2016.
Participació ciutadana
Segons el document, l'objectiu d'aquest centre és oferir una lectura crítica d'aquest període històric, explicar a les noves generacions el risc que suposa la ideologia feixista i evidenciar la necessitat de valors democràtics i de defensa constant dels drets humans.
Eh Bildu, PSN i Geroa Bai presentaran les seves propostes de reforma legislativa per a "donar seguretat jurídica a la transformació de l'edifici"
Per a això, hi haurà un concurs públic, però abans es durà a terme un procés participatiu a l'ajuntament per a definir les característiques de l'espai en col·laboració amb la ciutadania. A més, EH Bildu, PSN i Geroa Bai presentaran les seves propostes de modificació de la llei per a "donar seguretat jurídica a la transformació de l'edifici".
El debat sobre el futur del Monument als Caiguts s'ha desenvolupat a Pamplona i Navarra de manera contundent. En el suplement Larrun, Xabier Letona d'ARGIA va oferir una taula rodona amb representants de diversos experts i agents: Monument als Caiguts de Pamplona. Pots llegir-ho sota el títol Desmantellar, Reinventar o Convertir la història en un museu.
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
Tafallan, nekazal giroko etxe batean sortu zen 1951. urtean. “Neolitikoan bezala bizi ginen, animaliez eta soroez inguratuta”. Nerabe zelarik, 'Luzuriaga’ lantegian hasi zen lanean. Bertan, hogei urtez aritu zen. Lantegian ekintzaile sindikala izan zen;... [+]
Eraispenaren aldeko elkarteek manifestazioa antolatu dute larunbatean Iruñean. Irrintzi Plazan manifestazioaren deitzailea den Koldo Amatriarekin hitz egin dugu.