Després de les mobilitzacions dels dos últims anys, sense vaga, què anava a passar, i els carrers s'han omplert. El moviment feminista ha tornat a prendre els carrers de la capital navarresa amb força. Avui ha estat un dia de lluita per a subratllar la necessitat de l'organització, i s'ha posat de manifest aquesta necessitat de lluita.
Tant al matí com a la tarda s'han celebrat diversos actes a Pamplona, sent la manifestació més multitudinària. El moviment feminista ha fet públiques en veu alta les seves reivindicacions: que és necessari organitzar-se, i han cridat a unir-se a la lluita feminista. Perquè a més de les mobilitzacions, el moviment feminista es construeix tots els dies per barris i pobles.
Les vagues feministes dels dos anys anteriors han deixat la seva petjada i s'ha creat una xarxa descentralitzada a Navarra. Precisament, malgrat que les principals mobilitzacions s'han dut a terme a Pamplona, durant el matí, milers de dones s'han mobilitzat des dels Pirineus fins a la Ribera i han ocupat l'espai públic. A més, en lloc de limitar-se al 8 de març, les feministes han dut a terme mobilitzacions al llarg de tot el cap de setmana.
El moviment feminista s'ha mostrat tan viu com massiu. Ballar junts, abraçar, cridar, lluitar, cuidar, protegir... La jornada de lluita ha passat en un ambient festiu a Pamplona/Iruña i la diversitat ha florit en els actes. Dones joves i madures, tant autòctones com d'altres països, del carrer i del medi rural, s'han unit aquí i allà. Una vegada més, i tal com s'ha anunciat, han sortit amb força al carrer a lluitar. Fan una crida perquè s'organitzi en el dia a dia, des de la seva realitat i des de la xarxa. Per a continuar escalfant brou a foc lent.
En nom del moviment feminista han pres la paraula diversos col·lectius de la Comarca de Pamplona/Iruña. I en ella s'ha vist el variat i variat que és el moviment. La diversitat com a eix, perquè tots els grups volen portar la vida al centre: dones amb diversitat funcional, estudiants, migrants, racialitzades, pensionistes, grups contra la violència sexista, col·lectius feministes, internacionalistes... Una exhibició col·lectiva de força per a abordar les lluites quotidianes.
Els membres del moviment feminista han afirmat que encara tenen més reptes que triomfs i que l'organització és l'única via per a aconseguir-los. Li han cridat a cuidar-se i protegir-se mútuament. Dones migrades i racialitzades han participat en les mobilitzacions: “Volem un món habitable, però només per a tots. Tots o ningú”. La Marxa Mundial de les Dones compleix aquest any vint anys i s'han sumat a ella: “No tolerarem les fronteres ni les polítiques racistes”. L'organització és l'esperit i l'esperit del feminisme. A més, tenen clar quin és el seu feminisme: “inclusiu, anticapitalista i anticolonialista”. Han tingut com a eixos les reivindicacions i les opressions de totes les dones, i han reivindicat vides estimulants.
El moviment feminista ha aconseguit, un any més, que la lògica del capital es fixi en la vida. “Hem dit alt i clar que aquest model de societat és inhabitable per a la majoria de les persones i insostenible per al planeta”. Subratllen la importància d'actuar col·lectivament davant el blanqueig morat i el feminisme individualista: “Un dels nostres reptes és fer front a un feminisme buit de contingut, que vol aprofitar la nostra força per a convertir el feminisme en un objecte de consum i enriquir-lo amb ell”. I s'ha mostrat, tant a Pamplona com en la resta de Navarra, com treballen els col·lectius en l'organització diària, la cura i suport a les dones i la participació en assemblees. El feminisme també, perquè és una pràctica, i per sobre de res, col·lectiva. Per tant, l'objectiu ara és sumar noves forces per a continuar construint una comunitat feminista. Per a reflectir en l'organització la força que s'ha demostrat al carrer en els últims anys.
Aquí es pot veure el vídeo de la mobilització d'Ahot-info:
Desengainu handia hartu dute euskal feminista askok jakin dutenean Chimamanda Ngozi Adichie idazleak haurdunaldia esternalizatu duela, alegia, surrogate batek ernaldu duela bere haurra, diru truke. Guztiok izan beharko genuke feminista saiakeraren egilea da Adichie, besteak... [+]
Orain arte desgaituak ez diren pertsonekin lehiatu da Uharteko Ipar Eski Taldeko Eneko Leyun eskiatzailea (Iruñea, 1998). 2024-2025 denboraldian, lehenengo aldiz parte hartu du Adimen Urritasuna duten Pertsonentzako Iraupeneko Eskiko Espainiako Txapelketan. Urrezko... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Endometriosiaren Nazioarteko Eguna izan zen, martxoak 14a. AINTZANE CUADRA MARIGORTAri (Amurrio, 1995) gaixotasun hori diagnostikatu zioten urtarrilean, lehen sintomak duela lau urte nabaritzen hasi zen arren. Gaitz horri ikusgarritasuna ematearen beharraz mintzatu da.
Duela aste batzuk, gurean egon ziren El Salvadorko eta Kanarietako emakumeen eskubideen aldeko hainbat aktibista. Sexu- eta ugalketa-eskubideez eta eskubide horiek urratzeak emakumeengan dituen ondorioez aritu gara; hala nola El Salvadorren berezko abortuak izanda homizidio... [+]
Zuberoako ohiturei buruzko bi liburu ditut gogoan. Batek XX. mendean aritu izan diren 180 dantzari eta soinulari aipatzen ditu. Haien artean, emakumezkorik ez da agertzen. Besteak, pastoralei egiten die errepasoa eta hor emakumeak aipatu aipatzen dira, baina omisio esanguratsuak... [+]
1984an ‘Bizitza Nola Badoan’ lehen poema liburua (Maiatz) argitaratu zuenetik hainbat poema-liburu, narrazio eta eleberri argitaratu ditu Itxaro Borda idazleak. 2024an argitaratu zuen azken lana, ‘Itzalen tektonika’ (SUSA), eta egunero zutabea idazten du... [+]