Veient el que el nostre poble ha sofert culturalment durant tants anys, no entenc que encara avui dia la gent tingui dubtes sobre Eliseo Gil. Potser és per la poca informació i la poca actitud mostrada pels mitjans de comunicació que estan sota la pressió dels polítics. L'anàlisi objectiva del tema revela que les actituds i comportaments a favor de la falsedat estan replets d'irregularitats, absolutament impúdiques. Discutirem el tema.

En primer lloc, l'actuació sospitosa i bruta de la Diputació Foral d'Àlaba. Lorena López de Lacalle, llavors diputada de Cultura de la Diputació Foral d'Àlaba, presidida per Eusko Alkartasuna (actualment Bildu) i pel que he investigat l'Opus Dei. En 2006, Eliseo desoeix els tastos controlats i la petició de trasllat als laboratoris europeus i crea la comissió de “experts” de la UPV, dependent d'Espanya per a la seva expulsió. Entre aquest vocal es trobava Joaquín Gorrochategi, catedràtic de la llengua europea de la UPV, qui en les declaracions gravades després de l'aparició de les peces va deixar clar que eren veritables, però en estar 4 dies als Pirineus (així ho diu en la carta) va canviar d'opinió i va dir que sense cap mena de suport, sense investigar, eren falses. A mi, almenys, aquesta actitud em resulta molt sospitosa.

A partir d'aquest moment, aquesta persona van lluitar per la falsedat i van cobrar un gran pes en la comissió, presidida per Lorena López de Lacalle. De fet, quan el 19 de novembre de 2008 els membres de la Comissió es van reunir per última vegada i van decidir expulsar a Eliseo, dels informes a lliurar pels membres de la Comissió només estava lliurat el de Gorrochategui, com podem comprovar en la web de la DFA, la resta d'informes es van lliurar 3 setmanes o mesos després. Aquest mateix dia Eliseo Gil i el seu equip van ser expulsats sense possibilitat de defensar-se amb una Ordre Foral.

Una vegada expulsat l'Elisi, es va obrir el camí per a fer el que volien en el jaciment, aconseguint el primer objectiu. Sense vergonya i sense prendre mesures per a dissipar les sospites, la UPV es va fer càrrec de la gestió del jaciment, per si no fos prou, nomenant director a Julio Núñez, membre de la Comissió d'Arqueologia de la UPV. Però aquesta persona va desenvolupar un informe a favor de la falsedat, no? Sí, va ser jutge i beneficiari. Per a demostrar la seva professionalitat i honestedat, Eliseo va introduir l'excavadora sense control en una zona de moltes peces, destruint una àrea de 8.000 metres quadrats (vídeo de YouTube). Una plataforma va interposar una denúncia, que va ser arxivada un dia pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Barcelona. Ha dit alguna institució o polític alguna cosa per destruir el patrimoni de tots sense misericòrdia i les proves que Eliseo es valia per a demostrar la seva innocència? No, cap.

En segon lloc, analitzarem les proves utilitzades per a expulsar a l'Elisi. Informes desenvolupats pels membres de la Comissió de la UPV/EHU. Segons l'acta, es tractava d'una comissió d'assessorament, però els informes barats i sense base que no se sostenen en absolut van ser les armes precioses per a tirar a Elisi. Experts mundials han rebatut aquests informes sense gens d'interès i sense cobrar ni un euro, i han assegurat públicament que en molts casos estan plens de mentides.

Per citar a un d'aquests professionals, esmentaré l'arqueòleg Edward Harris, potser el més destacat quant a arqueologia, sense pretendre menysprear a la resta de professionals que s'han comportat amb valentia i honradesa. El creador de la tècnica utilitzada per l'Elisi i el més admirat de tots els arqueòlegs i arqueòlegs del món, ha elogiat la labor realitzada per Lurmen i ha fet públic que no és possible tal falsificació. Penseu que tots ells posarien en joc el seu prestigi i professionalitat sense cobrar un cèntim ni aconseguir gens d'interès? Per què remar contra la marea? Per què apostar per un impostor sense treure cap profit? Siguem prudents! Hem hagut de sentir que la manera de treballar dels membres de la Junta de la UPV i dels treballadors que ara han treballat en contra de l'Elisi va ser equivocada. Per si de cas, el jutge ha rebutjat els informes realitzats per Edward Harris i membres de la Junta de la UPV a petició d'Elisi.

En tercer lloc, analitzarem per què han triat el camí de la ciència per al muntatge judicial que estem veient. Cal dir que aquesta és la fase d'instrucció més llarga que hem conegut a Euskal Herria, en la qual un ciutadà ha hagut d'esperar onze anys sense poder exercir la seva professió ni posar damunt de la taula cap prova física que se li hagi presentat durant aquest temps. Onze anys? El que podem saber en un mes? A mi, almenys, em semblava sospitós.

Des que en 2006 es publiquessin els escrits en basc, Eliseo va demanar públicament que els portessin als laboratoris europeus, però la Diputació Foral d'Àlaba i el Govern Basc no han volgut portar-los. Primer ho van portar al laboratori de la UPV i el Sr. Madariaga, per a enganyar la ciutadania, va afirmar que havia aparegut un component modern de petroli, per la qual cosa els grafits eren falsos. Però, què era allò? Un dels components de les cues habituals en tots els jaciments del món per a l'adherència de peces. Què posava en l'informe? En veure l'error, el grafit va assenyalar que no es podia saber si eren vells o recents. Quan va presentar l'informe? Al desembre, cal tenir en compte que Eliseo va ser expulsat el 19 de novembre.

Anys més tard, quan Eliseo Gil va sol·licitar al jutge que li realitzés les datacions, la maquinària espanyola es trobava en funcionament. Les peces van ser traslladades al “Institut del Patrimoni Cultural”, on no s'havia format per a realitzar aquest tipus de recerques, quines esperes d'aquest lector? Pot vostè esperar proves que confirmin la innocència d'Elisi? Com era d'esperar van aparèixer els metalls moderns. Va aparèixer el que tindrien totes les peces dels jaciments del món. Durant el judici, el geòleg Mikel Albisu ha demostrat físicament que les petites quantitats de metall que ha aparegut han estat contaminades per agents externs, cosa que significa que si falsifiquessin un punxó deixaria més quantitat de sorra. Què vols després de passar el pany o el raspall per a netejar les peces, com és habitual en el món de l'arqueologia? En la meva imaginació veig a Martin Almagro Gorbea, cap de la “Reial Acadèmia de la Història d'Espanya”, tirant sobre peces de metall preses de la fàbrica de “Acers Espanyols”. Aquesta penosa recerca no va ser signada per un grup de treball, sinó per una persona. Fer datacions és fer un estudi seriós de les cavitats, això ho saben tots els arqueòlegs bascos que no han donat la cara per l'Elisi, però millor calladament per a què posar en joc la meva professió. Aquesta falta d'empatia els ha enlluernat i no s'han adonat que algun dia el que ha succeït a Eliseo pot succeir a ells. Diuen que s'han fet moltes recerques, però és mentida, un grup d'amics d'Eliseo ha estat disposat a posar 12.000€, però no han volgut portar els grafits a Europa i han judicialitzat la qüestió científica, perquè els que volen encobrir-lo tot tenen poder allí, així ho crec jo almenys.

En quart lloc, analitzarem l'actitud dels mitjans de comunicació cap a aquest tema. En El Correu, el periòdic que més es llegeix entre nosaltres, veiem que la paraula “presumpte” no ha arribat encara als seus diccionaris. Les crides, millor si canvia de nom i posa “Crida” al seu periòdic. Però el més lamentable és que des de periòdics com “Gara” i “Berria”, on els espanyols han aixafat sense misericòrdia, vegin l'actitud passiva que han tingut en aquest assumpte tan greu i important i, a vegades, a favor dels adversaris. Sobretot, unes doloroses declaracions en YouTube sobre l'acudit i l'orgull que Zaldi Ero ha fet sovint entorn d'un ciutadà encara innocent. La censura i manipulació de mitjans públics com EITB en el seguiment d'aquest judici és inacceptable i denunciable. Durant els dies de judici, l'Elisi no va ser fet més que apunyalar-ho, donant-li la informació que van voler i tal com van voler. L'acceptació d'Oskar ens van vendre com una bomba. Gorrochategui també va dir en els mitjans de comunicació que li havia enxampat per sorpresa, i vagi! Oskar va acceptar la broma habitual dels arqueòlegs en 2005 i mai l'ha ocultat. Els nostres periodistes estan despistats i Gorrochategui s'assembla a un xiprer. En una època en la qual el tema està a flor de pell, en el programa Ganbara de Ràdio Euskadi portem 3 col·loquis, tots molt experts i a favor de la falsedat. No hi ha algú que defensi l'autenticitat? No obstant això, cap expert va comentar la història de l'excavadora. Els mitjans de comunicació no han donat ni un sol testimoniatge a favor de l'Elisi, els restauradors de l'AFA que van investigar el famós “r. i. p.” han confirmat que no el posa, han dit alguna cosa sobre aquest tema? Els que van signar sota pressió per la falsedat ens han deixat els seus testimoniatges. Fa poc, el filòleg basc Gorka Knörr, el seu germà Enrique, va defensar l'autenticitat fins a la mort, fins a l'últim sospir, ha fet públic en Twitter dues vegades que havia rebut pressions de dues persones de la UPV per a signar a favor de la falsedat? Algun mitjà de comunicació o algun periodista ha dit alguna cosa sobretot això? La meva impressió és que la sentència està escrita des de fa 11 anys, ara només falta enganyar els ciutadans amb l'ajuda dels mitjans de comunicació i convèncer-los que són falsos sense fer proves. Tinc la impressió que falta poc per a aconseguir l'objectiu final.

Finalment, analitzarem com es freguen les mans els que estan en contra del basc i de la cultura basca. Darrere de tot això podem intuir que hi ha els qui porten molt temps amb el negoci de la religió i creen la història d'Espanya. De fet, si analitzem un a un els que estan en la salsa veiem que tenen relació amb aquestes dues columnes. A més, l'aparegut en Iruña-Veleia afecta a aquests dos pilars en tota la seva dimensió, d'una banda està en joc la història del cristianisme que ens han venut durant anys i d'altra banda està en dubte la teoria que el basc ve de fora d'Espanya. A través d'ETB i Alberto Santana han aconseguit arribar a la nostra casa una teoria sense cap mena de base. A pesar que l'únic objectiu és menysprear la nostra cultura, la nostra història i la nostra llengua i qüestionar la nostra identitat, el nostre mitjà públic secunda i promou aquesta teoria. Aquesta teoria em sembla que influeix directament en el futur del basc i en el procés d'assimilació. En cas contrari, els promotors no li haurien prestat tanta atenció. No ho creu?

Mentre els nostres polítics, periodistes bascos, institucions basques, filòlegs bascos, arqueòlegs bascos i Euskaltzaindia s'oposen a esclarir i callar les seves porqueries, aquest lamentable espectacle amb els quals escriuen la història d'Espanya i el documental Euskalduntze Berantiarra que ETB emet una vegada i una altra amb crispetes o “artotxos” (ez?) Continuaré veient-ho.