Iruña-Veleia, la veritat encara mancada
En el cas Iruña-Veleia, avui dia, crec que hi ha quatre temes: la verificació més científica de centenars d'ostraks, el judici d'Eliseo Gil i els seus companys, la vaga de fam de Gabixola, i l'actuació dels mitjans i la gent d'Euskal Herria.
Des de 2008 s'ha debatut molt sobre si les ostracas són veritables o falses. Els experts acadèmics oficials han realitzat les seves pròpies avaluacions: estratigràfiques, lingüístiques i iconogràfiques principalment. Algunes ostracas semblen ser falses i en el judici va declarar també un acusat. És més, si ens fixem en els nostres ulls no entesos d'avui, molts d'ells semblen bastant moderns.
Però són tots falsos? Són falsos molts dels guardats en caixes en el Museu d'Arqueologia d'Àlaba, fins i tot els que no han estat netejats i analitzats? Les anàlisis i les tècniques emprades pels acadèmics oficialistes són capaços de demostrar científicament la falsedat de les ostracas? Tot apunta al fet que "no", segons han assenyalat diversos investigadors de la Unió Europea.
"En el judici contra Eliseo Gil s'ha jutjat la seva actuació i la del seu grup, i no la veracitat i el valor històric de les ostracas d'Iruña-Veleia, encara no totalment determinat científicament"
Per això, els membres del moviment Iruña-Veleia Argitu demanen que una mostra d'ostraka s'analitzi en "laboratoris europeus especialitzats en arqueometría" amb totes les garanties científiques i que arqueòlegs de prestigi i independents "realitzin excavacions controlades" en el lloc dels grafits. Aquesta petició a les institucions ja ha estat subscrita per 144 personalitats i 2.2015 ciutadans (veure pàgina web Iruña-Veleia Argitu). Però ni les institucions ni els partits polítics han respost.
El procés judicial contra Eliseo Gil i els seus companys de treball està en el seu camí i s'ha obert la fase de recurs. La sentència de juny de 2020 la va declarar culpable d'un delicte d'estafa i falsedat d'uns grafits en l'Audiència Nacional. Però en el judici contra Eliseo Gil s'ha jutjat la seva actuació i la del seu equip, i no la veracitat i valor històric de les ostracas d'Iruña-Veleia, encara no totalment determinats científicament.
Precisament, Joxemari Lejardi "Gabixola", amb la seva vaga de fam, està demanant que es realitzin estudis científics determinants i definitius. Porta vuitanta i més dies en vaga de fam, utilitzant un dels instruments de lluita més ètics que una persona pot tenir enfront de la injustícia, un dels més violents en matèria de pau.
És una pena adonar-se que els mitjans de comunicació bascos han prestat molt poca atenció a aquesta vaga de fam. En la premsa en basca també hi ha hagut poca informació, i quan han publicat alguna cosa, a petició dels amics de Gabixola. Crec que a Euskal Herria abertzale es marginen les petites lluites populars, no permeses pels aparells sindicalistes polítics. El mateix va ocórrer en la lluita pel professorat propi de la UPV/EHU.
Més de dos mil persones han signat el manifest Iruña-Veleia Argitu, moltes d'elles d'alt nivell acadèmic i cultural. Però, al mateix temps, és evident que la "intelligentia" crítica basca/basca mira cap a un altre costat, i que la vaga de fam de la persona Gabixola li importa poc, fins a tal punt que riu i riu.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]
Els Sanmartines són molt coneguts en els nostres caserius, ja que és el moment de matar al porc. No obstant això, molta gent no sabrà que abans el dia de Sant Martí marcava la fi de l'any agrícola. I això no era cap ximpleria. De fet, a la fi d'any calia pagar una renda... [+]
Durant tota una setmana hem parlat sobre el llibre Les aventures de Pinotxo de Collodi, a l'aula de la universitat, amb professorat d'Educació Infantil i Primària. La nostra referència principal ha estat la bonica edició que Galtzagorri va publicar en 2011, que incloïa el... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]
Amb les paraules del poeta Vicent Andrés Estellés, soc un entre tants casos, i no un cas aïllat, rar o extraordinari. Desgraciadament, no. Entre punts, un. En concret, segons el Consell d'Europa, i entre altres institucions de gran trajectòria com Save the Children, jo soc... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]