Amb motiu del judici per les troballes en el jaciment arqueològic d'Iruña-Veleia i de la recent sentència dictada, s'han publicat en els mitjans de comunicació notícies que desdibuixen greument la realitat dels fets. Aquesta distorsió de la realitat també ha arribat més enllà de les fronteres, dos diaris britànics de gran circulació han publicat en una notícia falsa que un geòleg reconeix que "tot l'assumpte no és més que un simple tocament de banya" i es declara culpable d'això. Veiem amb preocupació com alguns mitjans de comunicació incompleixen, com els correspon, l'obligació d'oferir a la societat informació basada en la veritat.

Quant a la sentència, cal subratllar que reconeix que contra l'encausat principal, l'ex director d'excavacions Eliseo Gil, no hi ha hagut proves, i que la pena ha estat fonamentada en uns simples indicis íntegrament, així com que el cas judicial segueix sense resoldre's en haver recorregut la pena.

A més d'aquests successos en l'àmbit judicial, el cas Iruña-Veleia té un aspecte que la majoria de la societat desconeix, i que és el de la ciència. De fet, quan s'ha presentat en alguns mitjans com una “basta falsedat”, en realitat el debat està molt viu entre experts de diferents àmbits que no han pogut aclarir la veracitat de les troballes i que sustenten les opinions contràries. I l'existència d'aquest debat s'ha posat de manifest en la pròpia sentència, en la qual s'afirma que “existeixen opinions contradictòries entre els uns i els altres, que són les que tenen lloc.

des d'àmbits científics com l'arqueologia, la lingüística, l'epígraf, etc.” i “el debat entre els experts que han pogut examinar les peces”. El fet que el Tribunal reconegui l'existència d'un debat científic desmunta el mite de “total consens científic” en favor de la falsedat que el Departament de Cultura de la Diputació Foral d'Àlaba (DFA) ha difós al novembre de 2008 –i que alguns mitjans de comunicació continuen bufant amb la veritat–. La realitat és diferent, ja que experts de diferents àmbits (arqueologia, epígrafs, lingüística, història, egiptologia) han exposat públicament, a través d'informes, articles científics, llibres i presentacions en congressos, les seves opinions i arguments sobre la veracitat de les troballes realitzades en Iruña-Veleia. Sobre aquesta controvèrsia la sentència judicial no té cap efecte. En primer lloc, perquè la qüestió dels tribunals està encara per resoldre, i en segon lloc, perquè els temes de l'àmbit científic han de resoldre's en els fòrums de ciència de revistes, congressos científics i similars, i no, en cap cas, en els tribunals de justícia. De fet, la sentència es refereix, expressament, a aquesta qüestió, a la valoració de les opinions contradictòries existents “que corresponen als àmbits de la ciència arqueològica, lingüística, epigramàtica, etc.”.

Les anàlisis realitzades per l'Institut de Patrimoni Cultural d'Espanya (Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya [IPCE]) en les 36 peces excavades en el jaciment d'Iruña-Veleia (es van trobar més de 400), van portar a la conclusió que els grafits tenien indicis d'estar fets recentment (per a garantir aquestes conclusions, es basa en la incertesa dels grafits de control que es coneixen amb certesa de l'edat, ja realitzada, encara que sigui en la present). No és la nostra intenció ocultar l'anterior. Les conseqüències d'aquestes anàlisis han estat les de l'ex director del jaciment, que ha estat condemnat per haver realitzat els grafits “per si mateix o a través d'un tercer”. No es pot obviar, no obstant això, que en els altres tres informes sobre anàlisis físiques llocs a la disposició del jutjat pels perits de l'acusació i de la defensa, així com pel propi IPCE, no s'ha deduït la falsedat dels grafits. Per tant, és evident que, malgrat les anàlisis físiques, existeixen discrepàncies en els informes i testimoniatges dels experts.

No obstant això, no hi ha discrepàncies sobre l'edat de les peces trobades en Iruña-Veleia, l'origen de l'època romana ha estat explicat per datacions estratigràfiques validades per dos arqueòlegs de reconegut prestigi internacional, que ningú ha qüestionat i que han estat admeses en la sentència. Els arguments de les anàlisis lingüístiques, epigràfics i físics que demostren la incompatibilitat entre l'edat dels grafits i aquestes datacions estratigràfiques han estat qüestionats per experts que consideren que els grafits són compatibles amb l'època romana. Nosaltres creiem que l'únic camí per a resoldre aquest debat vindrà de l'àmbit de la ciència. Per aquest supòsit, demanem a la D.F.A., encarregada de la custòdia de les peces, que lliuri a la comunitat científica els exemplars no processats (en limitar-se el procés a les 36 peces considerades falses), que realitzi les anàlisis necessàries per a conèixer l'antiguitat dels seus grafits, que extregui les conclusions i publiqui; que les peces conservades en el Museu d'Arqueologia d'Àlaba no netejades, que es realitzin “de la neteja de manera inusual temps que es realitza a través d'una vegada que es recull el procés íntegrament d'un vídeo”.

Si els grafits d'Iruña-Veleia anessin d'època romana (ningú ha donat a conèixer una prova definitiva del que no són d'aquesta època), oferirien un important coneixement del basc prehistòric, del desenvolupament del llatí als romanços, i del cristianisme inicial, per la qual cosa aclarir el debat sobre la seva antiguitat pot ser de gran importància per al nostre patrimoni històric i cultural.

Subscriuen l'article:

Antonio Rodríguez Colmenero, Catedràtic Emèrit en Història Antiga en la Universitat de Santiago de Compostel·la

Edward C. Harris, MBE, PHD, FSA, Director Executiu del Museu Nacional de Bermudes, Creador Emèrit

Xabier Gorrotxategi Nieto, Doctor en Arqueologia

Luis Silgo, Doctor en Història en l'especialitat d'Arqueologia

Noè Villaverde Vega, Doctor en Arqueologia per esment europeu

Mikel Albisu, Llicenciat en Ciències Geològiques

María Pilar Alonso, Doctora en Llengua i Comunicació

Juan Martín Elexpuru, Doctor en Filologia Basca

Roslyn Frank, Professor Emèrit de la Universitat de Iowa (els EUA)

Ulrike Fritz, Egiptòleg en l'Eberhard Karls Universität de Tübingen (Alemanya)

Alicia Satué, Llicenciada en Filologia Clàssica

Miguel Thomson, Científic Titular d'Organismes Públics de Recerca

Koenraad Van den Driessche, Doctor en Geologia, Especialitzat en Geoquímica

Patxi Zabaleta, advocat i escriptor, membre d'Euskaltzaindia