La frontera entre Irun i Hendaia seguirà tallada, almenys fins al 30 d'abril de 2022. Així ho ha donat a conèixer el Govern francès en la seva carta al Consell Europeu del 2 d'octubre. La raó, la mateixa que fins ara: "L'amenaça dels terroristes continua sent d'extrema magnitud en la situació actual", ha afegit.

Des de l'atemptat contra Charlie Hebdo en 2015, la Policia francesa ha incrementat els controls fronterers de França, que van ser ampliats fins a 2015. A partir de llavors, sis mesos a partir de llavors, el control de les fronteres es prolonga per complet. En aquests dies són catorze els jutjats per aquest atemptat a París. El Govern francès considera que l'amenaça dels terroristes per a aquest judici és "molt gran".

En aquest període també dona la raó de la COVID-19 a l'hora d'explicar la decisió.

Immigrants, arriscant la vida

Les vides robades pel Bidasoa o destruïdes pel tren tenen, per tant, poca importància per a les autoritats de París. Des de principis d'any, sis persones han perdut la vida en travessar la frontera administrativa entre Irun i Hendaia, podent ser més, però almenys sis han estat els cadàvers capturats.

Recordem que fa un any el president, Emmanuel Macron, va decidir duplicar el nombre de policies que vigilen les fronteres dels Pirineus. A més, al gener, el prefecte dels Pirineus Atlàntics, Eric Spitz, va anunciar vuit passos fronterers entre Ipar i Hego Euskal Herria, sempre "per a la lluita contra el terrorisme".

Cada any, al voltant de 7.000 migrants arriben a Ipar Euskal Herria –al voltant de 600 immigrants passen cada mes pel centre Pausa de Baiona–. De fet, des de 2018 s'ha desenvolupat un camí que va del nord d'Àfrica al sud d'Espanya, que ha anat complicant altres camins fins llavors –l'entrada de Grècia i Itàlia a Europa s'ha tornat cada vegada més complicada, i l'accés a Croàcia s'ha vist tremendament violent–.

Amb la limitació administrativa estesa o controlada sistemàticament, els immigrants es veuen obligats a adoptar vies perilloses.