Quan al novembre de 2022 vam donar compte de la mà d'Irulegi, Mattin Aiestaran va afirmar a ARGIA que els resultats de l'estudi sobre la mà anaven a ser publicats en la revista Antiquity. Poc més d'un any després, tenim entre mans l'article que dona garantia científica internacional a la recerca, i podem conèixer més dades sobre les excavacions i interpretacions més precises sobre les inscripcions en basca de l'antiguitat.

L'article el signen el propi director d'excavació, Mattin Aiestaran, el catedràtic de Filologia de la Universitat de Barcelona, Javier Velaza, i el lingüista i catedràtic de la UPV, Joaquín Gorrochategui, juntament amb altres dotzenes d'investigadors, entre ells el col·laborador d'ARGIA, Josu Narbarte, que va escriure un reportatge sobre el jaciment d'Irulegi.

Dues ceràmiques amb inscripcions i un stilus

L'article d'Antiquity assenyala que en l'Edat de Ferro existeixen indicis clars de la destrucció i abandó del poblat d'Irulegi en el context de la Guerra Sertorial, com s'ha pogut comprovar en l'excavació realitzada. No obstant això, l'anàlisi se centra en la mà de bronze. Diu que té inscripcions escrites en un “subsistema gràfic paleohispánico”, que Velaza ha anomenat “vascó” i que per a molts seria el basc antic.

Però, a més de la mà, els investigadors han trobat estructures singulars i milers de peces més en les excavacions, de les quals probablement coneixerem més endavant. Alguns d'aquests materials estan relacionats amb l'escriptura, en el mateix lloc en què es trobava la mà, com dos trossos de ceràmica amb inscripcions esgrafiadas i un stilus, un útil per a escriure en tablillas: “Així, la mà assegura que els vascons sabien escriure en la seva llengua”, explica la Societat de Ciències Aranzadi.

Quant a la transcripció d'inscripcions, l'article introdueix una nova interpretació. Així, en la inscripció esgrafiada més a l'interior es pot llegir sense crear segons els experts, i després en la puntejada es col·locaria en un lloc d'origen. A més, la primera paraula de la segona fila ha estat transcrita com “et” en lloc de “ku”.

Matisos de lingüistes

A principis de gener en l'últim número de la revista Fontes Linguae Vasconum es va treballar profundament la mà d'Irulegi en la col·lecció d'articles editats per Gorrochategui i per la filòloga de la Universitat de Navarra Ekaitz Santazilia. En ell es deia que no es pot assegurar que l'idioma que apareix en la inscripció de la mà sigui parent del basc i que encara no es pot establir aquest vincle. La publicació planteja un tema de debat viu.

L'article d'Antiquity recull també aquests matisos realitzats pels lingüistes, i diu que les implicacions que pot tenir el descobriment de la mà per a la comprensió epigràfica i històrica del “territori basconico”, així com les possibles connexions entre les llengües vascófonas i ibèriques i el basc modern, exigeixen una “anàlisi més profunda”.

En qualsevol cas, Aranzadi ha posat les bases per a investigar les troballes sobre els assentaments, formes de vida, llengües i creences dels vascons, i la publicació de l'article en Antiquity suposa un “nou impuls” a la recerca arqueològica i un “ressò internacional d'Irulegi”.