El centre Tknika, dependent de la Viceconsejería de Formació Professional del País Basc presidida per Jorge Arévalo, va posar en marxa fa cinc anys la iniciativa TKgune, que compta amb el suport del Govern Basc. ARGIA ha obtingut les directrius del programa que porta el nom de TKgunea, les instruccions que s'envien als centres de Formació Professional. Segons el document de 2018, en el programa han participat 34 centres de la CAB i, amb l'excusa de la innovació i de la xarxa de centres i empreses, el professorat està exercint funcions que no els corresponen.

Encara que en si mateixos el professorat no pot oferir més que formació o assessorament, acudeixen a les empreses com si fossin comercials, analitzant les necessitats que poden tenir les empreses i oferint projectes. En el cas que l'empresa aprovi aquest projecte, el professor dedicarà el temps a la realització d'aquest. Per cada visita realitzada, TKgune abona al centre una quantitat determinada per cada projecte presentat, i una vegada obtingut i realitzat el projecte, TKgune abona al centre el 25% del cost del projecte. Per això, el document determina que la factura ha de presentar-se a les empreses per un valor del 100%, indicant que se li aplica una ajuda del 25%, sent la quantitat final a pagar el 75%. És a dir, que gràcies a aquest ham el centre embeni el projecte a un preu inferior al que es vendria en el mercat, amb una subvenció del 25% del Govern Basc. La factura la realitza el centre amb el NIF del Govern, però una vegada venut el projecte que ha venut, haurà de facturar-lo com a assessoria i formació, ja que un centre no pot oferir res més.

Tal com s'indica en el document, TKgune compta amb un pressupost d'1.400.000 euros per a aquest programa. Com s'ha dit, TKgune finança amb diners públics els centres que participen en el programa, en funció de la visita realitzada i dels objectius aconseguits. A això cal afegir el que les empreses paguen al centre per treballar per a les empreses. És de suposar que si les visites i els projectes constitueixen una font important d'ingressos del centre, existeix un alt risc que les forces dels professors es dirigeixin a això, així com que s'augmenti la competència per a aconseguir aquests projectes. El professorat corre el risc de dedicar-se a treballar cada vegada més per a les empreses en lloc d'ensenyar-les. En definitiva, el centre que aconsegueix els objectius obté, a més dels incentius econòmics, hores de professorat que s'alliberen per a aquestes tasques. Però com és possible que l'administració reparteixi els recursos públics entre els centres en funció d'aquests criteris? Que l'accés a aquests recursos estigui condicionat al fet que el professorat faci treballs empresarials? Com és possible que el finançament dels centres educatius es faci supeditada a això i es fomenti l'autofinançament dels centres d'aquesta manera?

“Evitar esmentar que les visites són finançades”

Com s'ha dit, quantes més visites realitzis, més diners es cobrarà el col·legi, però el document diu que és millor ocultar-lo a les empreses: “Hem d'evitar esmentar que les visites i la definició dels projectes són finançats. Si els fem veure que el centre rep uns diners per fer visites, en lloc de com un agent que s'acosta a ajudar, pot ser que ens vegin com un agent interessat a fer visites”. A aquest interès econòmic cal afegir la pressió que estableix el propi programa, que fixa uns objectius mínims: “Establim un objectiu mínim de 30 visats per a tots els centres educatius i de 50 per a les empreses amb capacitat per a això, així com un màxim de 120 empreses. És necessari aclarir que el resultat final d'aquestes visites ha de ser el desenvolupament dels serveis. Objectius que s'estableixen: presentar una proposta de projecte en una de cada quatre visites i desenvolupar un servei en una de cada cinc visites”.

On està la informació pública?

No és fàcil assabentar-se d'aquest programa que s'està impulsant en nom del Govern Basc. A pesar que les bases, decrets i partides pressupostàries d'altres programes són públiques, no hem trobat una base concreta sobre aquest programa, més enllà d'una simple frase. Tampoc trobem regulada la subvenció del 25% que rep el centre per cada projecte realitzat. Hem intentat posar-nos en contacte amb la Viceconsejería d'Educació, però no hem aconseguit contactar amb ells.

Què hi ha darrere de tot això?

Segons el document, quan els professors es dirigeixen a les empreses han de deixar clar a les empreses que: “Cal posar un especial èmfasi en el fet que el principal impulsor del projecte és el Govern Basc, la Presidència”. Segurament, aquest mateix segell de Lehendakaritza contribuirà a dissipar els dubtes i preocupacions que puguin sorgir en les empreses i centres educatius davant una pràctica que es percep fosca.

Precisament, cada centre escolar rep una llista d'empreses que se suposa que venen de Lehendakaritza perquè presentin els seus projectes en aquestes empreses. El professor també pot acudir a una altra empresa que no estigui en la llista, però després aquest centre no rebrà diners del programa si l'empresa és d'una altra escola. Qui i per quins criteris compon la llista d'empreses?

El Govern Basc embeni innovació i desenvolupament, però no considerem innovació la de posar als centres a fer treballs empresarials, sinó una tassa menys transparent.

Llegeix l'article en format PDF.