Irlanda, primera llengua oficial a Irlanda del Nord
- El 6 de desembre de 2022 es va dur a terme una de les reivindicacions històriques del moviment republicà d'Irlanda del Nord: a partir d'aquesta data, és per primera vegada la llengua oficial pròpia d'Irlanda en els sis comtats d'Irlanda del Nord.
El curiós és que la nova llei de l'illa ha estat aprovada pel parlament de Londres, no pel de Irlanda del Nord. Perquè Londres va assumir la governança d'Irlanda del Nord en 2021, quan la situació dels sis comtats es va convertir en ingovernable, el seu principal partit unionista (DUP), una vegada i una altra, després de bloquejar la composició del nou govern que havia de compartir amb Sinn Féin. En conseqüència, la nova llei del llenguatge (“Identity and Language Bill”) ha estat tramitada i aprovada per Londres.
La nova llei de normalització de la Gesa ha seguit en gran manera el model de la llei de 1993.
El 21 de maig de 2022, els carrers de Belfast van veure una gran manifestació a favor de l'oficialitat de la llengua. Això, així com les crítiques rebudes pel govern del Regne Unit de la Comissió d'Experts de la Carta de les Llengües Minoritàries Europees per no adoptar mesures favorables a l'Illa, ratificada pel Regne Unit en 2001, ha accelerat el reconeixement de Londres a l'oficialitat de l'illa.
La nova llei no sols ha aconseguit l'aprovació de Sinn Féin i SLDP, sinó també de l'Aliança d'Irlanda del Nord i dels Verds. Per contra, els partits unionistes ho han condemnat durament. Arlene Foster, líder de la DUP, per exemple, va parlar d'ironia dient que a Irlanda del Nord tenia més sentit aprovar una llei a favor del polonès que una llei a favor del gaèlic irlandès, perquè en els sis comtats el polonès té més parlants que l'irlande.
Al voltant del 4% de la població parla de gaèlic a Irlanda del Nord. Però en el dia a dia només l'utilitza un 0,2%. No obstant això, quan es va produir la divisió irlandesa (1921), encara existien comunitats amb llengua irlandesa a Irlanda del Nord.
Les associacions per la llengua estan contentes, però s'han mostrat desconfiades fins a veure el desenvolupament de la nova llei. Paula Melvin, presidenta de Conradh na Gaeilge, va parlar sense veu: “La nova llei haurà de complir els estàndards internacionals de les lleis lingüístiques. Nosaltres continuarem lluitant fins a veure materialitzats els continguts de la nova llei. L'experiència amb el govern britànic ens ha portat al fet que mai puguem donar per descomptat res”. I va afegir que “aquesta llei, en tot cas, no és el nostre últim destí”.
Encara està a punt de veure si la nova llei posa fi a la marginació històrica que han sofert els invasors dels sis comtats… I fins a on es desenvolupa prou perquè els serveis públics siguin capaços d'atendre en les dues llengües oficials.
El Tractat de Divendres Sant d'Irlanda del Nord, que s'ha convertit en un referent mundial en la resolució de conflictes armats, ha complert un quart de segle. L'acord de 1998 tenia com a objectiu principal posar fi a la violència. La violència s'ha reduït enormement, però no... [+]
Belfasteko alkatea da iragan ekainaren 3tik. Sinn Feineko alkatea. Ez da alderdi horretako lehena baina, alderdi unionisten hainbeste urtetako nagusitasunaren ondoren, oraindik ere berezia egiten da. Datorren urteko ekainera arte izango da alkate. Bere leloa:... [+]
Ipar Irlandako Fiskaltzak iragarri duenez, froga faltagatik ez dituzte prozesatuko ustez hamahiru lagunen hilketan parte hartu zuten soldaduak. Familiek etsigarritzat jo dute erabakia.
Hizkuntza Gutxituen Europako Gutuna sinatu badu ere, Erresuma Batuak ez ditu bete itunak ezartzen dizkion betebeharrak. Kornubiera, Irlandako gaelera eta Ulsterko eskoziera dira kaltetuak, Europako Kontseiluak argitaratutako txostenaren arabera.
Europako Batasuna 1993an sortu zenetik kide berriak gehitu dira bata bestearen atzetik. Joan den ostiralera arte 28 estatuk osatu dute makro-egitura politiko eta ekonomiko hori. Izan ere, urtarrilaren 31 historiara pasako da, EBk izan duen lehen zatiketaren eguna izan delako... [+]