En el seu moment, Hala Bedi va anunciar que "arribarà fins al final" per a fer front a l'atac " a la llibertat d'informació". Segons han denunciat en nombroses ocasions, la sanció es basa en "un fals informe de l'Ertzaintza", per la qual cosa a l'abril de 2018 es va fer pública la decisió d'acudir a judici contenciós-administratiu contra la resolució sancionadora, una vegada esgotades totes les vies administratives.

Han criticat que el Govern Basc hagi aplicat "una llei injusta que vulnera els drets civils i polítics" i "empara a un muntatge policial". En aquest sentit, han recordat que el Parlament Basc es va comprometre a no aplicar la citada llei a Euskadi.

Després d'esgotar el procés administratiu definit com "kafkarra" i a les portes de la via judicial, consideren que "se'ls ha vulnerat el dret a la defensa". La Policia Nacional els ha negat totes les proves presentades, inclosos els arxius audiovisuals i les declaracions de testimonis que posen en qüestió la versió policial del cas.

A més, han considerat que "sens dubte" la petició de condemna és un "muntatge policial" per a l'acusat. Es tracta d'una acusació construïda "amb posterioritat, com a càstig a la labor periodística desenvolupada en Errekaleor" i com a "venjança de l'acusació pública" després de l'agressió soferta el mateix dia dels fets.

Silenciats, colpejats i castigats en la reconstrucció dels fets

Però, què va ocórrer realment en Errekaleor aquell matí del 18 de maig de 2017? Per què va ser castigat el periodista d'Hala Bedi mentre feia el seu treball? Per què li van atacar mentre treballava? Per què no se li va notificar la condemna el mateix dia? Com és possible que en els informes policials no s'esmenti la seva condició de periodista, fins i tot després d'identificar-se amb la targeta de premsa?

El passat 18 de maig, dos periodistes d'Hala Bedi van efectuar el seguiment del succeït en Errekaleor des de primera hora del matí, sabent que s'havia iniciat una operació policial en el barri ocupat d'Errekaleor, a causa d'un tall d'energia. Tots els continguts publicats aquest dia continuen sent fàcils de trobar en la xarxa: seguiment minut a minut en xarxes socials, connexions en directe per telèfon o el mateix vídeo que va tenir milers de visites durant aquests dies.

A les 12.30 hores, el periodista d'Hala Bedi Mikel Saenz de Buruaga va ser agredit per un ertzaina, mentre el periodista gravava amb una butxaca l'actuació policial que estava realitzant. Va ser el mateix ertzaina el que va llançar el telèfon al sòl de manera intencionada, la qual cosa li va provocar el trencament d'aquest.

Posteriorment, els dos periodistes d'Hala Bedi van sol·licitar la identificació de la policia, que en tot moment tenien a les seves mans targetes de premsa. També es va demanar explicacions a un dels ertzaines que encapçalaven l'operació per l'agressió que van sofrir en el lloc. Malgrat això, els periodistes van ser els únics que finalment es van identificar.

En el cas de Mikel Saenz de Buruaga, l'Ertzaintza li va retirar el comunicat de premsa i, a més, el DNI, sense donar cap explicació. Finalment, l'ertzaina li va retornar els dos documents, juntament amb un paper manuscrit en el qual figurava el número d'identificació del presumpte responsable de l'agressió. En aquell moment, el cap de l'Ertzaintza va fer també una observació: -Us coneixem. Sabem que sou de l'entorn radical".

Mentre això va succeir, el periodista no va tenir notícies que el seu comportament fos inadequat i ningú va dir que tenia intenció d'imposar una multa. Fins i tot aquella mateixa tarda, Hala Bedi va emetre un comunicat en el qual denunciava tot l'ocorregut.

En aquest vídeo es pot veure com el periodista va estar tot el matí en Errekaleor fent un treball de periodisme, després de la tanca policial: gravant amb el mòbil, difonent imatges en xarxes socials i realitzant connexions telefòniques amb la ràdio, com a corresponsal.

Minuts després de l'arribada de l'Ertzaintza, es va establir una nova tanca policial en l'accés a Errekaleor, la qual cosa va impedir que periodistes d'altres mitjans de comunicació informessin del succeït en el lloc. Molts d'ells ho van denunciar en l'entrada del barri i fins i tot alguns van utilitzar imatges d'Hala Bedi per a informar del que estava succeint.

El procés a mesura de Kafka El laberint de la Llei mordassa i els procediments administratius

No obstant això, el mes de juliol passat, dos mesos després dels fets ocorreguts en Errekaleor, el Govern Basc, sense previ avís, va enviar una comunicació al periodista: L'acusat va ser condemnat a una multa de 602 euros per una infracció molt greu de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei mordassa.

L'expedient sancionador, basat en un informe policial, assegurava que el periodista d'Hala Bedi va infringir el citat article 36.6 de la llei, "per desobediència o resistència a l'autoritat", en haver superat suposadament la barrera d'Errekaleor del 18 de maig.

Tant Hala Bedi com el propi periodista han negat en tot moment l'acusació i han qualificat de "venjança i agressió a la llibertat d'informació" la multa.

En aquell moment, l'assemblea d'Hala Bedi va decidir respondre i denunciar públicament l'agressió com a col·lectiu i manifestar la seva "intenció de desobeir": van anunciar que no pagarien la multa i que la recorrerien fins a les últimes conseqüències. Aquesta mateixa Assemblea va posar aquesta resposta damunt de la taula com a resposta a una "injustícia", perquè "la pròpia llei no és justa i els fets que s'imputen són falsos".

La solidaritat i la repercussió mediàtica van ser molt grans, ja que es tractava de la segona vegada que s'aplicava la Llei mordassa a un periodista basc (el primer va ser el periodista d'Argia Axier López, qui finalment li va retirar la multa). Molts col·lectius i associacions van fer costat a Hala Bedi i al propi condemnat, i van considerar la multa com una "vulneració de la llibertat de premsa":

• El 28 de juliol, l'Associació Basca de Periodistes i el Col·legi Basc de Periodistes van publicar un comunicat conjunt en el qual denunciaven "l'atac directe al dret a la informació".
• L'Associació Pro Llibertat d'Informació (PDLI) també va presentar una queixa davant l'Ararteko per l'encobriment " de les sancions contra la llibertat d'informació entre les infraccions genèriques" i pel creixement " desproporcionat" d'aquestes multes.
• A l'agost, el Defensor del Poble espanyol va iniciar actuacions en el marc de la queixa del PDLI. Paral·lelament, Hala Bedi va mantenir contactes amb l'Ararteko en la CAB, la qual cosa va confirmar l'obertura d'un expedient per part del Defensor del Poble.
• Recentment, el PDLI ha informat del cas en el seu informe ‘2017, l'any dels delictes d'opinió’.
• A l'agost, el periodista d'Hala Bedi va interposar el primer recurs administratiu contra la reforma de la llei. Posteriorment, després de vuit mesos de procés i sis notificacions oficials i cinc recursos, el passat 28 de març, el Departament de Seguretat del Govern Basc va remetre la notificació de la resolució sancionadora: En el mateix es confirma la sanció contra Mikel Sáenz de Buruaga per un delicte d'homicidi en grau de temptativa.
• Hala Bedi ha denunciat que durant tot el procés el periodista ha sofert "un estat d'indefensió" i que la raó de la sanció és "una mentida de dalt a baix". Així, ha criticat, entre altres, els elements que han estat "continus al llarg de tot el laberint de notificacions i recursos". El resum de les mateixes és el següent:

   

  

   

   

   

   

   

   

• L'expedient no acredita els fets que fonamenten la multa. El Departament de Seguretat del Govern Basc ha negat que Sáenz de Buruaga s'identifiqués amb el seu comunicat i, segons ha denunciat Hala Bedi, "és especialment greu que es menteixi sobre aquest tema" perquè "va haver-hi persones que el van veure així".

  

  

   

• No obstant això, s'ha recorregut reiteradament a l'article 52 de la Llei de Seguretat Ciutadana, que diu: "Les denúncies, atestats o actes formulats pels agents de l'autoritat en exercici de les seves funcions que hagin presenciat els fets, una vegada ratificats pels propis agents en el cas que els denunciats renunciïn a aquests, constituiran base suficient per a adoptar la resolució que correspongui". "La seva paraula contra la teva", però portada a l'extrem, perquè no dona la menor oportunitat de demostrar el contrari. És més, malgrat reiterades peticions, la defensa encara no ha rebut l'acta de ratificació dels policies que van presentar la denúncia, la qual cosa resulta imprescindible per a l'aplicació de l'esmentat article 52.

  

   

• S'han negat les declaracions escrites dels dos testimonis presentats i s'ha posat en qüestió la seva imparcialitat, al·legant que són companys d'Hala Bedi. Un d'ells va ser testimoni directe dels fets, mentre que l'altre es trobava en redacció, en contacte permanent amb el periodista que ha estat multat. Així mateix, existeixen àudios que demostren que el periodista estava fent el seu treball, ja que aquest dia va realitzar diverses connexions en directe amb la ràdio Hala Bedi.

  

  

   

• També s'ha negat el valor del vídeo presentat com a prova, en considerar que no recull "íntegrament" els fets que es van produir. En opinió d'Hala Bedi, "dir això és no veure el contingut del vídeo, sense oblidar que l'únic vídeo que serviria de prova definitiva seria el gravat amb el mòbil trencat".

  

  

   

No obstant això, des de Bedi han denunciat que "la fórmula és clara: És culpable, si no es demostra el contrari". Per això, han condemnat rotundament: "Volem denunciar la multa, però també aquest procés administratiu concret i la Llei mordassa en general", ha afegit. Consideren que el procés és un procés "construït sobre una mentida" i que "arribarà fins al final" perquè "no es cometi la injustícia".

Sense parlar, sense mozalas. Per la llibertat d'expressió

No és l'únic cas. Es tractaria del primer periodista basc condemnat per la Llei mordassa, però el Govern Basc ha aplicat la llei més de 8.000 vegades des de juliol de 2016, malgrat que es va comprometre a no aplicar-la. A més, s'utilitza per a vulnerar drets: estan en joc els drets civils i polítics i la llibertat d'expressió, de premsa i d'informació.

No és casualitat que qui està sent castigat per aquesta llei sigui un periodisme molt concret, que tingui una estreta col·laboració amb els moviments populars i que observi de prop l'abús de poder i la violència policial, i des del carrer. Les identificacions contra periodistes, fotògrafs i col·laboradors d'Hala Bedi i les amenaces de l'Ertzaintza al llarg dels últims anys són diàries.

Encara que més endavant s'anul·lés la multa, no és casualitat que Axier López, periodista d'Argia, sigui el primer periodista a qui se li va aplicar la Llei Mordassa. No és casualitat que recentment un altre periodista d'Argia, Lander Arbelaitz, hagi estat condemnat per publicar un vídeo i informació sobre una altra intervenció de l'Ertzaintza. En aquest últim cas no es va utilitzar la Llei Mordassa, però segueix la mateixa lògica: protegir el poder davant un periodisme crític, popular i incòmode. En aquestes línies volem aprofitar per a traslladar a Lander i Argia nostra més calorosa solidaritat.

Tanmateix, això no és un atac a un periodista, sinó un atac contra Hala Bedi, contra Errekaleor, contra el moviment popular, contra la dissidència política i social i, sobretot, contra la llibertat d'informació. Hala Bedi va decidir desobeir la llei d'excepció com a col·lectiu i en funció d'ella continuarà actuant d'ara endavant, perquè l'acusació és falsa i perquè la llei és injusta, perquè posa en risc les llibertats fonamentals d'una democràcia, en definitiva. Un sistema que nega l'accés de la ciutadania a tota la informació i dificulta el treball periodístic no pot considerar-se un sistema democràtic.

Hala Bedi no acceptarà la premissa que subjeu a aquest absurd: acceptar el testimoniatge d'un policia com a prova implica acceptar que la policia fa el seu treball amb professionalitat i el periodista no. Des d'Hala Bedi afirmen que la situació és inacceptable, ja que posa en risc la llibertat d'informació i posa en dubte la labor informativa. Si no es té en compte aquest detall, es pot donar als policies la possibilitat de cometre qualsevol abús contra periodistes o mitjans de comunicació que no li agradin.

Manifesten la seva intenció d'esgotar totes les vies jurídiques i acudir al judici, no sols per a defensar la seva llibertat d'informació, sinó també per a defensar el dret col·lectiu a la pluralitat d'informació.

Abans de res això, s'obren dues possibilitats i està en joc tot un futur. La pèrdua del judici suposaria, una vegada més, la confirmació que la Llei mordassa és un mur que obre el camí a la vulneració de la llibertat de premsa, al persecució ideològica i a la impunitat policial. El següent pas seria aprofundir en la desobediència, sens dubte el camí que prendria Hala Bedi.

Guanyar el judici seria comprovar tot això, però també una petita victòria davant la injustícia. Després d'un procés administratiu inacabable i kafkià basat en la indefensió jurídica i l'amenaça econòmica contra les persones desfavorides, la victòria d'aquest cas hauria de ser un precedent, petit però efectiu, perquè la Llei Mordassa quedi definitivament en suspens. De fet, el vaixell almirall de la deriva repressiva dels últims anys s'ha convertit en símbol de la seva justificació. I el Govern Basc és còmplice de tot això.

Mentrestant, han assegurat que continuaran fent el seu treball, com han fet fins ara, ja que serà l'acció de desobediència contra la injustícia més eficaç.

Sense parlar, sense mozalas.

Per ells, per tots.

Aquesta notícia ha estat publicada per Hala Bedi i l'hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.