UU., Joe Biden, qui ha cedit el testimoni a Donald Trump, qui pot marcar el canvi de rumb dels Estats Units en la guerra d'Ucraïna. No obstant això, abans de concloure el seu mandat, hem llegit que Ucraïna ha autoritzat l'ús de míssils de llarg abast ATACMS a la regió de Kursk, a Rússia.
El president d'Ucraïna, Volodimir Zelenski, ha instat en diverses ocasions a Biden a permetre l'ús dels míssils, de 300 quilòmetres d'abast, i ara el president estatunidenc ha donat el seu "sí", segons han anunciat els principals mitjans locals, que encara no han fet una declaració oficial. Per què ara? Pel que sembla, la decisió podria estar recolzada per la intervenció de Corea del Nord, segons ha publicat el diari The New York Times , citant fonts oficials de Washington. I és que al voltant de 10.000 soldats nord-coreans, segons dades facilitades pels EUA, s'han unit a la guerra per a ajudar als russos. Ucraïna, a la regió de Kursk, està sota el control d'Ucraïna des de l'estiu i Rússia, amb l'ajuda de Corea del Nord, vol recuperar el seu control. La intenció dels Estats Units és avisar a Corea del Nord que les seves tropes són "vulnerables" i que no hauria d'enviar més soldats a Rússia, ha afegit.
També hi ha un altre fet relacionat amb la decisió de Biden: Poc després que Rússia llancés un atac massiu contra el sistema energètic d'Ucraïna, hem conegut l'entorn dels míssils de llarg abast als Estats Units. Rússia ha llançat aquest cap de setmana 120 míssils i 90 drons, i ha matat a dues persones, segons les mateixes fonts. Zelenski ha informat que diverses regions s'han quedat sense infraestructures elèctriques.
Està per veure si el permís per a usar míssils alterarà la naturalesa del conflicte, a pesar que Rússia ha parlat de la "Tercera Guerra Mundial". El portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, ha dit que els Estats Units "està encenent el foc" i "està augmentant la tensió" i Putin ha dit que la decisió demostra que els països de l'OTAN, els Estats Units i Europa estan "lluitant contra Rússia".
La posició dels Estats Units, després de la victòria de Donald Trump
La victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials estatunidenques podria canviar el paper dels Estats Units en la guerra entre Ucraïna i Rússia, segons han ressaltat diversos experts. Trump ha anunciat que la guerra acabarà quan assumeixi el càrrec de president de la República Txeca. Trumpismo escrit per Mikel Aramendi en ARGIA, tal com explica l'interès geopolític en l'anàlisi per sobre dels principis: "D'acord amb la ment comuna de les zones de seguretat i estratègia dels Estats Units, Trump considera fermament que l'enemic és la Xina. A més de la principal, l'única, totes les altres persecucions serien circumstàncies de menor nivell, gairebé excloents. I aquest matís li fa xocar directament amb un dels pilars fonamentals de la geoestrategia de les administracions de Biden i Obama: per a ells, si Rússia ha estat un enemic etern i inadaptable, Trump creu o pretén que els Estats Units ha de reconciliar-se amb Rússia i aconseguir que aquesta sigui enemistada amb la Xina. Per això ha tingut clar des del primer moment que la guerra d'Ucraïna és un error imperdonable de l'Administració de Biden, sobretot perquè ha empès a Rússia als braços de la Xina. Ha d'emprendre el camí invers des del primer dia del seu mandat".
Josep Borrell aplaudeix la decisió de Biden
El cap de la diplomàcia comunitària ha afirmat que Ucraïna "hauria de poder utilitzar" les armes enviades pels aliats, "no sols per a detenir les fletxes, sinó també per a colpejar els arcs". La UE ha dit que continuarà fent costat a Ucraïna perquè "res ha canviat", malgrat la victòria de Trump en les eleccions presidencials d'EE. "Hi ha una guerra, Ucraïna es defensa a si mateixa, Rússia continua atacant i nosaltres continuarem col·laborant. Hem d'ajudar a Ucraïna amb temps suficient, com més de pressa millor i com més de pressa millor".
Telefono bidez eginiko bileran, bi agintariek adostu dute Moskuk ez diola erasorik egingo Ukrainako azpiegitura energetikoari hurrengo 30 egunetan. Ukrainak eta Errusiak 175na preso askatu beharko dituztela iragarri dute, baina ez noiz.
Europa mailako ekimen kolektibo batek bakearen, irtenbide diplomatikoen eta armagabetzearen aldeko manifestua idatzi eta sinadura bilketa hasi du. Manifestuak dioenez, intelektualak, herritarrak bezala, “anestesiatuta daude”. Europako agintarien jokamoldea, NATOren... [+]
Vladimir Putinek interesa agertu du AEBek eta Ukrainak adostu duten 30 eguneko menia epeaz, baina zalantzak ere plazaratu ditu. Funtsean, ez du presarik erakutsi akordioa sinatzeko eta denbora gehiago eskatu du zalantzok argitu ahal izateko.
Mikel Jauregi Industria sailburuaren ustez, euskal enpresek “lan ona” egin dezakete Europaren “segurtasun estrategia babesten”. Eusko Jaurlaritzako bozeramaile Maria Ubarretxenak, berriz, berrarmatze asmoek “aukera berriak” ekar ditzaketela... [+]
Saudi Arabian elkartu dira AEBetako eta Ukrainako ordezkariak, eta zortzi ordu iraun duten negoziazioek fruitua eman dute. Etxe Zuriak Ukrainarentzako laguntza militarra berrabiaraztea erabaki du.
Europar Kontseiluak onartu du Ursula Von der Leyenek gastu militarrean proposatu duen 800.000 milioi euroko gastuarekin aurrera egitea. Horretarako bi arrazoi nagusi argudiatu ditu: Errusiari aurrea egitea eta Europar Batasunak aurrerantzean bere burua AEBen babes militarrik... [+]
Etxe Zurian edukitako liskarraren ostean, eskainitako laguntza "konponbide batera bideratuta" dagoela ziurtatu nahi du Trumpek. Zelenskiren arabera, Kievek bizirauteko aukera gutxi izango lituzke AEBen laguntza militarrik gabe.
Hala iragarri du Keir Starmer Erresuma Batuko lehen ministroak Londresen eginiko goi bileran. Etxe Zurian Trumpek Zelenskiren aurka egin ostean, izandako eztabaidaren aurrean, Europako buruzagiek babesa adierazi diote Ukrainako presidenteari.
AEBek Ukrainako gerraren aurrean egindako jarrera aldaketaren barruan, “lur arraroak” deiturikoak negoziaziorako gai nagusi bilakatu dira Volodymyr Zelenskyren eta Donald Trumpen artean. Lehenak nahi du AEBek bere segurtasuna bermatu dezatela Errusiaren aurrean,... [+]
Jarritako kondenak barkatzearen truke, armadara batu da preso andana. Azken urtean, errekrutatze-legeak gogortu ditu gobernuak.