La Selva d'Irati és declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO
- La Unesco ha obert la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera amb onze noves denominacions, entre elles la Selva d'Irati. Aquest dimarts han rebut el diploma acreditatiu en un acte celebrat en Aribe (Navarra).
Iratí és la segona fageda més gran d'Europa, amb 537 km² de fajos i avets. La selva situada en l'extrem nord-est de Navarra ha estat declarada Reserva per la UNESCO per la seva "bellesa natural i la seva importància ecològica".
Els presidents de les valls de Salazar i Aezkoa han rebut el reconeixement oficial de la Reserva de la Biosfera el passat dia 12 de mans del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i el Govern de Navarra.
En el procés de candidatura d'Irati han jugat un paper decisiu tant les associacions culturals i de conservació com els grups de dones. El pla de gestió de la Reserva de la Biosfera d'Irati és testimoni dels esforços de conservació impulsats per la comunitat, segons ha informat la UNESCO.
El president de Salazar, Karlos Bueno, ha explicat que el treball de conservació ha de servir per a “impulsar la vida i el treball” de la vall. A través d'aquest reconeixement, el president espera que un territori extens de 2.435 habitants aconsegueixi un "nivell de desenvolupament econòmic i social".
Onze Reserves
El passat 5 de juliol, el Consell Internacional per a la Coordinació del Programa sobre l'Home i la Biosfera va nomenar a Irati Ohiana Reserves. En l'actualitat són 55 les Reserves de la Biosfera disperses per tota la península i les illes de l'Estat espanyol.
A més de la selva de Navarra, en la reunió es van declarar altres 11 punts de tot el món. Així, a Colòmbia, Eslovènia, Filipines, Itàlia, Mongòlia, Holanda, República de Corea i República Dominicana.En l'actualitat, la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera ha aconseguit la xifra de 759.
Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]
Mendizale batek asteburuan ikusi du animalia Lapurdiko Azkaine herrian, eta otsoa dela baieztatu du Pirinio Atlantikoetako Prefeturak. ELB lurraldean "harraparien presentziaren kontra" agertu da.
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]
_Glaciar.png)
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]
