La pel·lícula 'Irati' arriba a la plataforma Primeran d'EiTB
La pel·lícula Irati compta amb el major nombre d'espectadors que una pel·lícula en basca ha tingut mai al cinema: 160.000 persones.
.jpg)
La pel·lícula Irati es pot veure ara gratis, al cap d'un any i mitjà del seu pas per la plataforma digital de la multinacional Amazon. En qualsevol cas, és imprescindible registrar-se en la plataforma Primeran d'EiTB.
La pel·lícula està ambientada en el segle VIII. El cristianisme comença a estendre's a Europa i les creences paganes desapareixen; en aquest mig, en el bosc d'Irati, es produeix un pacte de sang: el líder de la vall demana ajuda a una antiga deessa que, a la seva volta, venç a l'enemic lliurant-li la seva vida.
La pel·lícula està dirigida per Paul Urkijo i protagonitzada per Eneko Sagardoy i Edurne Azkarate. En ARGIA li vam oferir la portada i entrevistem a Azkarate i Urkijo. També Gorka Lazkano: ha adaptat el basc per a la pel·lícula, al segle VIII, a una època en la qual no es recollia res de l'idioma.
Paul Urkijo, Preparant la nit
El cineasta alabès Urkijo ha presentat el projecte en el festival de cinema de Sitges: Nit.
Ambientada en el segle XVII, igual que Irati i Errementari, s'endinsa en el món nocturn de la mitologia basca entre la fantasia i la realitat històrica. Narra la caça de bruixes. Kattalin, per part seva, serà la protagonista de la pel·lícula. Una nit surt del caseriu fugint del seu marit. Es perdrà en el bosc fosc i notarà que hi ha una mica darrere d'ell. En aquest camí, es trobarà amb tres dones encantadores que, mentre es netegen la roba, conten contes i xafarderies.
El rodatge es durà a terme a principis de 2025, en diferents punts de la geografia basca.
Bound in Heaven
Adreça: Xin Huo
País: Xinesa
Durada: 109 minuts
Estrena: No implantat
Fugir de la mort, cap endavant. L'home que sofreix una malaltia terminal el farà així, al costat del seu amant, amic i company de viatge. Una pel·lícula dura però positiva, amb... [+]
El novè i últim dia, en un Festival especial que em recordarà amb molt d'afecte. Deixant dues pel·lícules arriscades per a l'últim dia, estic escrivint aquesta primera crònica amb la música d'un bar, perquè no m'ha agradat res la pel·lícula que vaig veure abans.
He vist... [+]
I això ahir era dissabte i no diumenge. Li va costar treball aclarir el dia, perquè hi havia molta menys gent al carrer i no hi havia pressa. Alguns es van acostar aviat al Kursaal i al Teatre Victoria Eugenia, on van projectar la pel·lícula de clausura de la nit, We Live in... [+]
La gasteiztarra Patricia López d'Arnaiz s'ha fet amb el Goya al millor actor principal en el 72 Festival de Sant Sebastià. En el Zinemaldia, pel seu treball en la pel·lícula 'Els centellejos', dirigida per Pilar Palomero.
La pel·lícula està basada en la primera narració del... [+]
Mai ploro amb pel·lícules. He vist pel·lícules dures, històries tristes, plenes de mort, que mostren el pitjor de l'ésser humà, sense demanar perdó. He vist pel·lícules boniques, elegants, monumentals, que parlen de miracles, profundes. I, no obstant això, no ploro amb... [+]
Encara que fora del concurs de la Petxina d'Or i altres premis, en la Secció Oficial s'estrenen altres treballs –normalment– bons. En concret, són setze els que competeixen i 22 cintes –vint pel·lícules i dues teleseries- estan en projecció.
Una de les sèries que hem... [+]
Quan vaig fer el calendari del Festival, la primera pel·lícula que vaig triar va ser Parthenope. Sense saber de què es tractava, abans de llegir la sinopsi, sabia que havia de veure-la, perquè era del director Paolo Sorrentino. El meu company i amic de pis sempre em diu que... [+]
El dimecres va estar en Donostia-Sant Sebastià el grec Costa-Gavras, amb els seus 91 anys, presentant la seva nova obra i donant-li el nivell amb Le dernier souffle; i el dijous el britànic Mike Leigh, amb un elegant bastó negre i un equipatge de 81 anys.
Nous vells? No. I... [+]
Les dinàmiques familiars que han anat empitjorant durant massa temps tendeixen a cronificarse i no poden curar-se fàcilment. En el llargmetratge escrit i dirigit per Sandra Romero, Per on passa el silenci (El lloc que passa el silenci), Antonio (Antonio Araque) torna a Écija... [+]
Hi ha, a vegades, la sensació que tot està lligat. Es podrà veure de tot, fins i tot en la Secció Oficial, sempre sota un marc. Hem vist alguns tocs d'humor, drames llorantes, suspensos, documentals, fins i tot una pel·lícula de terror –que analitzarem al final d'aquesta... [+]
El 28 de juny d'enguany es va estrenar Casa en Flames (Etxea Sutan), una comèdia dramàtica dirigida per Dani de l'Ordre. Li vaig dir que pensava veure-ho un mes abans del festival, quan estava parlant amb un amic, i ell me'l va recomanar. Encara que no sempre coincidim, l'amic és... [+]
Sempre dins d'un marc, però estem veient de tot en la Secció Oficial del Festival. I això, francament, s'agraeix. Hi ha una gran diferència entre les desenes de “olé els teus ous” de la pel·lícula d'aquest torero i els infinits silencis d'On Falling.
Tal com hem llegit... [+]