La tensió va començar a partir d'octubre a l'Iraq, fins que al desembre el llavors primer ministre, Adel Abdel-Mahdí, va presentar la seva dimissió com a president del país. Les manifestacions responien a la brutal repressió policial, i en l'informe de l'ONU, difós el dissabte, l'ONU ha demanat responsabilitats a l'Iraq.

Després d'un any i mig de paràlisi política, el nou primer ministre, Mustafa Al Kadhimi, ha anunciat que analitzarà els casos d'abusos policials i els grups paramilitars que van ser violents als manifestants. A més, ha promès alliberar els activistes empresonats.

Crisi política prolongada

Des de 2003, el país ha estat en plena crisi de la geopolítica. L'Exèrcit dels Estats Units va envair el país i va expulsar a Sadam Husseim, un nacionalista àrab, panárabe i socialista àrab, perquè transmetés al poble "la seva llibertat".

Fins a 2005 es va formar un govern de transició en el qual estaven governats per les forces estatunidenques. Més tard van arribar els governs que defensaven els interessos de les potències occidentals. La tensió es va incrementar i entre 2014 i 2017 va haver-hi una guerra civil.

Les protestes de 2019 van obligar el Govern a fer un pas més, ja que va promoure la dimissió del primer ministre. No obstant això, l'ONU ha denunciat que la violència policial amb l'ajuda dels Estats Units des de l'inici de la invasió ha estat excessiva. Els grups de defensa dels drets humans iraquians estimen que hi ha hagut més casos que els facilitats, amb 550 morts en l'Alt Comissionat Independent per als Drets Humans a l'Iraq (IHCHR). El Centre de Documentació de Crims de Guerra de l'Iraq estima en 660 el nombre màxim de víctimes mortals.